dissabte, 12 de juny de 2010

Núria Pòrtulas lliure

El Tribunal Suprem ha absolt Núria Pòrtulas: pels que no ho sabeu la Núria és una jove anarquista que van detenir el 2007 i li van aplicar la llei antiterrorista. Va passar quatre mesos a la presó, la van jutjar i condemnar a l'Audiència Nacional, i ara el Tribunal Suprem l'ha absolt.


Okupa, anarquista, antisistema... i què? L'únic rellevant és la injustícia que s'ha fet i que ha trigat tres anys a aclarir-se. I dic aclarir-se perquè encara falta que es repari la injustícia i l'infern que han passat ella i la seva família: cal que assumeixin responsabilitats (i es disculpin) aquells que hi han participat (per cert, entre altres els cracks antisistema Saura i Boada), que l'estat repari el temps a la presó, i que parlem desacomplexadament de la llei antiterrorista, de l'Audiència Nacional i, em sap greu dir-ho, del paper dels Mossos d'Esquadra en tot aquest afer.

Injustícia, i és completament irrellevant que això ho hagi patit algú que no és exactament "dels nostres".

Primer es van endur els negres,
però a mi no em va importar,
perquè jo no n'era.

Tot seguit es van endur els jueus,
però a mi tampoc no em va importar,
perquè jo tampoc no n'era.

Després van detenir els capellans,
però com que jo no sóc religiós,
tampoc no em va importar.

Deprés van prendre uns comunistes,
però com que jo no sóc comunista,
tampoc no em va importar.

Ara se m'emporten a mi,
però ja és tard...

(pensava que era un poema de Bertolt Brecht, però sembla que és de Martin Niemöller, i que de fet el poema original no era exactament així)