divendres, 16 d’abril de 2010

6 de febrer: Dia de l'Espoli

(publicat a la web de Sobirania i Justícia)

A Catalunya paguem massa impostos i aviat en pagarem més. Massa, sobretot comparat amb el que rebem a canvi. Hi ha qui diu que en paguem pocs comparats amb altres estats europeus, com els països nòrdics, però aquesta comparació té trampa: hem de comparar què paguem i què rebem, i la diferència deprimeix. I la raó no és només la ineficiència del nostre sector públic, és sobretot a causa de l’espoli fiscal.

Com explica el Professor Ros Hombravella a Catalunya paguem impostos de país socialdemòcrata i rebem serveis de país liberal, o dit d’una altra forma, paguem en impostos el 40% del PIB i, i després de l’espoli del 10% cada any, només es reverteix a la societat catalana el 30%. I ara, amb l’increment de l’IVA, pitjor: pujar l’IVA no és només injust amb els més desfavorits, ja que és un impost molt regressiu, sinó que l’increment d’ingressos per l’estat servirà... per augmentar el dèficit fiscal. Sempre ha estat així, per què ara hauria de ser diferent?

Paguem massa impostos. De fet de mitjana a l’Estat espanyol es treballa 129 dies, fins el 9 de maig, només per pagar impostos. Per això el 9 de maig es coneix com el Dia de l’Alliberament Fiscal a l’Estat espanyol, és a dir, el dia a partir del qual el que guanyem treballant és per nosaltres. Però mentre que a la resta de l’estat aquests impostos que es paguen els ciutadans els acaben recuperant (en alguns llocs, amb escreix) a Catalunya paguem uns impostos que no ens retornen. Així els catalans, apart de treballar fins el 9 de maig només per pagar impostos, treballem de franc per Espanya fins el 6 de febrer, 37 dies de l’any, per contribuir a l’espoli fiscal, per pagar uns impostos que no ens retornaran ni a nosaltres ni als nostres. Si fóssim independents podríem dedicar aquests 37 dies a pagar els mateixos impostos per tenir millors serveis públics, a no pagar impostos i augmentar la nostra renda disponible... o a fer vacances i quedar-nos igual que ara, això sí, amb un mes més de vacances (tot i que a priori sona bé tenir un mes més de vacances jo ho descartaria: crec que per sortir de la crisi justament el que hem de fer és treballar més i millor).

Fins el 6 de febrer treballant per Espanya... I posats a celebrar derrotes (o a recordar derrotes pensant en la gran victòria), per què no fixem el 6 de febrer com el Dia de l’Espoli? Ens podríem inspirar en el Tea Party americà i fer accions reivindicatives. El Tea Party va ser un moviment de protesta a Boston contra el govern britànic el 1773 pels impostos que havien posat sobre el te i aquesta acció va ser un element clau en la revolució americana. Una guspira, entre altres, que nosaltres també podríem fer.

6 de febrer, Dia de l’Espoli: no estic entre els creatius, que algú proposi què fer. Jo m’apunto.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Espectacular!!!

El preu que es paga per ser espanyols?
Per comunicarho de totes maneres jo ho giraria.
Es a dir, el dia 24 de Novembre fins a final dany, tôt el que cobris sho queda lestat.
Es comunica el robatori no el fet que sacabi.

Podriem dirho el dia del saqueig.un saqueig que no acaba fins que acaba lany.

Treballamho. Te molta forca !!!!

Marc