dimarts, 19 de gener de 2010

Moments de qualitat: patiment

No és un moment de qualitat, és més aviat un antimoment de qualitat que explica molts moments de qualitat: pateixo de forma extrema quan l'Àlex i la Vinyet pateixen, ni que sigui una mica.

Dissabte a la tard, per Sabadell, l'Àlex em diu de fer una carrera, li dic que sí, comença a córrer amb la cara girada, mirant-me de reull a veure si l'agafo. Mira enrera, hi ha un piló de ferro d'un metre, va a xocar, crido "Àlex!!!!!", massa tard: xoca, i cau al terra, cap enrera de la inèrcia. Vaig corrents, plora molt, li surt molta sang de la boca. No sé per què, el primer que penso que penso és que potser s'ha trencat el nas o alguna dent. Plora, plora molt, i li surt sang, tinc la sensació que molta sang. El netejo amb un mocador i l'abraço. Me l'emporto a casa, quan arriba ja no plora. Mimos, molts mimos el curen. L'abraçada el tranquilitza, a ell i a mi. S'ha mossegat la llengua, el susto i el cop, res més, però ha plorat molt, i m'he espantat amb el xoc, el cop, la caiguda, la sang i els plors. Ell plorava i jo ho he passat fatal. I no sé per què hi segueixo pensant, hi he pensat moltes vegades el cap de setmana, m'ha vingut al cap la imatge de l'Àlex xocant i caient de cop.

Res, un cop i vindran molts més. I seguiré patint, quan xoqui o pensant que potser xoca. Pare feliç patidor. Pare extremadament feliç i patidor.

2 comentaris:

L'amo del bar ha dit...

... i transmets molt bé el patiment i l'exitació del moment.

Hem patit tots.

Jesús (Xess) ha dit...

No sé quina edat tenen els teus fills (quin noms més macos) però això et passarà tota la vida, encara que tinguin 16 i 9 com els meus i els perills siguin uns altres.

Patir pels fills? Tota la vida :D