dijous, 8 d’abril de 2010

Moments de qualitat: "només les nenes surten de la panxa?"

L'Àlex sap que ve de Sant Petersburg i que va venir en avió, però no entèn ben bé què significa. I sap que la Vinyet ve de la panxa de la mare perquè va veure la panxa.

Parlant amb l'Àlex no sé com ha anat que ha dit alguna cosa de la panxa, que la Vinyet va estar a la panxa, i li he recordat que ell va venir en avió (poc a poc li hem d'anar explicant i recordant els seus orígens, amb tota normalitat). Li he dit un parell de vegades, ha pensat i ens ha preguntat: "només les nenes venen de la panxa?". "No Àlex, tu també, tu vas estar a la panxa d'una senyora que t'estimava molt i, quan vas néixer, va trucar als pares per a què et vinguèssim a buscar". I ha seguit jugant. I fins la propera, que aquest tema sortirà i la veritat és que és complicat, però millor que surti moltes vegades, tantes com ell vulgui, i que ens pregunti i que en parli.

Això de ser pare adoptiu genera moooooolta inseguretat (almenys a mi) i aquesta mena de converses, les que més. Però no tant per la conversa sinó pel possible patiment del fill, ara o a futur: els que sou pares sabeu que l'únic que no voleu en aquesta vida és veure patir als vostres fills, i jo vull el mateix, que no pateixi. I que conegui, entengui i accepti el seu origen, amb tota normalitat, sense dubtes, i que sigui molt feliç.

Inseguretat? I tant! I molta! Però la meva, sobretot no la d'ell.