diumenge, 31 de maig de 2009

CiU watch: contra els criteris periodístics dels treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio

Això dels blocs electorals és una bestiesa.  Cal protegir les minories i respectar la pluralitat, però els blocs no són la solució.  Jo, de fet, vaig deixar d'escoltar Catalunya Ràdio i em vaig passar a RAC 1 en no sé quines eleccions ja que així podia sentir les notícies dels partits en funció de, justament, criteris periodístics, i no d'un minutatge absurd.  

Els culpables?  Tots els partits, tot i que alguns més que altres.  Per això els treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio, amb bon criteri, es planten.   La direcció de la Corporació fa un pacte a mitges amb els periodistes... que CiU recorre ja que no confia en els criteris periodístics dels treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio.  Per ser exactes David Madí acusa als treballadors de "“no vetllar per la cultura democràtica durant tot l'any. És per aquest motiu que CiU no pot confiar en els treballadors ni en el seu suposat criteri periodístic”

No puc negar que a mi m'incomoda el tractament d'algunes informacions de TV3 i Catalunya Ràdio. Dit això, entre els criteris dels periodistes i els dels polítics, no en tinc cap dubte: em quedo amb els dels periodistes.

dissabte, 30 de maig de 2009

PSC-PSOE watch: la hipocresia dels paraïsos fiscals

Estic cansat del doble llenguatge dels polítics, de dir una cosa o fer una altra, de dir o fer coses diferents en funció del públic o Parlament.  En fi, des d'aquest humil bloc vull denunciar aquests fets.

Comencem pel PSC-PSOE amb aquesta campanya electoral, que dóna per molt: afirma (i publicita) que vol acabar amb els paraïsos fiscals, i en fa bandera.  Associa fins i tot paraïsos fiscals a la dreta (com tots els mals d'aquest món).  En paral·lel, però, l'any passat el govern espanyol va aprovar un decret que permet vendre deute de l'estat a paraïsos fiscals sense que s'hagi de declarar la indentitat del que la compra, afavorint l'opacitat fiscal.  Això ha estat denunciat fins i tot per l'Organització Professional d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat.  És a dir, diu que farà a Europa el contrari del que fa a Espanya.  Segur?  S'hi val tot en una campanya electoral?

Ja sabem que no ens podem refiar del PSC-PSOE.  En això, tampoc.

Moments de qualitat: quan el segon (per segons què) és el primer

Curiós quan el primer fill és adoptat i el segon biològic: amb el segon durant els primers mesos (fins l'edat amb que va arribar el primer a casa) ets un pare inexpert (això sí, amb un altre fill per casa). Li està passant ara a un bon amic, ens va passar a nosaltres fa un temps: els primers dies, quan la Vinyet plorava o no menjava no sabíem si era el normal o no.

Amb el temps, curiosament, tens la sensació que el fill adoptat ha estat sempre amb tu, no recordes que va venir amb tretze mesos. La paraula adoptat gairebé no l’utilitzes, a l’igual que no dius biològic: fill i filla, a seques. Dit això, una de les coses que més recança em fa era quan veia a la Vinyet petita plorar: qui agafava a l'Àlex quan ell plorava?

divendres, 29 de maig de 2009

Frases de la setmana

En política és com en les matemàtiques: tot el que no és totalment correcte, està malament.
-- Edward Kennedy

You have to see every potential roadblock as an opportunity and a benefit.
-- Suze Orman (sona bé, però és complicat; es pot intentar aplicar en moments com els actuals)

El pitjor moment per un ateu és quan està realment agraït i no té ningú a qui donar-li les gràcies.
-- Dante Gabriel Rossetti (i també, potser, quan l’únic que es pot fer davant un moment o circumstància complicada és resar)

It is inaccurate to say that I hate everything. I am strongly in favor of common sense, common honesty, and common decency. This makes me forever ineligible for public office.

-- H. L. Mencken

dimecres, 27 de maig de 2009

El PSC-PSOE se’n riu de nosaltres

No hi ha res que em faci més ràbia que em prenguin per tonto o que em parlin amb falsa autoritat moral o intel•lectual. Per això estic indignat (una altra vegada, però cada vegada més) amb tot el que està dient el PSC-PSOE en aquesta campanya electoral. Diuen que si no hi anem, ells (el PP) torna. Recordem tots els incompliments de ZP i el seu eslògan “si guanya ZP guanya Catalunya”? Què ha guanyat Catalunya? No sé què és millor, que et robin i t’escupin a la cara o que et robin i et facin bona cara: almenys en el primer cas no tens dubtes que van a per tu, en el segon et diran que podia haver estat pitjor, que en veritat t’estimen molt o que no hi ha per tant (diferències de formes, però no de fons).

Contraposen Maria Badia amb Vidal Quadras. I Maleni, que per cert va per davant de la llista que Maria Badia? Votar PSC és votar Maleni, la de “antes partía que doblá”, la crack de les infraestructures. Votar PSC és votar PSOE, un xec en blanc per donar arguments que Catalunya es deixa maltractar perquè mai no reacciona. Diu Badia que ella ha fet tot el possible pel català a Europa. Però qui era el President del Parlament Europeu, que va tenir tolerància 0 amb el català? Josep Borrell, company de partit de Badia.

Si tu no hi vas ells tornen, diu el PSC-PSOE: triar entre el mal i el pitjor. Però és que el PSC-PSOE no pacta amb el PP? Quan es tracta de temes nacionals (espanyols), ho fan sense cap problema. Sí, al País Basc, però també a Catalunya, com el pacte del PSC-PSOE amb el PP per assegurar la permanència del govern espanyol al Castell de Montjuïc. El PSC-PSOE vota igual que el PP a Madrid (per cert, diferent que a Catalunya), ja sigui per les seleccions, els aeroports o la unitat de la llengua: se’ns pixen i diuen que plou.

El PSC-PSOE està fent molt mal a Catalunya, i no entenc com se li permet o disculpa, especialment des d’Esquerra, que s’entesta a diferenciar PSC del PSOE o perdona al PSC el que censura a CiU, i a sobre els dóna un poder hegemònic a Catalunya. Stop PSC, gestió de conseqüències: oi que ha votat a favor dels pressupostos de l’estat? Oi que és responsable de l’espoli fiscal? Doncs que pagui les conseqüències: moció de censura a la Generalitat i totes les Diputacions i Consells Comarcals possibles. Si veuen que trair a Catalunya surt gratis ens seguiran prenent el pèl (i els diners i la dignitat).

dissabte, 23 de maig de 2009

Ara és el moment: Reagrupament

Si llegeixes aquest text segurament estimes Catalunya i la voldries veure i viure alliberada de les cadenes que fa segles que l'esclavitzen. Catalunya lliure serà un país modern referent en benestar, just i solidari.

Per aconseguir aquest país que tant hem somniat cal assumir la responsabilitat patriòtica en els moments més complicats. I ara passem per un moment de final de trajecte autonòmic que demana imaginació i esforç per poder fer el salt endavant que el país necessita.

Per això hem decidit sumar totes les forces a impulsar un projecte deslliurat dels complexos que han anat incorporant tots els partits i que els han situat ben atrapats dins de la ratera. Aquest projecte ara té un nom: Reagrupament. Aquesta associació no té professionals de la política (aquelles persones que n'han fet una forma de viure i no pas una eina per millorar les coses). Tota l'ambició de Reagrupament es concentra en impulsar una candidatura independentista transversal que lideri el repte de proclamar l'Estat català.

Aquest camí no és ni serà fàcil, però depèn de tots nosaltres que sigui real. Hi podem participar de moltes maneres: promovent activitat, pagant la quota, aportant idees, assumint responsabilitats de coordinació, difonent els missatges, etc. Qualsevol aportació ens acosta una mica més a l'objectiu final: la independència de Catalunya.

Encara no ets de Reagrupament?

Som-hi! Associa't!

www.reagrupament.cat 

Frases de la setmana

Setmana 18 de maig

Tu ets el que fas de forma repetida. L’excel·lència no és un event, és un hàbit
-- Aristòtil

To err is human; to forgive, infrequent.
-- Franklin P. Adams

Dichosísimo aquel que corriendo por entre los escollos de la guerra, de la política y de las desgracias públicas, preserva su honor intacto.
-- Simón Bolívar

The trouble with having an open mind, of course, is that people will insist on coming along and trying to put things in it.
-- Terry Pratchett

Experiència és el nom que tothom posa als seus errors.
-- Oscar Wilde

I am easily satisfied with the very best.
-- Winston Churchill
Suggerida per Joan Xicola:

in necesariis, unita
in dubium, libertas
et onnibus, caritas

en l'essencial, units
davant el dubte, lliures
i per sobre de tot, caritat

dijous, 21 de maig de 2009

CiU no és de fiar

Una freda i una de calenta, o moltes de fredes i alguna de tèbia.  Ara ha tocat una de freda, molt freda: CiU NO ha donat suport en el Congrés espanyol a una proposta de reciprocitat d'emissions que hagués permès que TV3 es veiés al País Valencià ...  Nefast, excepte per una raó: demostra que CiU pot ser tot menys sobiranista.  Demostra també la seva ingenuïtat -per dir-ho suaument- a l'haver compromès aquest vot a canvi d'un pacte no-escrit amb el PSOE-ZP (gent de paraula!) de què això se solucionarà amb la nova llei audiovisual: fool me once, shame on you; fool me twice, shame on me; fool me three times, gilipolles.  De vegades no sé què és pitjor: ser tonto o semblar tonto.

Ja sento la consigna d'Esquerra: "CiU no dóna suport a TV3 en el País Valencià!".  Cert, però diguem-ho tot: el PSC-PSOE, tampoc: canya a CiU, però també al PSC-PSOE.  Per cert, qui era ministre d'Indústria quan es van tallar les emissions de TV3 al País Valencià?  I quin va ser el càstig d'Esquerra?  Sí, el ministre era el maulet Montilla, i el càstig va ser convertir-se en President de la Generalitat de Catalunya.

CiU no és de fiar.  El PSC-PSOE, tampoc.  I Esquerra...?  Estem d'acord, cal dinamitar el sistema de partit catalàReagrupem-nos 

dimarts, 19 de maig de 2009

Professor Mas-Colell, mestre i patriota

sUn privilegi que he tingut ha estat ser alumne d’Andreu Mas-Colell a la Universitat Pompeu Fabra. L’UPF té això, tens l’oportunitat de tenir grans mestres, com els professors Mas-Collel, López Casasnovas, Sala-i-Martín, Montalvo o Freixas, per esmentar-ne només uns quants.

Ahir el Professor Mas-Colell va donar una altra lliçó magistral al Cercle d’Economia, on estava com a ponent en unes jornades sobre el futur de Barcelona. Lliçó de Barcelona i economia, però també de llengua, patriotisme i sentit comú. Tot va passar quan una persona del públic va dir que el tema de la llengua (catalana, és clar) és un problema per Barcelona, que els empresaris estrangers es queixen, que la Universitat de Chicago havia marxat de Barcelona pel català, i que els catalans havíem de triar si volíem ser la primera ciutat de Catalunya o la segona d’Espanya (!). El Professor Mas-Colell va respondre que Praga no es planteja que el txec és un problema i que potser tots haurien de parlar alemany al carrer; que la Universitat de Chicago va marxar a Londres perquè Barcelona no tenia (ni té) un aeroport intercontinental ni centres de decisió importants; i que no hem d’aspirar a ser la segona ciutat d’Espanya sinó de les primeres d’Europa. Clar i català.

Es podria afegir que Barcelona és la ciutat de l’estat espanyol amb més estudiants Erasmus, o que informes independents dels darrers anys com el Healey & Baker's European Cities Monitor o l’Ernst & Young's European Investment Monitor han situat sistemàticament Barcelona i Catalunya entre les top 5 ciutats i regions d’Europa més atractives on invertir. El tema de la llengua podria arribar a ser una complicació per inversors estrangers, però sobretot si els “autòctons” no expliquem que el català (i la seva convivència amb el castellà) no és un problema ni per viure ni per fer negocis a Catalunya.

Jordi William Carnes (tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona) també va respondre i, apart de relativitzar el problema i dir que la preocupació hauria de venir més pel baix nivell d’anglès i francès que pel tema del català, va dir que amb el tema del català, tal i com ho tenim plantejat, “no suma al compte de resultats” de Catalunya. Accepto la visió empresarial: el català potser no suma (o suma poc), però el que resta i molt és la dependència d’Espanya i l’espoli fiscal a Catalunya, sistemàtic, permanent i indefinit (fins que no marxem d’Espanya, és clar). Això sí que perjudica a la inversió estrangera: apliquem el compte de resultats a tot plegat, no només a la llengua. I enfoquem els esforços a denunciar i acabar amb l’espoli.

Un luxe haver tingut al Professor Mas-Colell com a professor, i un luxe poder-lo escoltar de tant en tant.

diumenge, 17 de maig de 2009

Sexe, crisi i Barça

Interessant article a El País on afirma que la crisi afecta al sexe (en general, a pitjor).  Semblaria a priori que col·lectius no afectats per la crisi (com els funcionaris) no veurien perjudicada la seva vida sexual en moments de crisi, però no és ben bé així, ja que no és tan la crisi en sí com l'angoixa (que va més enllà de temps de crisi econòmica) el problema de tot plegat.  El dubte, en positiu, és si el Barça (i els seus èxits i moments d'eufòria i passió) també té conseqüències en el sexe.  No ho sé, potser ho veurem d'aquí nou mesos (a menys que algú vulgui dir la seva ara).

Per animar, el primer exemple de l'article és el d'una dona que diu que ara que ha perdut la feina té més temps per ella i la seva parella, i que té més sexe que mai (entre altres raons perquè el sexe, a diferència de la majoria de hobbys, no li costa diners).  L'article no comenta però els casos en els que correlació sexe i crisi és zero (zero abans i ara, vull dir). 

dissabte, 16 de maig de 2009

Frases de la setmana

Setmana 11 de maig

Evitar situacions en les quals es poden cometre errades pot ser l’errada més gran de totes.
-- Peter McWilliams, Life 101

If you want a happy ending, that depends, of course, on where you stop your story.
-- Orson Welles

Get all the fools on your side and you can be elected to anything.
-- Frank Dane

No he fallat. Només he trobat 10.000 formes que no funcionen.
-- Thomas A. Edison (atribuida)


Suggerida per Daniel Clivillé:

Aquells qui renuncien són més nombrosos que els que fracassen (Henry Ford)

dimecres, 13 de maig de 2009

Pedagogia: tirà Hugo Chávez

Informació per tots aquells que de bona fe pensen que Hugo Chávez és el gran llibertador (i dedicat a tots els còmplices que li riuen les gràcies): un estudi demostra que el règim d’Hugo Chávez ha perseguit als seus opositors. No sols als líders de l’oposició, sinó als quasi 5 milions de persones que van signar a favor de què Chávez plegués.

Segons un estudi que s’ha fet ressò la sempre interessant web de Freakonomics, aquests quasi 5 milions de persones van veure baixar els seus ingressos un 5% i la taxa d’atur va augmentar un 1,5% després de donar suport a l’oposició. Això sí, tot Veneçuela se’n va ressentir: aquesta mesura ha suposat una caiguda del PIB del 3%.

Com ho va fer Hugo Chávez? Fàcil: va distribuir la llista de tota la gent que va donar suport a l’oposició amb un simple software a tot el sector públic (i quin pes té el sector públic a Veneçuela?). I, òbviament, va haver represàlies. Fins ara es coneixien molts casos, ara hi ha evidència estadística.

Maleeixo Hugo Chávez i tots els seus còmplices, els d’allà i especialment els d’aquí.

dimarts, 12 de maig de 2009

Lliures d’impostos

Per fi ha arribat el dia: després d’uns mesos treballant per pagar tots els impostos, des del 9 de maig el nostre sou és per nosaltres i no per l'estat (central, autonòmic o local). Sí, el 9 de maig va ser el dia de l'alliberament fiscal a l'estat espanyol: fins aquest dia (de mitjana) tots els nostres ingressos han servit per pagar impostos (directes o indirectes), és a dir, 129 dies de feina (més de quatre mesos) treballant només per pagar els impostos. Aquesta data és important per tenir consciència que els serveis públics costen diners (i que hem de tenir tolerància 0 amb el seu malbaratament); que res és gratuït i que en tot cas l’estat ens retorna els impostos en forma de serveis, però no ens regala res; i per recordar que paguem massa impostos.

Dit això, si (en positiu) penses que estàs de celebració perquè ara recolliràs el fruit del teu treball, tingues en compte que la situació és més dramàtica que aquests 129 dies treballats per l’estat:
  • El sou ja ve "retallat": un sou brut de per exemple 30.000€ representa un sou net de 23.000€. L'empresa alhora ha de pagar igualment uns 6.000€ en impostos: és a dir, per cobrar 23.000€ l'empresa en paga 36.000€
  • El dèficit públic està desbocat (és a dir, hauríem de pagar més impostos per pagar tota la despesa pública actual). I, no ho oblidem, el deute públic algun dia s'haurà de retornar: nosaltres d’aquí uns anys, o pitjor, els nostres fills, hauran de treballar encara més dies per a què l'estat pagui els seus deutes

Com a catalans (espoli fiscal) treballem unes setmanes/mesos de franc per l'estat espanyol sense que repercuteixi cap a Catalunya. El 10% del PIB cada any se'n va a Espanya i no torna en forma de millors serveis o prestacions socials o inversions en infraestructures: paguem impostos d'estat socialdemòcrata i rebem impostos d'estat liberal

No és ben bé treballar per res (és fonamental un serveis públics suficients i eficients), però vist com es gasten (o millor dit, malgasten) alguns recursos públics (en forma d’assessors o informes inútils, amb desviacions pressupostàries en obres públiques o en inversions sense sentit), de vegades ho sembla.

P.D. Si vols saber fins quin dia treballes per l'estat cada any, ves a http://www.diadelcontribuyente.org/.

diumenge, 10 de maig de 2009

Nova resposta del Col·lectiu Emma

Arran d'un article al diari francès Les Echos sobre el País Basc on s'aprofita per criticar les reivindicacions catalanes, el Col·lectiu Emma ha realitzat la resposta Une autre lecture de la situation espagnole (au sujet de votre article “La ´révolution´ basque”, 07/05/09).

Recordem, el Col·lectiu Emma es va constituir per respondre a informacions esbiaxades publicades a la premsa internacional (el seu antecendent va ser la resposta pública a The Economist, i tot just fa uns dies ha respost al Financial Times). El ressò als mitjans ha estat força positiu (curiosament, amb entrevista inclosa).

Si hi vols col·laborar ajudant a elaborar les respostes, avisa’m (salvador.garciaruiz@gmail.com). Quan ens assabentem d'alguna notícia volem respondre ràpid, i necessitem persones que ens puguin donar inputs ràpids a partir d'un primer esborrany de resposta que prepararíem.

Frases de la setmana

Setmana 4 de maig

Moltes persones es perden petites alegries mentre esperen la gran felicitat
-- Pearl S. Buck

L’important no és la mida de l’estat, sinó la seva eficiència
-- Barack Obama, discurs presidencial

Les arrels dels immigrants no han de ser les del passat, sinó les del futur
-- Patrícia Gabancho. Catalunya: estat de la nació

Cal no oblidar que tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres
-- Joan Fuster

Sense diners no hi ha llibertat
-- Xavier Roig

Els estats més ben organitzats són els que dicten poques lleis, però les fan complir amb rigor
-- Descartes

Nota: frases extretes de la web del Cercle Català de Negocis
http://www.ccn.cat/

divendres, 8 de maig de 2009

Referència circular a la política catalana

Si fos un Excel ens donaria "error referència circular": PSOE i PP pacten al País Basc. La seva majoria és gràcies a la Llei de Partits, que Carod recorda que CiU va recolzar. Oblida dir que el PSC-PSOE també ho va fer, i el PSC-PSOE és soci d'Esquerra: PSOE-PP, CiU-PP, PP-PSC-PSOE, PSC-PSOE-Esquerra...

Respecte la insinuació de possible pacte PP amb CiU a futur, igual: el PSC avisa del possible pacte mentre el PSOE pacta amb el PP a Euskadi. El PSOE és el mateix que el PSC, que pacta amb Esquerra. Esquerra també alerta del pacte CiU-PP mentre (ups!) pacta amb el PSC-PSOE, aliats del PP a Euskadi (i a Espanya en qualsevol tema d'estat): PP-CiU, PP-PSOE, PSC-PSOE, PSOE-Esquerra...

“Error, referència circular”. Potser és cert que cal dinamitar el sistema de partits català.

dijous, 7 de maig de 2009

Versió catalana del "antes roja que rota"

"Abans roja que lliure" en diuen alguns aquí: l'important, sobretot, és ser molt d'esquerres. La resta ja vindrà: com Espanya, però a l'inrevés. Allà el PSOE i el PP no han tingut cap problema per pactar a Euskadi quan l'objectiu comú, Espanya, ho requeria. Aquí no cal que pactin (tot i que puguin fer-ho, ho faran): "abans roja que lliure", no patiu.

dimarts, 5 de maig de 2009

Un món cada dia menys lliure

Només un 17% de la població mundial viu en estats amb llibertat de premsa, i la tendència mundial és, per setè any consecutiu, de disminució d’aquest percentatge, segons acaba de publicar Freedom House. La pressió dels governs i la crisi econòmica mundial són, en aquest sentit, les principals amenaces que té la premsa lliure i, per tant, amenaces de la qualitat democràtica o de la pròpia democràcia.

D’entre els 195 estats analitzats, 70 es valoren com a Lliures, 61 com a parcialment Lliures, i 64 No-Lliures. Espanya se situa en la posició 49 en el ranking mundial (es considera que la premsa és Lliure, però en la banda baixa), i en la posició 22 (entre un total de 25) entre els estats de l’Europa occidental: hi ha espai de millora, per dir-ho suaument. A la cua, cap sorpresa, Cuba (posició 190): maleeixo els còmplices de la dictadura cubana, en especial els pijo-progres que defensen la revolució (sic) cubana i van en cotxe oficial donant lliçons d’ètica i democràcia. I curiós, a l’Orient Mitjà l’estat amb major llibertat de premsa (tot i que amb potencial de millora) és Israel: estaria bé que tots aquells crítics amb Israel (jo ho sóc) dediquessin la mateixa energia a criticar tots els règims totalitaris i contraris als drets humans que l’envolten.

Sense una veritable premsa lliure no hi ha llibertat: per això (entre altres) em preocupa la crisi econòmica actual i les implicacions de la migració dels mitjans actuals cap a internet, ja que això porta a menors ingressos dels mitjans per vendes i publicitat i, per tant, menors recursos econòmics: això acabarà repercutint en menors recursos dels seus mitjans i en menor independència davant el govern i poders fàctics (premsa lliure implica, entre altres, no-dependència de subvencions públiques i amb capacitat financera per poder aguantar qualsevol pressió). L’augment d’internet i els blogs, amb alts nivells de rapidesa, llibertat i especialització, només podran compensar parcialment la pèrdua de qualitat i de recursos disponibles dels mitjans tradicionals.

No ho oblidem, sense premsa lliure no hi ha llibertat.

dissabte, 2 de maig de 2009

Mesura anticrisi: ETTs integrats (o fent de) SOC

Ofertes de feina n’hi han poques i, malauradament, no absorbeixen el creixent atur. Dit això, podem fer el procés de buscar feina més eficient, de forma que hi guanyin els aturats i les empreses que busquen treballadors?

Una prèvia: els organismes públics no ajuden (prou) a trobar feina. Dades recents, el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) ofereix avui a tot Catalunya 800 feines (a Infojobs en pots trobar més de 8.000), i per exemple segons UGT només el 2% dels desocupats de Girona van trobar feina a través del SOC durant el 2008. Les empreses no utilitzen el SOC per buscar empleats ni els aturats per buscar feina. De fet, el SOC dedica la major part dels seus recursos a gestionar els registre dels aturats, no a intermediar entre empreses i treballadors. Proposta? Utilitzar des de l’administració pública a les ETTs per ajudar a trobar feina als aturats.

Es tractaria d’integrar a les ETT en el SOC, o d’externalitzar aquest servei del SOC en les ETT: les ETTs tindrien incentius per trobar feines donant servei a empreses i aturats (podrien cobrar només en casos d’èxit), s’aprofitaria la seva experiència en la intermediació entre empreses i treballadors, i alhora també baixarien els costos de cerca de feina per part dels aturats (donant el seu currículum una vegada immediatament totes les ETTs associades al SOC) i de les empreses (tindrien una borsa de candidats més gran). (Nota: no es tracta de derivar a l’administració pública la responsabilitat de trobar feina als aturats sinó de facilitar a aquests que en trobin i a l’administració pública que doni un millor servei als ciutadans).

Cándido Méndez ha criticat aquesta mesura amb l’argument que de què les ETTs volen augmentar el seu negoci aprofitant la crisi. Quin problema hi ha en voler guanyar diners? Quin problema hi ha en trobar un mecanisme en el que tothom hi surti guanyant? Els treballadors en atur tindran més informació i accés a feines; les empreses més persones en les que triar; l’administració pública pagaria només per resultats, podent així ser més eficient; i sí, les ETTs que fessin bé la seva feina, guanyarien més diners.

Aquest tema està lligat amb la discussió sobre si els serveis públics han de ser gestionats per proveïdors públics (payor-provider). En això jo ho tinc clar: alguns serveis han de ser públics, sens dubte, com l’ensenyament o la sanitat, però el proveïdor no ha de ser necessàriament públic, sinó el que ho pugui fer millor (en molts casos, per un tema d’incentius, l’empresa privada), protegint això sí els ciutadans a través d’Acords de Nivells de Servei (ANS) entre l’administració pública i les empreses privades per evitar abusos o mal servei. En aquest cas es tractaria de trobar una solució per un servei públic utilitzant mecanismes de mercat, de forma que la intermediació entre empreses i aturats fos més eficient, en benefici de tots.
Per sortir de la crisi no hem de fer una cosa, sinó moltes petites coses. Aquesta és una d’elles (pots trobar-ne més a “Mesures anticrisi” i a “Apunts sobre la crisi econòmica en 7 o 10 minuts”).

divendres, 1 de maig de 2009

Frases de la setmana

Si vols ser savi, aprèn a interrogar raonablement, a escoltar amb atenció, a respondre serenament i a callar quan no tinguis res a dir.
-- Johann Kaspar Lavater

Per viure una vida creativa hem de perdre la por a estar equivocats
-- Joseph Chilton Pearce

When a thing ceases to be a subject of controversy, it ceases to be a subject of interest.
-- William Hazlitt
Nothing is really work unless you would rather be doing something else.
-- James M. Barrie


Suggerides per JM, frases Will Rogers (1879 – 1935, US humorist & showman)
  • Diplomacy is the art of saying 'Nice doggie' until you can find a rock.
  • I don't make jokes. I just watch the government and report the facts.
  • I belong to no organized party. I am a Democrat.
  • Our constitution protects aliens, drunks and U.S. Senators.
  • Communism is like prohibition, it's a good idea but it won't work.