dimecres, 28 d’octubre de 2009

Presentation in New York of the Catalan Independence Association "REAGRUPAMENT"

The first public presentation in the U.S. of the Catalan association Reagrupament Independentista (lit. Regrouping for Independence) will take place this Saturday, October 31st 2009, at 6 East 87th Street, New York, NY.

The association's mission is to achieve independence for Catalonia, and to regenerate her democracy.

Speakers at the event will include Alexander Alland, Jr., Professor Emeritus of Columbia University's Department of Anthrophology and author of the book, "Catalunya, One Nation, Two States;" Carles Boix, Professor of Politics and Public Affairs, Princeton University; and Salvador Garcia, member of Reagrupament and co-founder of Col·lectiu Emma, an international network of Catalan professionals who undertake to monitor and to correct news items appearing in the international press regarding Catalonia.

The event, open to the public and to be held primarily in Catalan, will be presented by Reagrupament member Jaume Soler, an engineer from Catalonia, and long-time N.Y. resident.

Reagrupament Independentista aims to unify and consolidate Catalonia's multiple fast-growing independence movements. These initiatives have sprung up all over Catalonia, born of increasing frustration and dissatisfaction with Spain, which many see as systematically discriminating against Catalonia both culturally and economically, and violating the rights of the inhabitants of this rich nation in the northeastern Iberian Peninsula. Many Catalans are also angered by
political parties in both Catalonia and Spain, which are swirling in political corruption, and are often accused of being mere special interest groups incapable of working for the good of Catalonia.

There will be opportunity for Q&A afterward.

For additional information please visit http://www.reagrupament.cat

Enyorança (i encara no hem marxat!)

Viatge genial a la vista: la Rosa i jo, sols, per primera vegada en tres anys. NY, grans amics, grans plans, acte de Reagrupament inclòs. I sí, tot i així, enyorat.

Sí, enyorat de l’Àlex i la Vinyet. Encara no he marxat i quan hi penso els trobo a faltar. Són només uns dies i tampoc és que últimament els vegi molt, però m’agrada esmorzar amb ells, trucar-los al migdia, donar-li’s el sopar, fer-los riure, i estirar-me cinc minuts al llit amb l’Àlex quan se’n va a dormir. La Rosa ens canta una cançó i em quedo una estona amb ell. Un dia li vaig dir que em cantés ell una cançó, i em canta “bon dia, bon dia, bon dia al de matí, la lluna s’amaga i el sol vol sortir; surt del llit, surt del llit...”, “i no sé més” em diu. Mentre canta gesticula. Algun dia que arribo tard a casa li dic que em canti la cançó per telèfon... i la Rosa m’explica que fa els gestos igualment, com si el pogués veure a través del telèfon.

Doncs això, que seran uns dies genials, vida de parella inclosa... però que els trobaré a faltar. Ja els trobo a faltar, i encara falta un dia per marxar.

Enyorança... i molta il·lusió! I love New York.

dilluns, 26 d’octubre de 2009

Sobre el finançament de l'acte de Reagrupament a Nova York

La propera presentació de Reagrupament a NY el proper 31 d'octubre està tenint molta difusió, com es pot veure en els articles de l'Avui, La Vanguardia, el Directe.cat, l'E-notícies o Nació Digital.

Els comentaris als articles són nombrosos i variats, però hi ha un de recorrent, fet des del desconeixement o la mala fe, segons el cas: el cost i el finançament del'acte. Hi ha preguntes i afirmacions, algunes legítimes i altres tendencioses, que posen en dubte com és possible que Reagrupament pagui aquesta excentricitat, qui paga tot això, quines subvencions tenim i altres bajanades.

En tot cas, a pesar de què queda molt clar en la nota publicada per Reagrupament, per resoldre qualsevol dubte clarifico:
  • L'única despesa de l'acte és el lloguer de la sala. El Jaume Soler (reagrupat que viu a NY) i jo mateix ho pagarem
  • L'única persona que ve de Catalunya sóc jo. El bitllet d'avió me'l pago jo, i no tindré cost d'hotel perquè estaré a casa del Jaume (de fet no vaig només per l'acte de NY, m'ho faig coincidir amb un viatge personal amb la meva dona)
  • Si sortís alguna altra despesa, la pagaríem el Jaume i jo
És més, algunes persones ens han contactat per col·laborar econòmicament en l'acte de NY. A tots els diem el mateix: l'acte està 100% finançat, però si tot i així volen fer una aportació ho poden fer al compte corrent de Reagrupament (2100-3031-83-2200604441) indicant com a concepte "INTERNACIONAL". Tots els ingressos que es rebin, així com possibles aportaciones que es rebin a NY (que com sempre Reagrupament farà públiques) es dedicaran íntegrament a l'organització d'altres actes de Reagrupament a l'estranger (i, en cap cas, a pagar els deplaçaments, que sempre aniran a càrrec de les persones que viatgin).

Suposo que queda clar: aquest acte no li costarà ni un euro a ningú (excepte al Jaume i a mi, que no anem sobrats però que ho fem amb molt de gust), i les aportacions econòmiques seran benvingudes, però es dedicaran a altres actes, no al de NY.

Per cert, m'agradaria aquest grau de transparència en tots els partits i institucions públiques. Qui s'anima?

divendres, 23 d’octubre de 2009

Presentació de Reagrupament Independentista a Nova York

El proper dissabte 31 d’octubre Reagrupament Independentista es presentarà a Nova York (Estats Units). L’acte comptarà amb les intervencions de Carles Boix (Catedràtic de la Universitat de Princeton), Alexander Alland, Jr. (Professor Emèrit del Departament d'Antropologia de Columbia University i autor de "Catalunya, one nation, two states") i Salvador Garcia. Presentarà l'acte Jaume Soler.

A l’acabar l’acte es realitzarà un col·loqui entre els assistents.

Lloc: 6 East 87th Street, New York (entre Madison Avenue i 5th Avenue)

Dia: Dissabte 31 d'octubre

Hora: 12 del migdia

Més informació i RSVP: salvador.garciaruiz@gmail.com

dijous, 22 d’octubre de 2009

Tres lliçons de Dilbert

Sobre la credibilitat (em recorda a mi i a com l'Àlex em pren el pèl...)


Sobre la practicitat (de vegades estic temptat a fer-ho!)



Sobre la corrupció (et sona la trama?)

dimarts, 20 d’octubre de 2009

A poc a poc

Back to basics, prenem-nos la vida amb més calma i fem les coses més a poc a poc per així fer-les millor i disfrutar-les més: “qualsevol cosa que valgui la pena fer, val la pena fer-la a poc a poc” (Mae West).

Això m’ha vingut al cap per l’article “In Praise Of Slow Sex”, article interessant que parla de sexe però també de la Slow Revolution (o del Slow Movement), de com molta gent està descobrint que fer les coses a poc a poc significa moltes vegades fer-les millor i disfrutar-les més, vaja, viure millor.

A poc a poc: el sexe com diu l’article, però també la vida en general, la dieta, la feina, la salut i tot plegat, “living life instead of rushing through it”, per millorar la qualitat de vida pròpia i la dels que ens envolten.

Lectura recomanada “In Praise Of Slow Sex”. Endavant Slow Revolution!

divendres, 16 d’octubre de 2009

Frases de la setmana

La història ens ensenya que els homes i les nacions es comporten de forma intel·ligent quan han exhaurit totes les altres alternatives (Abba Eban – moment per Catalunya d’actuar de forma intel·ligent?)

We don't see things as they are, we see things as we are (Anais Nin)


Referides a Joan Puigcercós:

Es pot confiar en les males persones. No canvien mai (William Faulkner – en article de Francesc Puigpelat)

A tot Puigcercós li arriba els seu Carretero (Pilar Rahola, suggerida per Jordi Murgó)


Suggerides per JM:

To succeed in the world it is not enough to be stupid, you must also be well-mannered (Voltaire)

Everyone is entitled to be stupid, but some abuse the privilege (Unknown)

Never attribute to malice what can be adequately explained by stupidity (Unknown)

Genius may have its limitations, but stupidity is not thus handicapped (Elbert Hubbard)

Sopar-tertúlia amb Salvador Sostres i Quim Torra

Apassionant sopar-tertúlia amb Salvador Sostres i Quim Torra organitzat per l'Espai Hayek a SABADELL el dijous 22 d'Octubre a les 20.30 h. Després de la seva intervenció s’obrirà un col•loqui amb els assistents.

Salvador Sostres, nascut l'any 1975 escriu al diari Avui i dirigeix el bloc http://www.salvadorsostres.com. Autor de varis llibres, ens presentarà la seva última creació "Viatge de Noces". Entre els seus anteriors llibres hi trobem "Libro de los imbéciles","Lucía", "Escric molt bé", Ara si que som plurals" "Soc Convergent: i que?" i "Jo"

L'editor Quim Torra ens explicarà com un emprenedor és capaç de deixar un alt càrrec en el món de les assegurances i posar-se a fer d'emprenedor en un camp tan complicat com ho és el de l'edició creant l’editorial A Contravent (http://www.acontravent.cat)

Quim Torra és autor de varis llibres per exemple "Ganivetades suïsses" un tractat de gestió o la biografia de Eugeni Xammar "La vida i els articles d'Eugeni Xammar".

Per apuntar-te has d'enviar un email a mmach@fco.cat.

dimecres, 14 d’octubre de 2009

Saura dimissió (+ arguments encara)

Quin desastre! Saura no para, més arguments per a què dimiteixi, que s'afegeixen a aquests, aquests i aquests.

21) Està disposat a posar en perill la integritat física dels Mossos d’Esquadra per així poder dir que els Mossos tenen l’ISO: nova idea de bombero, vol prohibir que els Mossos portin arma quan traslladin detinguts en ambulància, com si els Mossos no sapiguessin quan usar o no un arma (si algú no ho sap, que el facin fora, però que no castiguin tot el col·lectiu!), o com si no hi hagués el precedent de què un Mosso va quedar en cadira de rodes perquè va ser atacat per dos presos en una ambulància

Urgent, Saura dimissió. I, anem fent pedagogia, Herrera és la continuació o culminació del desastre d’Iniciativa i de la seva cursa per destruir Catalunya i acabar amb el prestigi de les nostres institucions, com els Mossos d'Esquadra.

Pots donar suport a la campanya "Per dignitat nacional i respecte institucional, SAURA DIMISSIÓ" al Facebook.

Resposta del Col·lectiu Emma a The Guardian / The Observer

"A Public Reply to The Guardian/The Observer"

dilluns, 12 d’octubre de 2009

Moments de qualitat: la rateta presumida

Són diferents: a l’Àlex li encanten els cotxes i a la Vinyet les nines. Un nen molt nen, i una nena molt nena. Tan nena que és molt (molt) presumida, una “rateta presumida”. Quan s’ha de vestir, ella diu què li agrada i què no. De vegades simplement es vol canviar de roba per anar més guapa. Ahir, quan li posàvem el pijama, deia "nooooooo" perquè en volia un altre i de fet de vegades, quan la portem a dormir, es treu el pijama per a què li posem un altre... Vol anar ben vestida, tot i que té un gust “peculiar” (per exemple a l’igual que li agrada molt vestir-se “molt nena”, també li agrada posar-se una mena de xandall vermell –amb gorra inclosa!- que va fer de disfressa com a pilot de carreres de l’Àlex, o li agrada combinar faldilles amb bambes). M’ha vingut, flash, el record de la meva germana, que quan anava a la guarderia els meus pares sempre tenien “lio” per la roba que s’havia de posar, i que es van alegrar quan va començar 1er d’EGB, ja que així anava amb uniforme i deixarien de tenir “xou” cada dia per triar la roba. Tan petites i ja preocupades per com vesteixen. Curiós, totalment cert. Vinyet, la “rateta presumida”.

diumenge, 11 d’octubre de 2009

Més activitat del Col·lectiu Emma

Difusió de l'efemèride dels fets del 6 d'octubre que va recordar el New York Times ("Leaders arrested in Catalonia") i difusió de dos respostes addicionals catalanes al New York Times pel seu article sobre les curses de brau i Catalunya.

CiU watch: Mas i la trampa (mentida?) del Concert

Quan algú diu una cosa que no és certa dono el benefici del dubte: potser s’equivoca sense saber-ho, potser no té prou informació, o potser simplement no té gaire capacitat. Mas no em sembla un crack, però sí que crec que té prou capacitat per saber si els seus plantejaments polítics són certs o no. Tot això ve a “cuento” de la darrera proposta de Mas de reclamar, ara sí i de veritat, el concert econòmic. Bé com a titular, impossible com a fita realista. Més enllà de la capacitat de negociar i d’aguantar les pressions de Mas (vist el pacte de l’Estatut(et) Mas-ZP), aconseguir el concert depèn d’un pacte amb el Govern espanyol, que mai (mai) ho permetrà. No ho ha permès ara, ni amb el govern més amic de la història, ni ho permetrà mai. És que no hem après la lliçó amb l’Estatut? Què hauria de ser diferent ara? Aconseguir el concert o qualsevol altre nivell d’autonomia rellevant depèn del Govern espanyol. I per cert, aconseguir la independència depèn només dels catalans: aquesta és la pedagogia que hem de fer, i de fet el país aniria molt millor si un partit majoritari com CiU ho fes.

Mas diu que “ara toca el concert”: s’equivoca o menteix? No sé què és pitjor, però la conclusió és la mateixa.

P.D. També ho diu Ridao, però proposa el concert pel 2014...

dissabte, 10 d’octubre de 2009

Premi Nobel d'Economia

El donen dilluns. Els candidats amb més possibilitats (segons la casa d'apostes Ladbrokes) són:

Eugene Fama 2/1
Ernst Fehr 6/1
Kenneth R. French 6/1
Paul Romer 6/1
Robert Schiller 7/1

Bengt R Holmstrom 8/1
Matthew J Rabin 8/1
William Nordhaus 8/1
Martin Weitzman 9/1
Robert Barro 9/1
Chris Pissarides 12/1
Dale T Mortensen 12/1
Jean Tirole 12/1
Xavier Sala-i-Martin 12/1
Avinash Dixit 14/1
Jagdish N. Bhagwati 14/1
Pau l Milgrom 16/1
William Baumol 16/1
Gene M Grossman 20/1
Martin S. Feldstein 20/1

El número és l'aposta que es pot fer, és a dir, Fama 2/1 vol dir que, si s'aposta 1€ per Fama i aquest guanya el Nobel, es guanyen 2€. Cada aposta es forma en funció de les apostes a favor que rep cada candidat i, per tant, són una aproximació a les expectatives de la gent (almenys del que aposten) a que guanyi cada candidat.

I sí, entre els que tenen més possibilitats... Sala-i-Martín! Sort!

Per cert, dimarts coneixeré a Paul Romer (6/1). I si guanya el premi dilluns? Estaria bé conversar amb un premi Nobel.

I un altre candidat interessant és Robert Schiller (7/1), que va advertir fa temps de la bombolla immobiliària i que té l'interessant Case-Shiller index, on mesura l'evolució dels preus immobiliaris als Estats Units. Serviria per lligar el moment econòmic actual amb el guanyador del Nobel.

Doncs res, sort a tots, però sobretot a Sala-i-Martín.

P.D. Després del Nobel de la Pau a Obama corre el rumor que el Nobel d'Economia serà per un prometedor estudiant de doctorat d'Economia que, tot i no haver fet res fins ara, té un gran potencial i parla molt bé en públic.

Consells de Montilla a Reagrupament

Com diria aquell: Visc a Catalunya!

Obama, not yet

Ho reconec, sóc Obama-escèptic (jo era pro-Hillary!). No pel que diu, sinó pels dubtes sobre la seva capacitat de convertir discursos en realitat (tant de bo se’n surti). Dit això sóc un gran admirador dels ideals que transmet, de la campanya que va fer i de la seva capacitat de generar confiança i il•lusió. Alguns dels seus passos com a President, com la seva determinació en reformar la cobertura sanitària americana, són molts positius (altres són més que dubtosos, però deixem aquest post en positiu).

Dit això, penso que fins i tot els Obama-fans (gairebé tothom, pel que sembla) haurien d’estar com a mínim neguitosos pel premi Nobel de la Pau a Obama. Potser ha fet passos positiu però el millor està per demostrar. Donar el premi ara és constatar que el que importa són els objectius, no els resultats. Les dues coses són necessàries. Hi ha inclòs qui podria dir, vist el precedent de premi a Al Gore, que només és un reconeixement al progessisme benintencionat.

M’hagués agradat més que Obama rebés aquest premi d’aquí a quatre o vuit anys, quan deixi de ser President, perquè voldria dir que ha convertit discursos en realitat. I, sobretot, que rebés el premi perquè vivim en un món més just i segur, fet que, inevitablement, implicarà actuar militarment en alguna ocasió. No barroerament com s’ha fet fins ara, però sens dubte actuar. Iran, per exemple, no pot tenir una arma nuclear. Un just premi Nobel de la Pau no és aquell que no actua sobre Iran sinó aquell que evita que Iran tingui la bomba nuclear. Via diplomàcia si pot ser, però sinó via el que sigui: pau = a món més just i segur, no= a no fer res.

Obama premi Nobel de la Pau not-yet, no encara. Que s’ho guanyi, només acaba de començar.

P.D. Donaríeu el Premi Nobel de Medicina a un investigador que promet molt però que encara no ha descobert res? I el de Literatura a un escriptor que només acaba de començar la seva novel•la mestra (o pitjor, la seva primera novel•la)? Doncs això, not yet.

divendres, 9 d’octubre de 2009

Frases de la setmana

Després de dos anys a Washington, de vegades enyoro el realisme i sinceritat de Hollywood (Fred Thompson – suposo que també aplicaria al Parc de la Ciutadella)

Si l’única eina que tens és un martell, tendeixes a veure cada problema com un cargol (Abraham Maslow)

My Country! When right keep it right; when wrong, set it right! (Carl Schutz – Catalonia, time to sent it right!)

It's easy to make a buck. It's a lot tougher to make a difference (Tom Brokaw)

The best way to remember your wife's birthday is to forget it once (E. Joseph Cossman – jo no faria la prova…)

dijous, 8 d’octubre de 2009

PSC-PSOE watch: la contínua demagògia de Zaragoza i Ferran

M’esgoten i em posen de mal humor. Intento fer l’esforç de no fer cas, però cal fer-ho i denunciar-ho, sobretot perquè potser hi ha algú qui s’ho creu.

José Zaragoza diu que Reagrupament apareix perquè CiU no és alternativa de Govern a la Generalitat. Uffffff. Diu el que pensa, pensa el que diu, o parla simplement per buscar el titular? Reagrupament surt, en gran part, perquè l’Espanya plural, plurinacional i federal/confederal que es defensa des del PSC-PSOE (i també des de CiU) és impossible. És a dir, no és una alternativa al Govern actual, sinó al plantejament unionista majoritari en els partits catalans: canviar Espanya és impossible, més val enfocar-nos en fer el que depèn de nosaltres. I cert, CiU no és una alternativa interessant per molts nosaltres, però la raó principal és perquè en un tema fonamental s’assembla massa al PSC-PSOE.

I Joan Ferran? Doncs res, que està bé que digui el que pensa sense complexos, ja sigui calumniant amb l’expressió de “Bossi català” o denunciant (l’antiga) crosta nacionalista. Quan algú em parla del catalanisme quasi separatista del PSC-PSOE, m’ho posa fàcil: “ves al blog de Joan Ferran (portaveu adjunt del PSC-PSOE al Parlament, poca conya), i jutja tu mateix”.

dimecres, 7 d’octubre de 2009

Emoció grana

Hi ha moments especials, i dissabte va ser un d’ells. No sóc dels que s’emocionen fàcilment (excepte quan parlo de l’Àlex i la Vinyet), però dissabte ho vaig fer. L’Assemblea de Reagrupament va ser l’inici d’una nova etapa, però també la culminació de molta feina feta fins ara.

Van haver-hi moments memorables. La trobada i retrobament amb molts amics i companys de lluita. L’inici amb el cant de la Senyera, i la cloenda amb Els Segadors junt amb la resta del grup promotor. La intervenció de Joan Carretero, que va parlar de valors i actituds, i que va culminar amb tot el Palau de Congressos dret quan va dir que “mai ens agenollarem davant els nostres enemics”; la intervenció de Salvador Cardús, fent de “padrí” de Reagrupament, i recordant la necessitat de fer un independentisme en positiu; en Jordi Comas, fent de speaker, presentant a tots els convidats, i recordant que Reagrupament inclou gent amb moltes sensibilitats (de fet, a tothom que estigui per la independència, la regeneració democràtica i el respecte als drets humans), i que els independentistes que no són de Reagrupament també són sens dubte companys de lluita; o en Carles Móra, alcalde d’Arenys de Munt, apel•lant a una lògica elemental: si volem, podem, només depèn de nosaltres. L’acte, l’organització (excepte el retard en el recompte) i la posada amb escena van demostrar l’alt grau de compromís i professionalitat de Reagrupament.

El projecte és guanyador: independència i regeneració democràtica. Malauradament tenir el millor producte no és sempre garantia d’èxit, però és un gran punt de partida, únic, que cap altre projecte polític té. A mi m’agradaria poder discutir d’altres coses, com d’impostos, estat del benestar o llibertats individuals, però ara no toca prioritzar-ho dins l’agenda política, ja que des de Catalunya no tenim les eines per resoldre aquestes i altres qüestions clau, i si ens dividim per temes esquerra-dreta perdem l’enfoc dels dos grans temes principals. Com deia Joan Carretero, “independència i regeneració democràtica, a algú li sembla poc?”. Per això els diputats de Reagrupament, en alguns temes, tindran llibertat de vot. Independència i regeneració democràtica, els aires juguen a favor d’aquest missatge.

La nova Junta de Reagrupament convida també a l’esperança. Gent molt vàlida, motivada i compromesa, tot i que em sap greu algunes persones que es van quedar fora, com la gent del CEL (Vinyals, Viñoles, Granados i Pla), el Gabriel Borràs, el Jordi Carbonell i molts altres. No passa res, hi ha feina per tots, els que es van presentant i no van sortir elegits i els que no ho vam fer però tenim les moltes ganes i energia per treballar per Reagrupament. Entre els membres de la nova junta, com a vallesà, doble satisfacció: l’elecció de Xavier Palet, de Sant Cugat, el crack que va organitzar l’Assemblea; i la d’Àngel Font, que tot i ser del Maresme manté un estret vincle amb el Vallès a través de la Penya Gastronòmica Separatista del Vallès.

I com deia Joan Carretero, a extendre la marea grana. Per cert, ja ets soci de Reagrupament?

Més articles a la premsa internacional

A Bloomberg i al Financial Times, amb valoració del Col·lectiu Emma.

dijous, 1 d’octubre de 2009

Candidatures de Reagrupament (i IV)

I per acabar els posts sobre els candidats a la Junta de Reagrupament, altres noms que vull destacar:
  • Àngel Font, bon advocat, gran amic, gran patriota. Espero que surti elegit, per ell, pel projecte, i perquè ho anirem a celebrar amb la resta de la penya separatista. Ei, voteu-lo!
  • Francesc Abad, motor de Reagrupament
  • Toni Farràs, hem rebut el resum de prensa gràcies a la seva feina dia a dia
  • Jordi Gonzàlez, de Les Corts, gran home
  • Josep Anton Nus, persona amb una lógica aplastant
  • Albert Pereira, del Baix Camp, idees clares i bon discurs (tot i que vegades l’allarga una mica…)
  • Narcís Ribes, sentit comú
  • Jaume Renyer, ideòleg de referencia (junt amb Josep Pinyol que, malauradament, no es presenta)
  • Jordi Surinyacs, un gran defensor, de sempre, d’un pacte nacional
  • ... i Joan Carretero, metge de Puigcerdà

Que guanyi Reagrupament! Que guanyi Catalunya!

Pots trobar la llista de candidats a http://www.reagrupament.cat/assemblea031009/RCAT_CandidatsJuntaDirectiva.pdf