diumenge, 16 de maig de 2010

I l'euro?

Amb tot el que està passant, una pregunta que té tot el sentit: què passarà amb l'euro? Doncs no pinta gaire bé.

Al respecte un article del professor Niall Ferguson aparegut a Newsweek "The End of the Euro" que conclou així:

Europe now faces a much bigger decision than whether to bail out Greece. The real choice is between becoming a fully fledged United States of Europe, or remaining little more than a modern-day Holy Roman Empire, a gimcrack hodgepodge of "variable geometry" that will sooner or later fall apart.

És a dir, que o bé Europa tendeix cap a una veritable unió fiscal, o tard o d'hora l'euro s'acabarà. De fet algunes propostes que es van fer fa unes setmanes i que segur que tornaran amb força, com que els estats han d'enviar els seus pressupostos a Europa abans de ser aprovats, van en aquesta direcció: unió de veritat, evitar que cap estat vagi cap el desastre i arrossegui tota la Unió Europea.

Sobre que l'euro acabi desapareixent també en parla en aquest article de Bloomberg "Euro Breakup Talk Increases as Germany Loses Proxy", on s'explica que l'euro va servir per disciplinar els estats en el moment d'inici, pensant que mantindrien aquesta disciplina a futur (i sense eines per evitar que cap estat es desmadrés), i de fet l'euro era i és sobretot un instrument polític per unir Europa.

What was conceived as a club for Europe’s strongest economies was expanded for political reasons, leaving the currency union with minimal powers to police deficit spending and no safety net for dealing with countries, like Greece, that veer toward default.

“There was no discussion of that at all, of a crisis mechanism,” said Niels Thygesen, a retired Copenhagen University economics professor who served on the 1989 group led by European Commission President Jacques Delors that mapped out the path to the euro. “It was believed that if countries adhered more or less to prudent budgetary policies, that would not or could not happen.”


I sobre la capacitat de disciplinar els estats, el mateix article explica:

Spain, France and Germany have scoffed at a May 12 EU Commission proposal for more coordination of taxing and spending plans before they are voted on by national parliaments. The commission also urged more “expeditious” enforcement of the deficit rules, without calling for tougher fines on violators.

“The old idea that you discuss with peers your budgetary plans before they’re announced is very difficult to implement,” said Jean Pisani-Ferry, a Maastricht-era EU economic adviser who now runs the Bruegel research institute in Brussels. “It runs up against the politics.”

I més. Una altra veu respectada que també pensa que això de l'euro té risc que desaparegui és Paul Volcker (antic President d ela Reserva Federal Americana). I entre altres diu:

“The essential element of discipline in economic policy and in fiscal policy that was hoped for” has “so far not been rewarded in some countries.”

És a dir, situació prenyada: la solució passa per evitar dèficits descontrolats a futur, però sense instruments clars de com fer-ho.

Què passarà? Ni idea, òbviament, però mantinc la hipòtesi que vaig fer el 5 de maig ("L'euro, Grècia i Alemanya")

Una hipòtesi, que potser avui és una bestiesa, però temps al temps: fa uns mesos s'especulava que es podria fer fora a Espanya (i a altres PIIGS) de l'euro. Potser acaba passant a l'inrevés: que Alemanya decideixi que el millor és marxar ella, és a dir, tornar al marc. Una bestiesa? Segurament, però no oblidem que Alemanya ajuda a Grècia amb condicions molt severes, per convenciment, per pressió popular, i perquè té restriccions sobre com pot ajudar a altres països, i el Tribunal Constitucional alemany s'haurà de pronunciar sobre els ajuts que es donin a Grècia. I que ara és Grècia, demà qui sigui... i que Alemanya potser conclou que tot plegat no li surt a compte (tot i que la sortida de l'euro provocaria grans pèrdues a Alemanya, ja que sense Alemanya l'euro es depreciaria, i Alemanya té i tindrà molts deutors en euros).

És a dir, que Alemanya arribarà a la conclusió que això de l'euro no li surt a compte i que el més fàcil, més que fer fora a tots els PIIGS, és més fàcil que marxi ella. Una bestiesa? Segurament, però menys bestiesa que fa 10 dies, quan ho vaig escriure i quan Alemanya només havia ajudat a Grècia.

En fi, més els propers dies, segur.