diumenge, 20 de juny de 2010

Nova versió de "L'economia catalana l'endemà de la independència"

Comentaris i suggeriments, com sempre, benvinguts!

2 comentaris:

Josep ha dit...

Bé, sí, aquesta descripció del panorama és, si fa no fa, objectiva i acceptable. Hi ha altres petites opcions a considerar, a més de les consideracions sobre l'economia catalana, que, ara per ara, ni és catalana ni és economia sinó frau:

1. APROFITAR les consultes sobre la independència, als pobles petits, no paga la pena comentar-ho per Cornellà, per tal que, a partir de les properes eleccions municipals, les futures batllesses i els grups que els donen suport inicien tot un seguit de declaracions unilaterals d'independència dels seus territoris locsls. Sembla una cosa estranya, però així s'ha fet de sempre (podeu llegir algunes declaracions d'independència respecte de les metròpolis de què formaven part, al llarg de la història antiga, moderna i recent). No passarà res de bèl·lic; ara bé, tindrem accés als mitjans de comunicació, sempre a la recerca de notícies que els ajudin de vendre paper. Total pel camí que duem, de fa més de tres-cents anys, i immadurs com són els majoritaris de CiU i del PSOE, ens n'haurem de passar uns altres tres cents més fins que, ja madurs, en fem collita. La part més agra és que no ho veurà cap dels qui ara en parla i en viu.

2. APROFITAR que hi ha un parell de pobles al Pallars Jussà, Aramunt Vell, l'un, i Claramunt, l'altre, deshabitats, on, com els viatgers de l'espai, podríem, havent-los comprat a preu de mercat, que ha d'anar a la baixa, establir una colònia catalana, empadronar-nos, reorganitzar el poble i declarar-lo independent. No cal que ens hi quedem a viure, que és massa lluny de les ciutats de la costa, on molta gent treballa i té família; sí que cal, malgrat això, que el fem servir per aplicar-hi costums i fets de gent catalana. Caldria, a més, que féssim una aportació individual, tota la comunitat catalana que vol ser lliure, entre cent i mil euros cadascú, o potser més que no ho sé, i comprar tot el terme municipal i ja podem començar de legislar i de decidir si participem de les olimpiades o de la Xampions, si l'educació secundària cal dir-li 'això', per comptes d'ESO. Una de les primeres iniciatives hauria de ser demanar la federació amb la Xina, Andorra o amb algun altre estat dels vigents: USA? Federació Russa?Austràlia? Cuba? Corea del Nord? Irlanda? Veneçuela? Illes de Cook?... No sé, ja s'hi podrà parlar. La cosa evident és que necessitem un territori inicial i anar escampant la iniciativa cap a altres termes municipals, prèvia adquisició. Tampoc és preocupant assegurar-li el futur al nou estat, perquè, ara per ara, el futur previsible no té res ni d'entretingut ni de futur.

3. Una tercera opció, no tan valenta, és demanar des d'alguns dels pobles, on ha triomfat el sí a la independència, l'associació cultural amb altres estats, un agermanament màxim. Llavors sí que serà més possible que l'exèrcit ens ataqui, però l'única cosa que haurem de fer és fugir o callar i que s'apanyin ells amb les despeses dels tancs i tot el que faran venir. I, tot seguit, fer-ho en un altre poble, a veure si se'n cansen. No anem a lluitar ara, amb el temps que fa que no tenim exèrcit i la calor de l'estiu, i sense entrenament ni res. Quin maldecap! És més pràctic que, el maldecap, el tinguin els altres, oi?
Ho fem de debò? No podran resistir més enllà de cent o dues-centes peticions de federació o incorporació en altres sistemes estatals. Marxaran de Catalunya i, de ben segur, que altres indrets no tan a prop com casa nostra, també s'hi adheriran a la iniciativa (alguns bascos, alguns catalans del nord, alguns belgues, alguns escocesos, alguns irlandesos del nord...).

Salut, que falta ens fa, diners, que més falta ens fan, i república, que l'amor ja vindrà o no. Companys va dir i nós ens reiterem.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Josep, gràcies per les reflexions!