dijous, 2 de setembre de 2010

Autononisme, entre la gestió i la fallida

El pressupost de la Generalitat d'aquest any 2010 és de 32.519€ milions i, afegint-hi altres entitats públiques (neta d'ingressos) arriba a 39.699€ milions. Poca conya. La gestió òptima (o no) d'aquests recursos és fonamental. Cal gestionar-los bé i regular bé l'economia (idealment, bé i només l'estrictament necessari).

Gestió, part fonamental. Però amb això no n'hi ha prou. El finançament de la Generalitat és totalment insuficient. Segons el govern de torn (abans CiU i ara PSC-PSOE-ERC-ICV) sempre aconseguim el millor finançament de la història, excel·lent, però amb aixó no anem enlloc. O anem a la fallida.

Bloomberg fa poc: "Spanish Crisis Threatens Second Front as Catalonia Rates Rise". Espanya s'enfonsa i Catalunya és part de la culpa. Catalunya en el punt de mira. Dèficit i deute explossiu: el deute de la Generalitat ha passat de 8.248€ milions l'any 2003 a 29.051€ milions previstos (inicialment) pel 2010. I tot això mentre que si es compleix (!!!!!!!!!!!!!!!!) les promeses sobre el nou sistema de finançament (recuperant una anàlisi que vaig fer fa un any) el dèficit fiscal serà entre 15.017€ i 10.028€ milions segons dades del govern català (o entre 15.017€io 10.028€ segons dades del govern espanyol). I repeteixo, això si es compleix la promesa del govern espanyol (uffff... qui confia avui en ZP?), i si es manté la situació actual l'espoli fiscal serà entre 21.258€ i 16.052€ milions a l’any, 2.834€ o 2.140€ per català a l’any (segons dades del govern català). Utilitza la font i metodologia que vulguis, aquestes dades són inacceptables i permanents.

Prioritat les polítiques socials i, tot així, el Govern paga amb retard als hospitals concertats o extén la baixada de sous del sector públic a sectors concertats (com els mestres). I més. Prioritat les polítiques socials? De veritat es poden fer polítiques socials amb aquest finançament? Si les prioritats són les polítiques socials, a què venen aquestes actuacions? Com podem combatre la crisi si una gran part dels nostres recursos marxen i no tornen?

Algú que analitzi els pressupostos de la Generalitat dels darrers anys i valori de forma objectiva si ho han fet bé o no. Però és igual: hipòtesi, si haguessin gastat molt menys estaríem igualment en una situació crítica "tot i tenir el millor finançament de la història".

La gestió és molt important, i cal fer-la bé, excel·lent. Però només amb gestió no n'hi ha prou. És condició necessària, però no suficient. Només bona gestió ens porta a la fallida. I un millor finançament (un sistema de finançament just) és impossible. Tothom ho sap. Diguem la veritat, denunciem-ho, fem pedagogia.

Tots tenim una cosa en comú: estimem el país i volem el millor pels nostres fills. I si volem preservar el seu benestar i el futur del nostre país hem d'acabar amb l'espoli fiscal i recaptar els nostres impostos. I per aconseguir-ho només tenim una solució: independència. Dret i deure.

4 comentaris:

Granollacs ha dit...

Antològic post, Salvador. Per tenir-lo de capçalera i exhibir-lo davant dels que pensen que un canvi de govern a la Gestoria solucionarà els problemes de Catalunya...

David ha dit...

Un capítol de "despesa" que ha estat un pou sense fons ha estat el de les infraestructures. Poques se n'han fet basant-se en criteris d'eficiència, o establint clarament unes prioritats, tant a nivell estatal com català. Amb l'excusa de què les infraestructures en abstracte contribueixen al creixement econòmic, s'han fet obres faraòniques de dubtosa rendibilitat i que han privat o privaran de fer obres veritablement necessàries per ser competitius.

Amb l'educació podríem dir quelcom similar, tot i que a una escala inferior. Més inversió en educació no necessàriament implica millor rendiment educatiu o majors nivells de productivitat. Pel que fa a l'educació "convencional" no som excessivament ineficients, però l'educació destinada a aturats, reciclatge, etc, etc és un pou sense fons.

Manel J. Camps ha dit...

Crec que es un post super pedagogic. En poques paraules s'explica l'impacte de l'expoli fiscal que pateix el nostre país.

Penso distribuir-lo entre els meus amics.

Moltes felicitats Salva

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Granollcs, gràcies per la nota, fes l'ús que vulguis!

David, estic d'acord: la inversió és necessària, però cal ser curosos amb el malbaratament de recursos. I respecte l'educació, tens raó, l'educació aquesta a aturats, empreses... algú ho ha analitzat a fons?

Manel, t'agraeixo el comentari, envia'l!