dijous, 24 de juny de 2010

Trossos de Peramola (I)

Cap de setmana amb el Programa Vicens Vives (ja n'he parlat abans) a Peramola. Aquesta vegada el tema "D'un temps, d'un país".

Una de les sessions va anar sobre poemes del país. Ho reconec, a mi el tema poesia (i art en general) em costa, però vaig disfrutar i molt els poemes proposats i, entre ells, em quedo amb aquest:


DE “L’HOSTE INSÒLIT”

Si ve l'instant que veus que defalleixo
--sóc feble al capdavall, ho saps com jo--
no em deixis desistir.
Recorda'm els projectes no acomplerts,
retreu-me les paraules
amb què vaig comprometre'm
per tu i per mi,
fes-me, si cal, memòria del lloc
i dels objectes que ens acompanyaven.
Només tu pots parlar-me'n sense por
i ens redreçarem junts altra vegada.

Miquel Martí i Pol, 1979


(Sí, crec que defalliré, més aviat que mai...)

I ja sé que no té res a veure, però em va venir al cap aquesta cançó d'Els Pets



P.D. El Programa Vicens Vives és, sens dubte, una de les millors experiències que he tingut mai: pels companys, pels professors (amb els cracks Ribera, Lozano i Castiñeira), pels ponents i pel programa. Te'l recomano, de veritat.

I la frase del programa, del propi Vicens Vives: "No hi ha possibilitat de cultura o de vida política i econòmica sense l'existència d'un grup humà que comprengui els objectius a assolir per la societat que governa o dirigeix"