diumenge, 27 de juny de 2010

Moments de qualitat: la Vinyet parla anglès

A casa i a l'escola els nens només senten català. El castellà el senten a la tele, de vegades algun company a l'escola, i altres vegades de forma esporàdica.

Senten castellà, però no saben que és castellà, almenys la Vinyet. De fet per la Vinyet (i l'Àlex quan tenia la seva edat) quan senten alguna cosa que no entenen, és anglès. Al cole fan anglès i per tant associen el que no entenen amb aquesta llengua.

La Vinyet, dinant, hi ha una cosa que no li agrada, i diu "¡qué asco!". "Vinyet, qui t'ha ensenyat a dir això?". "És anglès". I més tard diu "això és molt guai". "Vinyet, qui t'ha ensenyat a dir guai?". "És anglès".

I acabo de recordar que l'Àlex de petit un dia va dir que "el R parla estrany, parla anglès"... i, efectivament, el seu company de guarderia, el R, parlava castellà.

Jo vaig aprendre castellà a casa, amb part de la família de la meva mare, i suposo que també a la guarderia i l'escola. La Rosa em diu que no va aprendre castellà fins que va anar a l'escola, on la majoria de les seves companyes eren castellanoparlants. I l'Àlex i la Vinyet? Estan en un ambient totalment catalanoparlant, però no em preocupa gens: aprendran castellà, segur, a l'escola i en les moltes interaccions de la vida diària on no es pot escollir la llengua. El que em preocupa de veritat és que aprenguin anglès: el català i el castellà els dono per descomptats, l'anglès (el de veritat, no el que diu que parla la Vinyet), no.