dimecres, 24 de març de 2010

El sou del President de la Generalitat

El sou dels polítics es presta a mooooolta demagògia, inclòs entre els propis polítics. Recordo ara fa un any o dos que no sé perquè estava a casa al migdia i vaig veure una estona el programa de l'Albert Om. Parlaven del sous dels polítics, i hi havia el Felip Puig, la Montserrat Nebrera i un parell de polítics més que no recordo. La Montserrat Nebrera explicava com ella havia perdut sou dedicant-se a la política, la diputada d'Iniciativa donava a entendre que el sou no era per tirar cohets... i Felip Puig deia que el sou era molt correcte, i que en cap cas s'hauria de pujar en un entorn de crisi econòmica. No s'ho creia ni ell, però va quedar de conya davant de tothom. Uns mesos després vam descobrir que Felip Puig tenia un sobresou a través d'una empresa de consultoria (91.000€ l'any 2008), que el propi Duran Lleida qüestionava. Més enllà de cert conflicte d'interessos de ser ex-conseller d'Obres Públiques, polític actiu i dedicar-se a l'assessorament urbanístic, el cert és que Felip Puig no pensa que els polítics estan ben pagats.

Artur Mas ve a dir una cosa similar a Felip Puig: que el sou del President de la Generalitat hauria de ser més alt però que ell se'l baixarà. Demagògia, again. Recomano un article del professor Antonio Cabrales al respecte: "¿Bajar el sueldo de los políticos? No, subirlos y que rindan cuentas", o una proposta de Reagrupament de pur sentit comú: que els polítics tinguin el mateix sou que abans de dedicar-se a la política, de forma que ningú guanyi ni perdi per fer política, i que els sous s'ajustin a la vàlua de la gent.

Doncs això, sense demagògia.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Salvador, la propsta de Reagrupament "que els polítics tinguin el mateix sou que abans de dedicar-se a la política, de forma que ningú guanyi ni perdi per fer política"... des d'un punt de vista intelectual és molt atractiva. Ara bé, la trobo una xic simplista.

Casos hipotètics:

-Un esportista de prestigi i carisma com Puyol (exemple de molts valors: entrega, lluita, esperit d'equip...) si es dediqués a la política. Ondia! Guanyaria una pasta escandalosa per a un polític, o no?

-El Pizarro, si per passar-se a la política se li ha de garantir el seu super-salari. Deu ni do!

-etc...

A més, a més, aplicant aquest criteri es podria donar perfectament la paradoxa (i la injustica) següent: que les persones de més responsabilitat política (un president de govern; un conseller; un ministre...) podrien tenir uns sous molt per sota que altres polítics amb menor responsabilitat... ja que la variable no és la responsabilitat assumida, sinó el sou que tenia abans de dedicar-se a la polítcia.

Entenc el plantejament, però no crec que sigui tant de sentit comú. En fin, és la meva "pobre" opinió.

JAC

Anònim ha dit...

Crec que començar amb el sou mínim interprofessional, els faria adonar-se del difícil que son de guanyar el primer miler.

Encara que mes que un sou, un compromís de cumpliment de certes obligacions com qualsevol assalariat ja els posaria prou a lloc.

Personalment penso que els seus sous son obcens, i demostra la perversitat del seu compromís. Sense la política mai assolirien sous d'aquest nivell.

Davant la tasca que els hauría d'ocupar i honorar, el sou es simplement simbòlic.

salut!

Edgar B. Company ha dit...

Crec que els polítics hauríen de cobrar més. És extrany que un directiu (que no president) d'una multinacional cobri més que el president del govern o de la generalitat, quan òbviament tenen molta més responsabilitat que el directiu.

Això fa que la gent realment capacitada s'en vagi a l'empresa privada: més sou i menys responsabilitat i també més anonimat.

Qui queda a la política? Gent amb vocació. Òbviament preparada, però no té perquè ser la més ben preparada, ja que el reclam és vocacional, no un bon sou.

D'altra banda, el que cal fer és tractar de que els governants també "sembrin" per a les properes legislatures. Encara que plantar tots els camps de blat ens donarà molts beneficis aquest any i el polític quedarà com un gran gestor, potser hagues estat millor deixar part del camp en repòs. Inclús plantar fruiters. Per això lligaria la pensió dels expresidents a unes variables (PIB, renda per càpita, esperança de vida, felicitat?...) en els següents dos mandats després de retirar-se. Això li donaria alguns incentius per tal de no fer política de pà per avui i gana per demà, anar-se'n per l'arc de triomf i que se n'ocupin els que vinguin després.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Edgar, interessant això de fixar objectius als polítics i que cobrirn en funció dels resultats. Prenc nota!