dissabte, 18 de setembre de 2010

Més parlar amb els fills, millor rendiment escolar

Back to basics, però de vegades està bé recordar les coses òbvies: dedicar temps als fills suposa millorar significativament el seu rendiment escolar.

Via Nada Es Gratis ("Hable con ellos") un estudi interessant: “Parental Effort, School Resources and Student Achievement” d'Andrew Houtenville i Karen Smith Conway:

Our results suggest that parental effort has a strong positive effect on achievement that is large relative to the effect of school resources and is not captured by family background variables. Parents appear to reduce their effort in response to increased school resources, suggesting potential ‘‘crowding out’’ of school resources.

Doble conclusió: l'esforç dels pares ajuda molts als fills, i si els recursos de les escoles augmenten molt... els pares s'esforcen menys. Hi ha factors clau en l'èxit escolar dels nens com la formació dels pares, la seva situació econòmica, el barri on viuen, l'escola a on van... moltes coses que els pares no sempre poden canviar. Però això (la majoria de vegades) sí. No tinc les dades però segur que el temps que els pares dediquen als seus fills està més relacionat amb la voluntat dels pares que no pas a si tenen temps disponible o no.

I quin impacte té dedicar temps als fills? (extret del post "Hable con ellos")
  • Pasar de no hablar nunca a hablar a veces con los hijos de las cosas que les interesan, de lo que han estudiado en el colegio o de las asignaturas a elegir tiene un efecto que es equivalente a 4 años de educación más para la madre, 6 años de educación más para el padre o 1.000 dólares más en gasto salarial del profesorado por estudiante.
  • Pasar de hablar a veces a hablar a menudo tiene un efecto adicional parecido o si a caso algo mayor.
Conclusió interessant pels policy-makers, per aquells que treballen per augmentar l'èxit escolar... i sobretot pels pares. Quan molts arribem a casa (jo també) estem cansats i atabalats, i el que ens ve de gust moltes vegades és seure al sofà. No és el que toca: per ells i, sobretot, per nosaltres. Per ells perquè els agrada i els ajuda. I per nosaltres perquè potser ens fa mandra però quan ho hem fet ens donem compte que ens encanta.

P.D. La Rosa acaba de llegir el post i m'ha dit que de vegades les coses molt bàsiques (com aquesta) són tan bàsiques... que la gent les oblida.

2 comentaris:

Jordi ha dit...

Quanta raó tens i amb quina facilitat ho oblidem. M'ho posso de propòsit per al curs escolar que comença.
Jordi

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Jordi, ja en som dos!