dilluns, 8 de març de 2010

Notícies de Xile

Els meus amics i els seus estan bé: l’email i el Facebook són genials. De seguida em van dir que estaven bé i després d’un nou terratrèmol em tornen a confirmar que ells i els seus estan OK (viuen a Santiago) Les desgràcies llunyanes de vegades queden molt aprop. Xile, lluny, molt lluny i molt aprop. Vaig descobrir Xile l’any emprenedor (any sabàtic?) i hi vaig fer grans amics. En especial l’Alberto (el gran escriptor Alberto Fuguet), i també la Margarita, el Cristóbal, em vaig retrobar amb el Maucho...

L’Alberto va publicar un article al New York Times després del primer terratrèmol. Em va agradar veure una visió personal de com era la vida després del terratrèmol, més enllà de totes les informacions que només parlaven de la catàstrofe i les desgràcies. Amb l’Alberto tinc una gran sort, els seus email són genials: imagineu-vos un gran escriptor al que admireu i que us escriu emails amb la mateixa intensitat que trobeu en els seus llibres, un luxe exclusiu i personalitzat. Bé, sort pels seus emails i per la seva amistat. Em comenta que la seva peli ha entrat al festival de Bafici. Li desitjo molta sort, la seva gran passió és el cinema (cinépata!) i em sap molt de greu no haver aconseguit produir la seva peli PERDIDO (i per la meva part, la meva vinculació professional amb el cinema s’ha acabat per sempre; una indústria molt divertida, aleatòria, informal... i poc negoci; visió esbiaxada, potser, però la meva després d’un any d’intentar-ho).

Diuen que Xile és la Suïssa de Llatinoamèrica. La meva (breu) experiència professional em va mostrar una gent molt seriosa, formal i preparada. Els hi va molt bé, i això que són un estat relativament petit. És un bon lloc per fer negocis, i per exemple Wenceslao Casares, el fundador de Patagon (i milionari gràcies al Santander), va decidir establir les seves operacions a Xile tot i ser argentí.

Doncs això, els meus amics i els seus estan bé, però molts no ho estan, i el país està KO. Estaria bé que en aquests casos, o com Haití, els estats avançats actuessin de forma immediata per ajudar als països amb problemes, aportant molts diners, ajudant al país i a la seva gent. Com volen fer amb Grècia pel seu comportament irresponsable, però amb els països que no tenen cap culpa. Una mena de FMI humanitari. I com es fa? No ho sé, d’entrada pensant-hi. Jo ho faré.