dimarts, 22 de desembre de 2009

Regals obsolets, regals, i economistes amb poca feina

Curiós com canvien les coses: 10 regals que haguessin sigut genials l'any 2000, ara totalment obsolets ("10 Obsolete Gadgets That Made Great Gifts Back In 2000"). Regals electrònics, suposo que d'aquí 9 anys pensarem el mateix de l'iPhone i altres similars.

No ens compliquem: una joia, una peça de roba, alguna cosa especialment pensada per la persona que rep el regal. I si algú pensa en un regal en mi, un CD, un llibre o una ampolla de vi. De fet el millor regal és que algú hi pensi, i no és conya.

Ah, i com hi ha economistes per tot, n'hi ha un (el Professor Waldfogel) que explica (amb una lògica matemàtica indiscutible) que fer regals és ineficient, ja que acabes gastant més del que la persona que rep el regal ho valora, perquè moltes de vegades no encertem els regals. És a dir, de vegades comprem regals que valen 100€, i la persona que els rep de vegades els valora al preu que tenen (100€) o de forma més baixa, ja que no és exactament el que volia (ha conclòs que la gent valora un 20% menys el que rep respecte el que costa). Quants regals t'han fet que no t'han agradat? Doncs això, si t'haguessin donat l'equivalent en diners, teòricament tu estaries igual (si encerta el regal) o millor (si tinguessis els diners enlloc del regal que no et convenç i no goses tornar). Per això, o per qüestions més pràctiques, està augmentant molt (sobretot als Estats Units) les targetes de regal. Tot això la teoria. La pràctica, almenys a mi, és que un regal demostra que l'altra persona ha pensat en mi, en que em podria agradar (tot i que no sempre ho encerti). I que no tot va de fórmules matemàtiques.

Per cert, aquest economista acaba de treure el llibre "Scroogenomics: Why You Shouldn’t Buy Presents for the Holidays". No és conya això que diu que és millor no fer regals, per sort el món no està governat per economistes. La seva recomanació és als nens, sempre un regal; si coneixes bé la persona, fes-li un regal; i si tens dubtes, regala una targeta regal (i suggereix també que regalis una targeta regal ONG, on tu tries a quina ONG s'han de destinar els diners del regal; existeix aquesta targeta? oportunitat de negoci?). La meva recomanació, fes el que vulguis, però que l'altre vegi que el regal està especialment pensat per ell.

Ah, sense voler barrejar regals i Nadal, Bon Nadal!

2 comentaris:

David ha dit...

Estic totalment en desacord amb les teories d'aquest senyor, ja que em penso que confón un regal amb l'"amic invisible". Com molt bé comentes quan fas un regal ja procures (amb major o menor èxit) maximitzar el valor que li donarà la persona que el rep, tot i que el cost que pugui tenir sigui baix.

Poso un exemple: al Barça no li costa res donar una samarreta signada pels seus jugadors. Per una entitat que monta una rifa solidària es tracta d'un reclam valuosíssim. I ja no diguem pel nen (o no tan nen) a qui li toca la samarreta (suposant que és barcelonista).

I la meva experiència personal és que s'acaba valorant molt més un detall petit però ben dirigit, que no pas un regal que val força diners però estandaritzat.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

100x100 d'acord, el millor són els regals ben dirigits, especialment pensats per la persona que l'ha de rebre