diumenge, 27 de juny de 2010

Trossos de Peramola (II)

Ja vaig dir el meu poema preferit de Peramola, et deixo amb fragments d'altres poemes que vam comentar:

Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble."

Salvador Espriu, Les cançons d’Ariadna, 1965, INICI DE CÀNTIC EN EL TEMPLE


Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.”

Salvador Espriu, El caminant i el mur, 1954, ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE


“Si et criden a guiar
un breu moment
del mil•lenari pas
de les generacions,
aparta l'or,
la son i el nom.

Salvador Espriu, La pell de brau, 1960, XXIV


Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.

Joan Oliver (Pere IV), 1947, CORRANDES D'EXILI


Allò que val és la consciència
de no ser res si no s'és poble.

Vicent Andrés Estellés (1971), LES PROPIETATS DE LA PENA


I és així, és així com m'agrada a mi
I no en sabria dir res més.
Canto i sempre em sabré
malalt d'amor pel meu país.

Lluís Llach, 1980, PAIS PETIT