diumenge, 31 de gener de 2010

Reagrupament: i ara què?

M'he assabentat de la notícia per TV3 i al mateix moment he rebut trucades i sobretot molts emails i missatges al Facebook. La primera pregunta és què ha passat, i la segona i més important: "i ara què?".

De la primera pregunta vaig tenint informació poc a poc, i respecte la segona no ho sé, la veritat. El que tinc clar és que el líder és el Joan, perquè així ho vam votar tots els associats, i que sense ell no hi ha projecte. I que a tot arreu cal algú que mani, que prengui decisions, que l'encerti i que s'equivoqui i que en conseqüència, quan arribi el moment, se'l renovi o se'l substitueixi. I que si hi ha un enfrontament de 14 a 4, si pot ser no plega ningú, però en tot cas pleguen els 4, no els 14. I que no pot ser, que hem de poder votar independència i regeneració democràtica a les properes eleccions, que molts han (hem) dedicat molt temps, esforç i il·lusions a crear i tirar endavant aquest projecte, i que no pot que tot plegat se'n vagi a norris.

En fi, necessito temps pensar-hi. I quan ho faci us respondré a tots, no és que no us vulgui dir res, és que no tinc respostes, o les que tinc no m'agraden o encara no me les crec.

P.D. Tot plegat ha de ser redreçable. En tot cas, la solució passa pel 14-4, no sobra ningú, però segur que no sobren 14. Però el mal ja està fet, o no (un apunt optimista, amb poc convenciment, això sí), potser hi ha un precedent internacional: Suresnes

P.D. Cansat, esgotat, i de molt mala llet

3 comentaris:

Manel J. Camps ha dit...

És una notícia absolutament decebedora. Ens passa el de sempre, sóm pocs i mal avinguts.

Crec que Catalunya està per sobre de qualsevol personalisme.

Seguiré encara amb més interès el teu blog. Segur que trobaré respostes inteligents a totes les preguntes que ens fem.

Albert B. i R. ha dit...

Som molts els reargupats que quan ho vam sentir no ens ho podíem creure. Com ha pogut passar? I és més, com és que dimiteix molt més de la meitat? Tan de bo es pugui reconduir i només sigui un petit problema propi d'un projecte tan complex com aquest.

Miquel ha dit...

Força i ànims.