dilluns, 30 de novembre de 2009

Emprenedor, no llencis la tovallola!

Grans idees i projectes han tingut també grans dificultats per aconseguir finançament. I, per sort, per ells i per nosaltres (els consumidors), no es van donar per vençuts.

En un acte de modèstia interessant, l'empresa de capital risc Bessemer Venture Partners (que que van invertir, entre altres, a Skype) explica el seu anti-portfolio, grans oportunitats que van deixar escapar (i reconeixen que si haguessin invertit s'haurien forrat i retirat). Expliquen com van analitzar i van decidir no invertir entre altres a Google, eBay, PayPal, Apple...

Algunes reflexions:
  • Ser emprenedor és complicat, per més bona que sigui la idea i l'equip
  • Els més llestos també s'equivoquen
  • No desesperis si et costa aconseguir capital. La culpa potser no és de la idea, sinó que els inversors no l'entenen (planteja't però si t'hauries d'explicar millor)
  • No passa res reconèixer que t'has equivocat, com fa aquest Venture Capital. És més, a mi em genera confiança que ho reconeguin (confiaries en algú que et diu que no s'ha equivocat mai?)
Pots trobar més informació a Anti-Portfolio.

I sobre inversions, m'ha vingut al cap aquesta foto que surt a la gran pàgina de Xavier Sala-i-Martín: haguessis invertit en aquest equip?
P.D. Emprenedors, ànims, el país us necessita. No-emprenedors, homenatgem als emprenedors, a tots, als que se'n surten i als que no.

dissabte, 28 de novembre de 2009

Frases de la setmana

Si tens integritat, la resta és igual. Si no tens integritat, la resta és igual (Alan Simpson)

Criticism is something we can avoid easily by saying nothing, doing nothing, and being nothing (Aristotle)

La vida no està feta de desitjos sinó dels actes de cadascú (Paulo Cohelo)

How to make a million dollars: First, get a million dollars (Steve Martin)

Si l’amor és cec, per què és tan popular la llenceria? (Anònim)

dijous, 26 de novembre de 2009

Feliç Thanksgiving!

Un gran record que tinc dels Estats Units és Acció de Gràcies (Thanksgiving). Per Thanksgiving ningú pot estar sol, i tothom rep invitacions per passar el dia amb amics o coneguts. Recordo inclòs un email d’algú dels “Amics de Catalunya de NY” que convidava a casa seva als que no tinguessin amb qui celebrar-ho, o com NYU organitzava un dinar per als que estaven lluny de la família.

És com aquell episodi de Friends: molt menjar i partit de futbol americà a la tele. També és un dia de retrobament familiar (als Estats Units hi ha molta mobilitat, i molts pares i fills viuen lluny uns dels altres; de fet són els dies amb més viatges de tot l’any), de parades (desfilades), i de grans rebaixes (el nivell de vendes és un indicador de la salut econòmica dels Estats Units). No m’apassiona el Nadal (ara ha canviat amb els nens) però m’encanta Thanksgiving.

La Rosa i jo vam anar els dos anys a casa el Syam (us enrecordeu d’aquell noi americà molt morenet del casament?), en un poble a una hora d’Atlantic City (una ciutat bastant cutre). Agafàvem el bus fins Atlantic City, i el Syam ens venia a buscar. Amb el bus et donaven un ticket que podies bescanviar per dòlars si anaves a un casino (el Syam, a la tornada, aprofitava per pujar una mica al pòker). La família del Syam ens tractava molt bé. Els seus pares són americans nascuts a l’Índia, molt indis (costa entendre’ls quan parlen) i molt americans. El Syam (raça hindú, ianqui 100%, sempre amb gorra) em va avisar que no parlés de política amb els seus pares, ja que eren totalment pro-Bush, i també anti-Jon Corzine (ex-Goldman Sachs), senador Demòcrata de Nova Jersey (va arribar a ser Governador, i de fet fa unes setmanes va perdre la reelecció). També hi eren els seus germans, un amic que volia entrar a la CIA (poca conya!) i altres amics d’origen hindú (això sí, 100% americans, com ha de ser amb un país que t’acull, que potser no et regala res, però que et dóna totes les oportunitats del món).

Molt (molt) menjar hindú. Per Thanksgiving es menja gall d’indi, i n’hi havia, però sobretot hi havia menjar hindú. Jo prenia el menjar “spicy for kids”, és a dir, poc picant, “picant per nens”... i tot i així el trobava molt picant. Un any els vam portar un regal, i em va sorprendre que no el van obrir. Als Estats Units, curiós, quan es fa un regal moltes vegades no s’obre fins que has marxat. Per menjar és millor no acabar el plat, queda millor repetir i deixar-ne una mica, és una forma de dir que no pots més.

Un any vam anar a un centre comercial, i vam veure SPY GAMES (amb Robert Redford i Brad Pitt), genial. Em va sorprendre que entre les botigues de roba i joguets hi havia una armeria on venien escopetes que feien respecte (a Nova York està prohibida la tinència d’armes i per això no havíem vist botigues com aquella). Un any també vam aprofitar per anar a fer una copa a Filadèlfia i, poc que vaig veure (i a més era de nit), no em va emocionar. Curiós, dos anys a NY i dels Estats Units només conec Boston (quan vam anar a veure els bons amics Luís i Cèlia) i Filadèlfia (de nit). No teníem un duro (ni un dòlar, millor dit), i a més a NY s’hi està molt bé. De fet, en el proper viatge als Estats Units, vull anar a... NY.

M’agrada Thanksgiving. És un dia de trobada, de retrobada, de bon rotllo. És un dia per de donar les gràcies, originàriament pels aliments, avui dia per tot plegat. En un país amb tantes religions, i amb tants no religiosos, Thanksgiving és una festa de tots. No sóc especialment partidari d’importar tradicions ianquis, però sí que m’agrada celebrar algunes, perquè ja les considero meves. A NY celebràvem la castanyada, a Catalunya també celebrem Halloween.

Thanksgiving també és un dia de nostàlgia, dels anys a NY, de pensar quan hi tornarem. Avui celebro Thanksgiving amb la Rosa. Feliç Acció de Gràcies a tots.

dimarts, 24 de novembre de 2009

Iniciativa watch: Herrera no "s'entera"

El crack Joan Herrera, substitut de l'altre crack Joan Saura, ha dit que si el nou Estatut "no cap a la Constitució, cal canviar la Constitució o canviar el Tribunal Constitucional". Ja sé que Herrera no és la persona més espavilada del món, però sap (o hauria de saber) que canviar la Constitució és impossible (almenys canviar-la en termes favorables a l'autogovern de Catalunya), i que canviar el Tribunal Constitucional, que serà sempre per un pacte PSOE-PP (i el PSOE també té vocals contra l'Estatut), tampoc serviria per res. Ho sap o ho hauria de saber, és tonto o es fa el tonto, i no sé què és pitjor. I a més, per què ha de ser Espanya un estat federal, si els espanyols no volen ser un estat federal? Què és més fàcil, convèncer als espanyols que siguin com els catalans volem, o convèncer als catalans que podem ser allò que volem ser?

Si el nou Estatut no cap a la Constitució només hi ha dues vies: acceptar que aquest és el sostre d'autogovern de Catalunya, o no acceptar-ho... i marxar. Sense solucions intermitges, sense solucions impossibles com canviar lleis i institucions espanyoles. Herrera, no "t'enteres" (de fet, ni en això ni en gairebé res).

P.D. Ull, que si poden repeteixen el tripartit. I ull, Saura ha dit que no serà cap de llista, però que vol seguir sent Conseller d'Interior. I ull, per si algún encara en dubtava, Iniciativa no és sobiranista, alguns (potser molts) militants ho són, però la seva política i el seu candidat no ho són.

dilluns, 23 de novembre de 2009

Pujar la despesa o baixar els impostos?

Estudi interessant dels Professors Alesina i Ardagna que m'arriba via el sempre interessant blog del Professor Mankiw: els estímuls fiscals via baixada d'impostos tenen més possibilitat de aconseguir creixement econòmic que l'increment de despesa pública, i és millor baixar la despesa que augmentar els impostos per reduir dèficit i deute públics. Vaja, com a l'estat espanyol, però a l'inrevés.

Reflexió interessant en un moment en el que sembla que tothom es keynesià i per tant es justifica un augment desorbitat de despesa pública i uns dèficits públics inacceptables. Més enllà d'estudis com aquest, sembla de sentit comú no estirar més el braç que la màniga, tenir dèficits i superàvits públics equilibrats a llarg del temps (no com a Espanya, amb un dèficit públic espectacular, molt per sobre dels superàvits dels darrers anys), no confondre despesa pública amb malbaratar els diners (com els Plans E de ZP, que amenaça amb repetir (veure "Peonades" i "Peonades (2)")), i no pujar els impostos durant una recessió (com la pujada d'IVA que el Govern espanyol vol fer el 2010).

Per cert, mentre no tinguem estat propi, aquesta i altres qüestions no deixen de ser un exercici intel·lectual, ja que poc podem fer a Catalunya per combatre la crisi.

diumenge, 22 de novembre de 2009

Rei de les subprime fa donació a NYU

Fa uns dies explicava ("Lliçons d'un que s'ha forrat amb les subprime") que John Paulson havia guanyat 4.000$ milions apostant contra les subprime. Avui llegeixo que ha fet una donació de 20$ milions a la seva universitat, a la meva, a New York University. Sempre m'ha encantat aquest concepte dels americans de giving back a la societat, ja sigui a la pròpia Universitat o a través d'una ONG (com Bill Gates o Warren Buffett).

Curiós, la donació és per dos càtedres: una amb el seu nom, i l'altra dedicada un altre antic estudiant que va contribuir decisivament a la creació de la bombolla, Alan Greenspan. Un senyor, reconeixement als que l'han ajudat.

Hi ha qui pensa, "guanyant 4.000$ milions, faltaria més que donés 20$ milions a la seva universitat, no?". Bé, a aquests els respondria que aquests 20$ milions és només l'inici, ja veureu. Que la seva contribució ja la fa pagant impostos, i que si dóna 20$ milions és perquè li dóna la gana. I que quanta gent coneixeu que guanyi 100.000€ a l'any i doni 500€ a la seva Universitat? I que guanyi 50.000€ i en doni 250€? Doncs això, que no té cap obligació i retorna part del que ha guanyat a la societat, perquè vol, i tan de bo més persones fessin això, allà i sobretot aquí.

Lliçons setmanals d'un inversor d'èxit: com ho va fer i què fer una vegada es guanyen diners.

divendres, 20 de novembre de 2009

Enhorabona a Marc Guerrero

Marc Guerrero ha estat elegit Vice-President del Partit Liberal Europeu: moltes felicitats.

És bo que que hi hagi catalans en posicions de responsabilitat en organismes internacionals, també a partits. Que hi siguin, i que exerceixin de catalans. Que facin la seva feina i que facin de catalans. Espero en aquest sentit que el Marc, a part de treballar per fomentar el liberalisme a Catalunya i a Europa (valors que comparteixo, i més quan es defineix com a social-liberal al Facebook), treballi també de forma desacomplexada per donar a conèixer Catalunya i les nostres aspiracions nacionals arreu del món.

Vaig conèixer al Marc quan em va contactar des de la Fundació Trias Fargas per conèixer amb més detall què fem des Col·lectiu Emma. Enviem les respostes del Col·lectiu Emma a tots els partits, i la Trias Fargas (i també Carles Llorens de CDC i la Fundació Jordi Pujol) han estat els únics vinculats a partits que han mostrat algun interès en la nostra iniciativa apart de Reagrupament (no passa res, fora dels partits hem rebut molts suports que de veritat agraïm molt). Li preocupa el projecte de Catalunya al món, i apart de preocupar-li fa alguna cosa al respecte.

Hi ha coses en que els catalans hem d'anar a una, i una d'aquestes és la nostra presència al món. I hem de recolzar als qui treballin en aquesta direcció (i ho facin bé i amb les idees clares), sigui des del Govern de la Generalitat, els partits o la societat civil. El Marc és de Convergència, i el meu projecte no és el de Convergència, però és igual. I si el Govern ho fa bé, tot i que pensem que moltes altres coses ho fa malament, en això els hem de recolzar (com li vaig dir personalment a Andrew Davis, delegat de Generalitat a NY, quan vaig anar a fer l'acte de Reagrupament). I el mateix amb els nostres eurodiputats, siguin del partit que siguin. Si Ramon Tremosa fa pedagogia d'Arenys de Munt al Parlament Europeu, suport total (tot i que òbviament m'agradaria que es mullés més). Si Oriol Junqueras recolza activament la campanya "I'm Catalan I love freedom", collonut. I si un dia Raül Romeva es mulla per Catalunya també tindrà el meu suport (té iniciatives interessants, com el suport a Aminatu Haidar, però trobo a faltar que es mulli més en temes catalans; solucionem el món, però també Catalunya). I donar suport a iniciatives com "I'm Catalan I Love Freedom" o 10Mil a Brussel·les.

I en aquest sentit, tot el que sigui Catalunya al món, en positiu, exercint de catalans, endavant. Els catalans ens hem de guanyar els llocs per la nostra capacitat i professionalitat, ja sigui en la Internacional Liberal, en organismes econòmics internacionals o federacions esportives internacionals. I s'ha de fer bé la feina, però també (i sobretot!) exercir de catalans, i no oblidar la necessitat de crear una xarxa internacional de suport al projecte nacional català.

En el tema de Catalunya al món, com deia fa uns dies l'editorial de Reagrupament, tots a una. Ser català no és condició suficient per donar suport (com per exemple Josep Borrell exercint de Vicepresident del Parlament Europeu, o el germà del Carod a la Delegació de la Generalitat a París). Però si s'és català, s'exerceix de català de forma desacomplexada, i es realitza una excel·lent feina, suport total, més enllà de diferències partidistes o de matisos.

Enhorabona Marc. I catalans al món, ànims que teniu molta feina per endavant, la vostra i la d'exercir de catalans.

Frases de la setmana

Els diners, que han fet morir tants cossos, fan morir cada dia a milers d’ànimes (Giovanni Papini)

Most human beings have an almost infinite capacity for taking things for granted (Aldous Huxley)

Where we have strong emotions, we're liable to fool ourselves (Carl Sagan)

Una recessió és quan el teu veí perd la feina: una depressió és quan perds la teva (Harry S.Truman)

Women will never be as successful as men because they have no wives to advise them (Dick Van Dyke)

Politics is perhaps the only profession for which no preparation is thought necessary (Robert Louis Stevenso)

dijous, 19 de novembre de 2009

Mites sobre tenir un pis en propietat

Jo vaig viure molts anys de lloguer, fins que al final em vaig comprar un pis. Està bé tenir un pis en propietat, però no passa res viure de lloguer, et dóna més flexibilitat i de fet, durant molts anys (fins que t'estableixes en algun lloc i tens prou diners per pagar l'entrada), és l'única forma de fer-ho (almenys per mi).

Compra't un pis perquè vols, però no ho facis per les raons equivocades. Com comenta Joseph Gyourko (chairman of the real estate department and the director of the Zell/Lurie Real Estate Center at the University of Pennsylvania's Wharton School), cinc mites sobre tenir un pis en propietat:
  1. L'immobiliari és una gran inversió a llarg termini (hi ha altres formes d'inversió interessant a llarg termini)
  2. Els incentius fiscals a la compra de vivenda abarateix l'habitatge (potser resulta que encareix el preu, i que s'acaba transferint diners del contribuent als que venen l'habitatge)
  3. Tenir vivendes en propietat és bo per la societat perquè ens fa millors ciutadans (no sé qui pot utilitzar aquest argument, però a Alemanya, Àustria i Dinamarca tenen un percentatge d'habitatges en propietat per sota el 40% i tenen un nivell de civisme que ja voldríem per aquí)
  4. És segur comprar una casa amb un baix pagament d'entrada (el que no es paga d'entrada, s'acaba pagant via hipoteca)
  5. Viure de propietat és més barat que fer-ho de lloguer (pot passar durant un temps, però no necessàriament és així a llarg termini, sobretot quan els preus de l'habitatge són massa alts)
Compra't un pis perquè vols, no nececssàriament per inversió. I si ho fas per inversió, perquè sigui una bona inversió.

Sobre aquests mites immobiliaris el Professor Montalvo (gran professor d'Econometria!) també ha parlat vàries vegades d'aquest tema.

Article interessant de Joseph Gyourko: "5 myths about home sweet homeownership".

dimecres, 18 de novembre de 2009

Lliçons d'un que s'ha forrat amb les subprime

John Paulson (res a veure amb l'altre Paulson, l'antic Secratari del Tresor dels EUA) va guanyar (ell), entre el 2007 i el 2009, 4.000$ milions (la seva empresa, 20.000$ milions), apostant des del 2006 contra les hipoteques subprime (i més endavant contra els bancs). Lliçons? Segons l'interessant article de Gregory Zuckerman publicat al Wall Street Journal, aquestes vuit:
  1. No confiïs en els experts (almenys els de Wall Street)
  2. Les bombolles existeixen, tingues una estratègia de sortida per si les coses es torcen
  3. Fixa't en el mercat de deute, de vegades els indicadors són més consistents que els de la borsa
  4. Identifica o aprèn noves formes o productes per invertir
  5. Compra assegurances, almenys per protegir la caiguda si no encertes la teva aposta
  6. L'experiència és un grau (a mi em falten molts cabells blancs...)
  7. No t'enamoris d'una inversió, les coses canvien
  8. La sort ajuda

Obvi? Sí, però back to basics.

Si tens cinc minuts i t'interessa el tema, llegeix l'article "'Greatest Trade': How You Can Make $20 Billion".

dilluns, 16 de novembre de 2009

Apunts (personals) de Nova York

Només han passat un parell de setmanes i ja penso en quan hi tornarem: si Déu vol l’estiu que ve tots quatre, potser abans una altra escapadeta la Rosa i jo. I algun dia, no sé quan, per quedar-nos una bona temporada (com uns quants anys).

Cinc dies/quatre nits, poc temps però millor que res. Alguns apunts d’uns dies especials:
  • East Village (per Alphabet City) i al Lower East Side, on fa uns anys vivíem, moltes coses com sempre, l'ambient i el barri amb l'encant de sempre, moltes botigues i restaurants nous (brutal la rotació de negocis)
  • Village, sempre genial, sopar amb música en directe al Blue Note (bona música, el sopar va fallar), brunch al Philip Marie... i parade de Halloween. Tothom disfressat (menys nosaltres, prenc nota per l'any vinent). Em quedo amb el tio amb la disfressa de policia Village People (per cert, moltes americanes vestides molt curtes, amb una disfressa indeterminada ("porno-chachas"?), passant segur molt de fred)
  • Restaurants japonesos (genial Hagi), enlloc com a NY (també m’encanten els xinesos de NY, tot i que aquesta vegada no vam anar a cap - algú em recomana algun bon xinès a Barcelona?)
  • Sopar al Harvard Club amb el Professor Sylla: és la tercera vegada que ens convida a anar-hi... i ens encanta. Edifici del segle XIX (pels estàndards americans, molt vell!), molt clàssic, molta fusta, pianista durant el sopar
  • Parada obligatòria al Magnolia... i ara n'hi ha dos! Apart del clàssic a Bleecker (Village) han obert un altre a Midtown. Genials Cupcakes (per a més informació, Sex and the City)
  • Museu Guggenheim, retrospectiva sobre Kandinsky (està fins a mig gener). Per cert, sempre veiem les exposicions al Guggenheim en sentit cronològic invers, ja que agafem l’ascensor i anem baixant
  • Galeries interessants al Soho (especialment a West Brodway), amb quadres que aquí veiem a museus (vam veure una col·lecció de fotos molt interessant i suggerent de Carla Bruni). Curiosa la botiga de Gucci al Soho: venien bambes, només 18 models (totes molt rares i caríssimes), hi treballaven unes 8 persones. Es veu que és una "botiga" que van obrir només per uns dies
  • Zona Zero, no teníem previst anar-hi (estàvem allà l'11-S, no és un record molt agradable), les obres avancen moooooooolt a poc a poc
  • Strand, genial llibreria on venen mooooooooolts llibres (diuen 18 milles de llibres, que ve a ser com molts kilòmetres). Vaig comprar "Superfreakonomics" ("Freakonomics" em va encantar i volia tenir la segona part), "The Reel Truth" (de l'amic Reed Martin, sobre com fer una pel·lícula i tots els errors que habitualment es cometen/cometem; sorpresa agradable, em cita en els agraïments) i "The Partnership: The Making of Goldman Sachs" (i pensar que hi vaig treballar un estiu...). Em vaig quedar amb les ganes de comprar molts altres llibres i de passar unes quantes hores a Barnes & Noble (llibreria on no passa res si t'asseus al terra amb una pila de llibres l'estona que vulguis)
  • Vista de NY des del Rockefeller Center i des del funicular que va de Manhattan a Roosevelt Island (molt poca gent ho coneix); botigues Apple (al Soho i a la 5a Avinguda) i FAO Schwarz (la botiga de joguets que surt a la pel·li Big); Central Park, Washington Square (en obres, per cert), i moltes altres llocs especials
  • I les estones amb el Jaume i l'Esther, el Matías, la Ximena i l'Olivia, l'acte de Reagrupament... i les estones nosaltres dos sols (poques la veritat, menys de les que m'hauria agradat)
En fi, I love NY.

diumenge, 15 de novembre de 2009

Reagrupament a Sant Quirze


Acte amb Víctor Alexandre (escriptor) i Jordi Comas (jove promesa de Reagrupament, arquitecte i ex-alcalde de Matadepera, entre altres), dijous a les 20:00 a Sant Quirze del Vallès al Centre Cívic Masia de Can Feliu (al c/Enric Morera).

Endavant Sant Quirze i Reagrupament!

divendres, 13 de novembre de 2009

Frases de la setmana

Només aquells que dormen no cometen errors (Ingvar Kamprad)

Good judgment comes from experience, and experience comes from bad judgment (Barry LePatner)

El millor moment per plantar un arbre va ser fa vint anys. EL segon millor moment és ara (no sé on la vaig llegir, però em va agradar molt)

If you are planning for a year, sow rice; if you are planning for a decade, plant trees; if you are planning for a lifetime, educate people (Chinese proverb)

It takes a great deal of bravery to stand up to our enemies, just as much to stand up to our friends (Dumbledore)

It is more important to know where you are going than to get there quickly. Do not mistake activity for achievement (Mabel Newcomber)

diumenge, 8 de novembre de 2009

A favor del Palau de la Música

Iniciativa molt interessant que m'arriba a través del bon amic Pau Dueñas: campanya de suport al Palau de la Música. Impulsada per la societat civil (la de veritat, l'emprenedora, pencaire, independent, incorformista i no subvencionada) denuncia l'expoli del Palau de la Música, exigeix una investigació que aclareixi els fets i tots els còmplices de Millet i Montull, reivindica el rol que aquesta institució ha fet i ha de fer, i demana la restitució total de tots els diners robats. També es vol personar com a acusació particular contra els responsables del Palau i, per sobre de tot, vol rellançar el Palau de la Música.

Celebro aquesta iniciativa, a la qual dono total suport. Properament demanaran recursos econòmics i, quan ho facin, hi col·laboraré: si vols iniciatives lliures dels poder públics i fàctics cal recolzis aquestes iniciatives, t'hi apuntis, en facis difusió, i hi donis diners.

La meva felicitació i suport total als promotors d'aquesta iniciativa. Endavant Palau de la Música!

dissabte, 7 de novembre de 2009

Montilla i la corrupció: una imatge, fets i paraules

El President Montilla ha tornat a parlar de corrupció i del seu compromís per erradicar-la, i cada vegada que ho fa (ell, José Zaragoza, Joan Ferran o altres destacats socialistes) em ve al cap aquesta imatge publicada al Cimera:


Sí, és ell, el President Montilla (i Joan Ferran i altres destacats socialistes) amb Josep Maria Sala, acompanyant-lo abans d'entrar a la presó pel cas Filesa. I per cert ara Josep Maria Sala està a l'executiva del PSC-PSOE, és el responsable de formació (què deu ensenyar?) i va rebent premis del PSC-PSOE a la seva trajectòria. Aquesta corrupció és justificable? Hi ha corrupció bona (per finançar el partit) i corrupció dolenta (per enriquir-se un mateix)?

Menys paraules i més fets. I sobretot menys lliçons i més ètica. I més credibilitat. I tolerància ZERO de veritat amb qualsevol tipus de corrupció. Fets, no calen paraules.

P.D. Algú encara dubta que cal una regeneració democràtica radical en el nostre país?

divendres, 6 de novembre de 2009

Frases de la setmana

Mai he vist un monument dedicat a un pessimista (Paul Harvey)

Any fool can criticize, condemn, and complain - and most fools do (Dale Carnegie)

He après a utilitzar la paraula “impossible” amb la màxima prudència (Wernher von Braun)

Love is not blind - it sees more, not less. But because it sees more, it is willing to see less (Rabbi Julius Gordon)

Dues que no entenc – suggerències?

  • Food is an important part of a balanced diet (Fran Lebowitz)
  • A man with a watch knows what time it is. A man with two watches is never sure (Segal's Law)

Suggerides per l’Esther des de NY, frases d’Einstein:

  • Hay dos cosas infinitas: el universo y la estupidez humana, ¡y del universo tengo dudas!
  • La vida es muy peligrosa, no por las personas que hacen el mal, sino por las que se sientan a verlo
  • No entiendes realmente algo a menos que seas capaz de explicárselo a tu abuela

diumenge, 1 de novembre de 2009

Repercussió de l'acte de Reagrupament a Nova York

Mission accomplished, acte realitzat amb gran assistència de públic i gran repercussió mediàtica, superant totes les expectatives (de fet no en teníem gaires, només volíem fer una trobada de patriotes a NY). Els propers dies escriuré amb més detall sobre l'acte, de moment adjunto els links d'on (em consta) ha sortit publicat: Reagrupament, Avui, 3cat24, Directe.Cat (vull esbrinar qui ha fet la crònica, està molt bé), E-notícies, El Singular Digital i Agència Catalana de Notícies. També va sortir a Catalunya Ràdio, i em sembla que també a RAC 1 i COM Ràdio.

Curiosament tothom ha destacat una part molt petita de la meva intervenció que va sortir en el torn obert de paraules: si depèn de Reagrupament, el President de la Generalitat no serà d'un partit sucursalista com el PSC-PSOE. Obvi, no? Doncs això.

Per cert, el mèrit principal de tot plegat és del crack Jaume Soler, gran amic i gran patriota, resident a NY i fill de Sant Joan de les Abadesses (poble que va inspirar, per cert, el nom del Col·lectiu Emma).


P.D. Carles Boix ha escrit l'article Dissabte a Nova York, parlant de l'acte. Estic molt agraït al carles i a l'Alexander Alland per la seva participació dissabte.