dilluns, 30 d’agost de 2010

Surt a compte la corrupció?

Interessant estudi de Rosa, Gooroochurn i Görg (“Is it worth it: Does corruption influence firm productivity?”) que estableix una paradoxa interessant: a menys corrupció en un país, més surt a compte ser corrupte. Per què?

A possible explanation is that, in countries where corruption is common practice, firms cannot get any additional benefit from also paying bribes. In fact, the more a firm is willing to pay in terms of bribes, the less it can spend in a more efficient way. This induces negative effects on productivity. We find a similar effect in the interaction of bribe tax and quality of the legal system. Firms that operate in countries that have a legal system with a low quality experience strong negative effects of bribes on productivity.

In countries that are classified as not corrupt or as having an adequate legal system, the story is the reverse: firms can benefit from paying grease money. An explanation could be that firms operating in countries with low corruption rates can profit because bribing is an unusual practice that helps them gain an advantage over their competitors.

Això de que els tramposos tinguin recompensa em fa molta ràbia. I també em fa molta ràbia de que alguns casos de corrupció prescriguin, o que no s’acabi mai sabent si hi ha hagut corrupció o no (injust pels afectats si no han fet res i queda l’ombra del dubte, injust per la societat si són culpables i no paguen les conseqüències). O una excusa repetida massa sovint: “és legal”. D’acord, però és ètic?

Qui la faci la pagui, els tramposos a la presó. Espanya té recorregut de millora: ho diuen les dades (està en el número 22 del ranking mundial) i ho diu el sentit comú. Molts tenim la percepció de que avui encara molta gent la fa i no la paga.