dijous, 18 de març de 2010

Terribas, Montilla, Iceta i altres

Em vaig perdre l'entrevista i, la veritat, no em sap gens de greu: Montilla m'avorreix i molt, a l'igual que m'avorreixen la majoria de polítics (tot i que Montilla m'avorreix especialment, tot s'ha de dir). M'encanta la Terribas-periodista, tinc dubtes sobre la Terribas-gestora (és a dir, dubtes sobre com està gestionant TV3).

Tot i perdre'm l'entrevista he sentit algun tall de veu a la ràdio i sembla que la Terribas va ser molt Terribas, molt el seu estil: collonut. I d'aquí s'han derivat crítiques sociates, algunes de molt mal gust, altres OK en la forma però molt contundents en el fons (com les de Joan Ferran, el de la crosta). Però també voldria destacar un post que m'ha agradat (i recomano) de Miquel Iceta a favor de Mónica Terribas, de la desgovernamentalització dels mitjans públics i de la independència dels seus gestors: no podria estar més d'acord amb les seves paraules i penso que són molt positives. Dit això, tot i reconèixer el valor de les paraules d'Iceta, l'animo a fer autocrítica: la nova llei de la Corpo havia de vetllar per la independència dels mitjans i el seu Consell va resultar sent un equilibri de quotes de polítics amb carnet, a més de crear un sistema de funcionament ineficient i ingovernable; o les pressiones del Govern als mitjans, com va fer Bolaño (el mateix que ara es dedica a donar lliçons); o que no s'hagin acabat amb les subvencions i subscripcions massives a diaris, que es continuen fent-ho amb criteris no objectius, condicionant i limitant la llibertat dels mitjans.

Necessitem mitjans lliures i, per sobre de tot, periodistes lliures. De fet aquesta ha estat una mala notícia: l'Avui ha prescindit de Salvador Cot.

En fi, per una premsa lliure, pilar fonamental de la democràcia. I tornant a Iceta m'hagués agradat que moltes coses el seu Govern les hagues fet diferent, i que altres directament no les hagués fet, però celebro de veritat les seves paraules.