dissabte, 9 d’octubre de 2010

Autonomisme, entre la gestió i la fallida (II)

Fa temps que ho repeteteixo a qui em vulgui escoltar: anem camí de la fallida. La Generalitat té el ràting de Perú però el pitjor és que ens valoren així perquè hi ha la garantia implícita que el govern espanyol "rescataria" a la Generalitat si fèssim fallida. Paradoxes de l'espoli fiscal: sense la garantia de l'estat espanyol estaríem pitjor.

Ara hem sabut que la Generalitat (després d'haver esgotat altres opcions) vol vendre bons a 1000€ a ciutadans per aconseguir 1000€ milions, que s'afegirà a 2000€ milions que aconseguirà per altres vies i amb això arribar a finals d'any: i després què? La Generalitat necessita endeutar-se per finançar la seva despesa corrent, i per tant s'haurà de continuar endeutant. Qui li deixarà diners i durant quan de temps? I tot el deute que venç el 2011, més de 5000€ milions segons la pròpia Generalitat, apart d'aquests bons que són a un any?

Tenim un nefast finançament que perpetua l'espoli però també cal analitzar com s'han gastat els diners. Les dades són esgarrifoses i creixents: segons la Generalitat el seu deute a 31 de març del 2010, incloent empreses públiques, era de 33.777€ milions. Quin serà a final d'any? Segons Standard & Poors (en el seu informe de l'1 de febrer) el deute superarà els 40.000€ milions (dos anys d'espoli, per cert).

En la campanya electoral els partits han d'explicar com finançaran les seves propostes. En el cas de CiU (que a veu a venir el marro que es trobarà), reduint l'administració un 25%: fair enough. I els partits del tripartit? Si el que volen és continuar amb l'obra de govern actual que expliquin d'on aconseguiran els diners. Per mi la solució és clara, independència, però que els autonomistes expliquin com es manté el xiringuito actual.

Fa unes setmanes explicava en "Autonomisme, entre la gestió i la fallida" el limitat marge de gestió que té la Generalitat per l'espoli fiscal. Però si l'únic que permet la situació actual és fer de gestoria, almenys que els autonomistes gestionin bé. Doncs ni això. Però encara que tinguèssim el millor gestor potser no aniríem a la fallida però sí camí d'una lenta i inexorable decadència.

Estic profundament preocupat per l'economia catalana i les finances de la Generalitat. També per l'economia espanyola i pels seus compte públics. El 2011 pot ser un any molt complicat. I tornant a la Generalitat, si hem de seguir sent una autonomia, almenys una autonomia capdavantera, i amb aquestes dades serà impossible apostar per les universitats, la recerca o les infrastructures, per esmentar només tres temes clau. I si algú té una bona notícia, la que sigui, si us plau que m'ho digui.

4 comentaris:

Manel J. Camps ha dit...

Salva,

Com sempre, totalment clarificador.
Independència, ja.

Seria bo, que algú aportes una bona notícia de veritat

Albert Macià ha dit...

ja som el Titanic, al moment aquell de l'orquestra en pendent

Miquel ha dit...

Bones noticies? Bé, com sempre tot és a les nostres mans i el dia 28 de Novembre la societat catalana pot canviar les coses.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Manel, Albert i Miquel, gràcies pels vostres comentaris.