dijous, 22 d’abril de 2010

Enhorabona Professor Carles Boix!

Gran notícia, per ell, la seva família i, sobretot, pel país: el Catedràtic de Princeton Carles Boix ha estat escollit membre de l'American Academy of Arts & Sciences. Com explica el bon amic Quim Torra en la web d'El Matí:

"... American Academy of Arts & Sciences, entitat fundada el 1790, i que en aquests 230 anys d’història, s’honora en reconèixer l’excel·lència a través de dues funcions: escollint els seus membres, “men and women of exceptional achievement, drawn from science, scholarship, business, public affairs, and the arts”, i conduint una sèrie de projectes i estudis que donin respostes als problemes de la societat. Basti afegir que 200 Premis Nobel i 50 guanyadors del Pulitzer n’han estat membres. A casa nostra, aquest reconeixement ha recaigut en Antoni Tàpies o Andreu Mas-Collell i pocs més."

Poc a dir sobre el professor Boix: tothom sap que és un crack, un patriota i una persona compromesa. I els seus articles a l'AVUI i El Singular Digital, lectures obligatòries.

Algunes anècdotes personals: el Carles va ser professor meu a la UPF, i em va ajudar, i em va ajudar molt. Jo només era un alumne (que això sí, li vaig treure molt bona nota) i quan li vaig dir que volia estudiar als Estats Units es va oferir a donar-me un cop de mà en el que calgués, i ho va fer. Hi ha moments en la vida en que agraeixes molt que et donin un cop de mà i aquell moment, estudiant un pèl despistat sense gaires recursos niidees ni contactes (recordes com eres tu amb 20 anys?), va ser un d'aquell moments (parèntesi, també valoro i molt els que em van ajudar durant el meu any d'emprenedor, un any bastant complicat, els que em van ajudar i també i molts als que es van posar al telèfon i em van tornar les trucades).

Més sobre el Carles: va fer una resposta al The Economist arran un article extremadament desafortunat sobre Catalunya que va comportar una campanya d'adhesions molt gran, i que va ser el precedent del Col·lectiu Emma, Col·lectiu al qual el Carles ens ha ajudat més d'una vegada (està en el grup d'Amics il·lustres del Col·lectiu, com el Toni Strubell o el Quim Torra).

I més: li escric que vaig a NY a fer un acte sobre Reagrupament, li pregunto si vol venir a parlar... i encantat, ve des de Nova Jersey amb la família, tot i ser Halloween, dia que tocava festa a casa amb els amics i veïns. I des de la seva independència i credibilitat ve a parlar sobre Reagrupament.

Bé, tot això apart del Doctor per Harvard, haver estat professor de les universitats de Xicago i Ohio, actualment catedràtic de Princeton, els seus llibres Oxford Handbook of Comparative Politics, Democracy and Redistribution, L'obertura catalana, i moooooolt més.

Vaja, que a Catalunya tenim megacracks. No anem sobrats, però en tenim. Tenim patriotes molt compromesos. Tenim bona gent. I tenim al Professor Carles Boix.

Carles, enhorabona. Felicita a l'Alícia també de part meva.

P.D. Res a veure, però m'ha vingut al cap i algun dia hi escriuré amb més calma: sornant al tema d'ajudar a algú quan més ho necessita i no hi tens res a guanyar: de la UPF, apart del Carles, extremadament agraït al Xavier Sala-i-Martín. I de l'època d'emprenedor (fracassat), extremadament agraït al Pau Dueñas, Raul Gassol, David Virgili, Javier Aguilar, Pau i Josep Herrera, Albert Moreno, Carles Casanovas i altres amics que, moltes vegades i de forma inesperada, em van ajudar molt més del que ells han arribat mai a imaginar.

P.D. I al Marc, obviously.

1 comentari:

Anònim ha dit...

No mho esperaba Salva.
M'ha agradat molt.

Moltes gràcies.

PD: Demà et torno els llibres.

Marc