dimarts, 29 de juny de 2010

Sentència desafortunada

Sóc un gran defensor dels Estats Units i del seu sistema de llibertats. No obstant de vegades em desconcerto, com ara: el Tribunal Suprem ha garantit el dret de tots els americans a portar armes i limita les restriccions que establien alguns municipis o estats.

Quan vivíem a NY vam anar per Acció de Gràcies a Philadelphia. Una tarda vam anar a una gran superíficie (em sembla que era Walmart) i vam veure una armeria. Fusells brutals que podies comprar i emportar-te a casa. En aquell moment em va agradar més NY, allà existeix restricció a la tenència d'armes. Hi ha estudis que demostren que és més perillós pels nens tenir una piscina que tenir armes, però crec que el monopoli de la força l'ha de tenir l'estat, i que el dret a portar armes tenia sentit el 1791, quan es va aprovar la segona esmena, però no ara. O en tot cas ha de dependre del municipi o de l'estat, i poder triar en quin entorn vols viure.

I per què em preocupa els Estats Units? Entre altres perquè hi vull tornar a viure, i perquè si no aconsegueixo el passaport català vull tenir l'americà (o l'andorrà).

4 comentaris:

Salvador ha dit...

Ells veuen el dret de portar armes com una llibertat garantida per la segona esmena i qualsevol limitació per part d'estats o municipis és una limitació a la llibertat.
Millor vine a Andorra que no té aquest problemes, però això sí, és més avorrida que els USA.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Salvador, Andorra m'agrada, però és més complicat aconseguir la nacionalitat andorrana que l'americana!

Miquel ha dit...

Doncs imaginat al Dirty South! El primer dia que trepitjava sòl americà, a poques milles del campus, hi havia un Pawn Store amb un rètol ben gran que deia "We've AK-47 in stock." Vaig quedar al·lucinat, o per ser més precís, acollonit.

Però bé, estic totalment d'acord que es tracta d'un pas enrere en el sistema jurídic americà.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Miquel, és aquesta contradicció que tenim molts dels que admirem als Estats Units