dijous, 28 d’octubre de 2010

Les finances de la Generalitat i i un escenari polític a futur

Estic molt preocupat per les finances de la Generalitat, com he anat explicant darrerament (aquí i aquí) i com repeteixo a tothom que veig, amb el risc de que la gent m’eviti per por de que els infli més el cap.

I respecte a les implicacions polítiques de les finances públiques catalanes, un escenari de futur. Bé, potser dos. El primer és que no passa res, i que la situació es redreça i qui dia passa any empeny. I el segon escenari és que això ho acabarà aprofitant el govern espanyol per retallar encara més l’autonomia de Catalunya i, de fet, de totes les CCAA.

M’explico: l’any 2011 la Generalitat ha de renovar venciments de deute (+ 8.000€ milions, segons Moody’s) i finançar el nou dèficit que generi (inevitable per més despeses que es retallin). Això es donarà en un escenari de tempesta perfecta: el ràting de Catalunya és el més baix entre totes les CCAA, mercats financers tancats, pressió internacional per reduir dèficit de l’estat espanyol, voluntat recentralitzadora a Espanya, i una corrent de fons a Madrid amb cada vegada major acceptació a nivell internacional (veure aquí i aquí) que culpa a l’estat autonòmic de tots els mals de l’economia espanyola.

Doncs això, tempesta perfecta que acaba amb la intervenció de l’estat que, amb l’excusa de “salvar les autonomies”, limita considerablement el nivell d’autonomia actual, amb el vist-i-plau d’Europa, que ho interpretaria com una mesura més d’austeritat fiscal. I podria haver la versió soft, on Espanya aplica a Catalunya (i a la resta de les CCAA i segurament també als ajuntaments) el mateix que a Espanya li ha fet la Unió Europea, és a dir, limitació de la seva capacitat pressupostària. O la versió hard, a l’espanyola, a la LOAPA, a lo bèstia, deixant que la situació es deteriori per així aplicar amb força una reducció brutal d’autonomia financera, retallada dràstica de competències i limitació de què poden fer les autonomia. Caldrà un govern català fort però això serà insuficient, no només pel poder de l’estat central sinó sobretot si els mercats continuen tancats.

S’ha arribat a aquesta situació per una combinació d’espoli fiscal i de gestió, i la solució (dràstica, perquè sinó no se soluciona) també ha de passar per eliminar l’espoli fiscal (s’obre una oportunitat sobiranista) i per l’eficient gestió de l’immens pressupost de la Generalitat.