dimecres, 22 de setembre de 2010

Ja tenim concert econòmic! (II)

Fa uns dies comentava que la diputada del PSC-PSOE Rocío Martínez-Sampere havia afirmat que "en els propers anys el nou model de finançament acabarà donant un rendiment equivalent al del concert econòmic", i jo responia exposant unes dades que en la meva opinió demostraven que aquesta afirmació no era exacta.

Com havia coincidit amb la Rocío en un sopar li vaig enviar el meu escrit i em va convidar a parlar amb ella d'aquest tema. Avui l'he vista i tot i que no m'ha convençut (jo a ella tampoc) he de reconèixer que valoro molt que em convidés a aquesta trobada, sabent que no sóc precisament un votant potencial seu.

De fet quan he estat amb ella m'ha vingut al cap una conferència de Joan Campany (gran publicista, President i CEO de DDB Espanya, que entre altres va inventar la marca ZP) que afirmava que les marques han de dirigir-se a consumidors que mai seran clients seus, ja que així parlaran de forma positiva de la marca... a potencials clients seus. Doncs això, no sé si aquest blog el llegeix algun votant o potencial votant del PSC-PSOE, però valoro molt que la Rocío, portaveu adjunta del PSC-PSOE al Parlament i que segur que té molta feina i temes molt més importants que parlar amb mi, dediqui una bona estona a un ciutadà anònim que li ha transmès una inquiteud.

Respecte la conversa no crec que fos correcta que l'expliqués, entre altres perquè potser no seria del tot objectiu. Dit això, m'ha explicat per què ella creu que el sistema de finançament, a llarg termini tindrà uns resultats equivalents al del concert econòmic que proposa CiU; que el finançament de l'Estatut és molt bo (10 vegades millor que el pactat per CiU amb el PP); i que la negociació del finançament de la Generalitat amb el govern espanyol va ser molt dura i exitosa (pels catalans, és clar).

No passa res, no hem d'estar d'acord amb tot: qui cregui que l'actual relació amb Espanya permetrà disminuir significativament el dèficit fiscal actual, que Catalunya es pot permetre esperar molts anys a que això passi, i que no hi ha alternativa a la situació actual, que voti al PSC-PSOE.

Per mi és una qüestió d'imaginació: si tens molta imaginació, potser podràs creure que CiU pot aconseguir el concert econòmic; i si en tens encara més, potser creuràs que de forma natural amb el nou finançament acabarem amb l'espoli fiscal (nota: jo no votaré ni CiU ni PSC-PSOE, i tot que que la Rocio em cau bé, no sóc equidistant: per mi l'opció menys dolenta és CiU).

Jo, com a fidel seguidor (!) del President Montilla, poca imaginació i "fets i no paraules": tenim un espoli inacceptable, i mentre el tinguem per mi la solució és clara, "adéu Espanya". La càrrega de la prova no la tenim els catalans. I espoli no és només una paraula, són 3000€ per català a l'any, 60€ milions al dia. I la independència és l'únic que depèn de nosaltres.

Rocío, gràcies pel teu temps avui, tan de bo més diputats deidiquin el seu temps a ciutadans que es dirigeixin als seus diputats. Discrepo de tu en aquest tema, però estic segur que coincidim en molts altres.

P.D. Arran el meu post sobre les paraules de la Rocío un blog molt interessant i que llegeixo sovint dia parlava en termes ofensius d'ella: amic patrici, no cal. No cal faltar al respecte de ningú, i a més la millor forma de treballar per la independència és fer-ho des de la rigorositat i seriositat.

2 comentaris:

Granollacs ha dit...

Tens raó, Salvador. Potser el títol del meu apunt no era del tot respectuós, però és que ens han pres el pèl tantes vegades... I aquell dia, tal i com explico avui, feia cua enfebrat en un CAP col·lapsat, així que les declaracions em van doldre especialment. Gràcies, com sempre, per la teva visió entenimentada!

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Patrici, endavant amb el teu blog!