diumenge, 31 de gener de 2010

Carta oberta a Valdero, Pereira, Renyer i Abad

Companys, encara esteu a temps: dimitiu ja. No sé si el projecte està tocat de mort, però sé que si no ho solucionem tot ja i de forma lògica i contundent, s’ha acabat.

El problema no són les primàries i vosaltres ho sabeu. Hi ha dos punts de vista respecte les circumscripcions: no passa res, ho discutiu tots plegats a la Junta (fins on jo sé encara no ho heu discutit, i per tant la discrepància és només “virtual”), ho voteu i decidiu. Acceptem tots plegats el que decidiu la majoria de la Junta, que per això us hem votat. Aquest no és el problema. El problema és la pèrdua greu de confiança en vosaltres.

A la Junta sou 18 persones: 14 pensen d’una forma i 4 de l’altra. Doncs es fa el decideixen els 14 i, si s’equivoquen, els associats elegirem uns altres representants en la propera assemblea, no? I si la Junta té 18 persones, i 4 són un problema pel seu “normal funcionament”, doncs és raonable que aquests 4 pleguin: ajudar o apartar-se, mai fer nosa.

Les coses no són blanc o negre, segur que hi ha matisos i responsabilitats compartides, però per mi està clar: sou els principals responsables de tot el que està passant, responsables de què aquest projecte estigui a punt de desaparèixer. Així li he dit a l’Albert Pereira personalment per telèfon, he intentat dir-li a l’Emili Valdero (t’he trucat però no he pogut parlar amb tu) i els hi voldria haver dit personalment al Francesc Abad i al Jaume Renyer (no tinc el vostre telèfon). Us reconec grans aportacions al projecte, dedicació, temps i energia, però ara esteu enfonsant el projecte. Cert, hi ha coses que es podrien fer millor (moltes altres s’estan fent molt bé) i potser s’han pres o es poden prendre decisions equivocades (moltes altres encertades), però per això vam elegir una Junta: per a què prenguéssiu decisions. I els socis vam votar els 18 membres de la Junta, i també per cert una persona va quedar primer destacat: Joan Carretero. Ah, i la segona persona més votada va ser la Rut Carandell. Aquest no és un projecte personalista, però és obvi qui és el líder, a qui hem votat els associats i en qui confiem.

Les vostres explicacions no convencen, ni a mi ni a la majoria: com us deia he parlat amb l’Albert, he sentit per la ràdio al Francesc, he vist per TV3 a l’Emili, he llegit el blog del Jaume, i he llegit el comunicat a la web de Reagrupament... ho reduïu tot al tema de les llistes i no és això.

14 a 4: sou minoria. Potser teniu raó, però sou minoria. Ajudeu o aparteu-vos, però no feu nosa. A més, us creieu de veritats legitimats per liderar el projecte de Reagrupament? Vosaltres quatre?

Dieu que voleu fer una Assemblea Extraordinària: no, no cal, l’Assemblea ja ha parlat i a més seria massa tard. L’Assemblea ja va votar una Junta, i també va votar de forma destacada al Joan i a la Rut.

Com ho veig teniu dues opcions:
  • Opció A: Assemblea Extraordinària, demorar en el temps la solució i acabar d’enfonsar el projecte
  • Opció B: plegar ja, que tornin els 14, a veure si estem a temps de salvar el projecte
Per responsabilitat, plegueu ja. Ja, avui, ara, potser encara hi som a temps.

6 comentaris:

I tu et dius Salvallibertat? ha dit...

Salva, ets un Nazi!

Anònim ha dit...

Només amb l'opció B hi ha un bri d'esperança que tot el projecte RCat no se'n vago en orris. Qualsevol altre opció, a part d'haver cremat esforços, només pot que crear més desafecció. Tots aquells que ens sentiem políticament orfes tornarem aalà on erem abans de que en Carretero ens engresqués.

Joan ha dit...

Per mi ha sigut una noticia molt trista. I crec que és la sensació de la majoria. Havia aparegut una esperança, una il.lusió, un nou camí i una gent amb qui caminar.
I no arribem ni a port perque abans nosaltres mateixos enfonsem el vaixell amb el que naveguem.
Espero que el que ha passat, a Ítaca, ho recordem com una anècdota. I la llum que havia encès el somni, el camí traçat amb l'esforç que s'ha fet, no s'esbaixi.

Jordi ha dit...

Completament d'acord amb la carta.

Albert B. i R. ha dit...

Per favor, no ens posem nerviosos. No hem d'anar demanant dimissions ni repartint culpes. Ara cal que tot es recondueixi i que deixem de sortir a la premsa per disputes internes.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Gràcies a tots pels comentaris. Bé, a tots excepte al primer: no cal insultar.