dijous, 20 de maig de 2010

Quins impostos?

La complicadíssima situació actual està obligant (i obligarà) al govern espanyol a pujar impostos. Sóc dels que estan a favor d'un estat petit i eficient, amb pocs impostos... però alguns impostos hem de tenir.

Quins impostos cal pujar? L'ideal seria no pujar cap i tendir a baixar-los, ja que paguem moooooooolts impostos. És un tema de percepció, paguem molt més del que rebem: els catalans paguem el 40% del PIB en impostos i, després de l'espoli fiscal (10% del PIB), ens retornen el 30% del PIB en despesa i inversions públiques, impostos de país socialdemòcrata i serveis de país liberal. I pitjor, tenim la percepció que malbaraten diners públics, com els Plans E i altres Zapaterades desastroses. És a dir, és justa la percepció de que paguem massa impostos, o de que abans de pagar més impostos cal millorar com aquests recursos es gasten.

Dit això, si calgués pujar els impostos, quins pujaria? Sense tenir en compte criteris d'eficiència (que fa que malauradament els impostos més justos siguin els que tenen menys capacitat recaptatòria), jo em basaria en els següents principis:
  1. Igualtat d'oportunitats
  2. Gravar el "tenir"
  3. No gravar el "produir"
Per això estic a favor de pujar/recuperar els impostos de successions, patrimoni i capital, i de no pujar (i algun dia baixar) els impostos de la renda i de societats (i potser compensar una baixada en societats a canvi d'una pujada en el de dividends). I, això sí, mantenint sempre la progressivitat, i per exemple no pujar l'IVA (una mesura extremadament injusta i regressiva), i també fer totes les bonificacions i exempcions que calguin en successions, patrimoni i capital per no perjudicar les rendes baixes i mitjanes, per exemple posant mínim exempts.

No hem de penalitzar el fruit del nostre treball, hem d'afavorir que la gent treballi i produeixi. I sobre la riquesa acumulada i els seus rendiments, això sí, pagar impostos. I si et regalen res (successions), igualtat d'oportunitats, que tributi. O dit d'una altra forma, qui ha de pagar més impostos, el que treballa o el que rep un regal (tot i que sigui un regal "just", ja que és el que els pares deixen als fills)? I qui ha de pagar més, el que ingressa per treballar o el que ingressa per no fer res (tot i que el qut tingui sigui fruit d'un treball anterior)?

Això va contra l'eficiència, ja que els impostos "més justos" (o "menys injustos") són els que tenen menys capacitat recaptatòria. I per això tenim un IVA tan alt, i per això es paguen molts més impostos per treballar que per rendiment de capital.

Doncs això, menys IRPF, societats i IVA, i més capital, successions i patrimoni. Ah, i sobretot, combatre el frau fiscal (que segons algunes estimacions arriba al 22% del PIB).

P.D. Sí, impost de successions, relacionat amb el tercer punt del Manifest Comunista (abolició del dret d'herència), però també amb un concepte que per mi és fonamental (i per mi molt liberal, o de com entenc jo el liberalisme): igualtat d'oportunitats.

2 comentaris:

Joan Huerva Subirachs ha dit...

Hola Salva,

Primer de tot dir que m'ha agradat el teu article, encara que sempre he estat a favor de pujar els impostos, ja que entenc que una ecomomia forta esdevé forta també en la qualitat de prestacions socials, i igualtat d'oportunitats, però aixó costa pasta, i aquests diners no poden sortir només de successions i patrimoni.

Respecte el que comentes de l'I.V.A. tan alt que tenim, si no recordo malament, em sembla que l'únic pais que te un I.V.A. més baix que Espanya és Chipre a l'Eurozona.

Sempre volem tenir prestacions com els demés, aka alemanys, francesos, belgues, etc... doncs llavors paguem un I.V.A. com ells - encara que em sembla que aixó a Espanya agreugerà més el frau fiscal -.

M'encanta això de baixar l'Impost de Societats, i pujar el de dividends, ja li donaré alguna volta :)

També penso que un regal és un regal i ningú et pot obligar a compartir-lo. Crec - i és una opinió molt personal - que l'impost de successions no premia l'esforç a llarg termini.

Finalment dir que increïble lo del PlanE, vale que aquí només sapiguem fer pasta amb els totxos :(, vale que aquí ens fa molt de pal canviar :(, però justament incentivar la construcció perquè quatre carques es pensen que com que l'economia ha anat tan bé gràcies a aixó, aixó ens salvarà, és el pitjor error que ha comés l'estat (juntament amb alguna "coseta" de I+D). Sort del bon jan de l'Hereu que està en tot, i vol construir unes olimpiades, o construir una avinguda nova, (la opció B no estava malament).

Ara que hi penso em sembla que m'indigna més el PlanE que l'espoli fiscal que patim...

Tinc son, me'n vaig a dormir!

Bona nit,

Joan

Anònim ha dit...

Hola Salva,

Totalment d'acord amb l'impost de successions , la igualtat d'oportunitats també implica igualar una mica el punt de partida.

I pel que fa l'impost de societats, crec que hauria de tributar molt més el benefici distribuit que el no distribuit i una bona manera seria afegir directament un impost al moment de repartir dividends i baixar el tipus del IS. És una mesura que ens afecta particularment a Catalunya amb les Pymes.

I de l'iva em fa gairebé més por la pujada encoberta del 2012 que la d'ara. El 2012 serà obligatori presentar els llibres d'iva trimestralment i això farà que les Pymes i autonòms deixin de posar molt iva soportat que ara posen, amb el conseguent augment de recaptació, i costos.

De l'IRPF potser si que afegiria un nou tram per grans rendiments.