dilluns, 12 d’abril de 2010

Justícia agredolça, Manex Zorionak!

Justícia, tard però justícia: Egunkaria absolta. Veredicte demolidor: "Las acusaciones no han probado que los procesados tengan la más mínima relación con ETA" i respecte el tancament del diari "no tenía habilitación constitucional directa y carecía de una norma legal especial y expresa que la autorizara".

On estava la pressumpció d'innocència? Se la mereix tothom i cal ser especialment curosos quan es fan danys irreparables (com tancar un diari) o quan impliquen limitar drets fonamentals (com la llibertat d'expressió). Però és que a més aquest era un diari que no defensava a ETA, tal i com diu la sentència, que diu que el diari ni directa ni indirectament "haya defendido los postulados de la banda terrorista, haya publicado un solo artículo a favor del terrorismo o de los terroristas ni que su línea editorial tuviese siquiera un sesgo político determinado. Esto último, además, no sería delictivo". Doble afirmació: no ho feia i, si ho fes, no és delicte. Això darrer podria estar en la frontera del que molta gent considera moralment reprovable, però és que a més no ho feien!!!

Justícia però agredolça: aquesta sentència arriba set anys tard, el diari es va tancar, i no ho oblidem, hi van haver tortures. Això sí, com em va explicar el bon amic Manex, tot i el tancament el diari va sortir l'endemà, no hi va haver cap dia sense diari en Euskera (em va regalar un exemplar!). Cada vegada que vaig a Euskadi compro el Berria. No entenc res, però m'encanta. El Manex em va convidar a les seves oficines i em va ensenyar un calaix del seu despatx que havia arrencat la Guardia Civil: el guarda de record, ben fet, millor no oblidar.

Justícia, tard i agredolça, però justícia. Manex i amics d'Egunkaria, Zorionak!

P.D. Això encara no ha acabat. Potser hi ha recursos, el mal sofert s'ha de reparar... i no ho oblidem, si poden tornaran. De fet, mai no han marxat.