diumenge, 17 de gener de 2010

Vicens Vives

Primer dia del Programa Vicens Vives: pinta bé. Lideratge, compromís, valors i país. És un any especialment complicat, per feina i demés, però el 2011 segur que també tindria altres arguments per no fer-ho. Endavant doncs un dia a la setmana, divendres tarda, per aprendre, compartir i discutir temes interessants i rellevants sobre el present i futur del nostre país. Alguns bons amics m'han dit que com pot ser que encara no l'hagi fet.

Es coneix molt poc a Jaume Vicens Vives (d'acord, tu potser sí el coneixes, però el proper dinar de família o de feina pregunta quants el coneixen i què et poden dir d'ell). Jo mateix, amb sinceritat, el coneixia molt poc. La primera sessió va servir per conèixer més la seva figura en el context del 100 aniversari del seu naixement (i també malauradament del 50 aniversari de la seva mort, va morir jove). L'historiador Josep Termes i el President Pujol ens van parlar d'ell, enriquint l'explicació amb la seva experiència personal, ja que els dos el van conèixer i tractar personalment. Ens van parlar del seu llibre "Industrials i polítics" (que s'havia de dir "Història de Catalunya"), del seu paper en la creació del Cercle d'Economia, o de la seva figura com a historiador, divulgador, assagista, investigador, dinamitzador i patriota.

En un context d'actualitat van explicar també la seva preocupació per l'encaix de Catalunya a Espanya (recordem que va viure del 1910 al 1960). I el President Pujol va dir també que un polític havia de saber d'història, geografia i política. Inevitablement vaig relacionar les dues idees: lliçó històrica, lliçó diària, encaix impossible de la nació catalana a l'estat espnayol. Prenc nota però d'aprendre més història, geografia i demografia.

Es va parlar de relleu generacional, i em va venir al cap la gran iniciativa de l'amic Jordi Plana: Implicat. Implicat és un projecte per renovar la Cambra de Comerç de Barcelona. Complicat? És clar, però és igual: no ens podem queixar que les institucions necessiten renovar-se i no fer res. La Cambra de Comerç té molts recursos i influència que s'haurien de destinar de forma descomplexada a construir el país i a defensar les empreses i empresaris, i avui no és així. Queda pendent parlar més d'aquest projecte, però si vols més informació ves a Implicat o envia un email a administracio@implicat.org.

I sobre el relleu generacional, trobo a falta també que els "sèniors" que en parlen, apart de dirigir-se als joves que l'han d'impulsar, no ho recordin també als seus col·legues (i potser a ells mateixos) que l'han de facilitar. Aquest relleu però ha de ser meritocràtic i no simplement el pas d'un testimoni de pares a fills, fent que tot quedi en família, o a dit, en base a mèrits més que discutibles.

Aquest any pinta molt intens: feina, país, Vicens Vives i demés. Objectiu clau: no sé com, sobretot Àlex, Rosa i Vinyet.

P.D. I una frase de Vicens Vives: "No hi ha possibilitat de cultura o de vida política i econòmica sense l'existència d'un grup humà que comprengui els objectius a assolir per la societat que governa o dirigeix". Doncs això, a formar-nos i treballar, per nosaltres, els nostres i el nostre país.

3 comentaris:

David ha dit...

La transició generacional està en camí i probablement la veurem en un horitzó de tres a cinc anys. El que cal no és que aquesta es produeixi, sinó que qui la lideri no ho faci per mèrits d'afinitat sanguínia o de càrrec orgànic sinó meritocràtic.

Per cert, en Termes encara fuma mentre conferencia?

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

David, el termes no fuma, igual és perquè estava prohibit...

I cert, cal que tot plegat sigui meritocràtic, i sobretot que uns quants tinguin el valor i energia de fer-ho.

Josep Pinyol ha dit...

El relat històric de Jaume Vicens Vives ha influït d'una manera decisiva en la generació de Jordi Pujol i de la dreta democràtica catalana. Va ser l'impulsor del "Círculo de Economia" encapçalat per Ferrer Salat. Els seus marcs mentals com "Catalunya terra de Marca", els empresaris com a dirigents del país "Industrials i Polítics", el paper de l'esglèsia, entre d'altres, han marcat els anys 70. Sobretot la seva idea de superar "la por al Minotaure" també han influït en persones com Pasqual Maragall, que han acceptat el catalanisme com a regeneracionisme espanyol i la idea que el catalanisme ha de participar en la direcció de l'Estat Espanyol. Encara que Vicens defensava la integració a Europa els seus marcs mentals eren hispanocèntrics. Crec que fa temps que els seus són marcs mentals a superar i substituïr-los per Catalunya com a país europeu que vol ser independent com totes les nacions que han aconseguit la independència al segle XX.