dilluns, 28 de desembre de 2009

Moments de qualitat: afortunat

Tinc molta sort. La majoria tenim molta sort. Tenim fills, els estimem amb bogeria... i estan bé de salut. Salut. Em moriria si els passés res a l’Àlex o a la Vinyet. Quan vam conèixer l’Àlex no sabíem si estava bé, i fins que no ho van confirmar van ser les pitjors setmanes de la meva vida. Veig una pel·lícula sobre una mare amb dos fills autistes, i sento pena, i em sento molt afortunat. Veig de vegades pares amb nens amb algun problema, i sento una gran pena per ells, pels seus pares, i em sento molt afortunat. Veig patir de vegades a l’Àlex o la Vinyet, per tonteries, per un cop o perquè estan encostipats, i ho passo fatal. No hi ha res que em faci més por que pateixin, que els passi res. Des de que tinc fills, em fa por morir. Té sentit?

2 comentaris:

Anapana ha dit...

Bon dia Salvador, i tant que té sentit, quant jo era petit (en tinc 57) la meva mare sempre deia "fill meu no sabem el que tenim quan estem bé de salut", ara que han passat els anys ho entenc, la salut dels nostres propers (familia, amics,etc),és molt important, a partir d'aquí poden venir les altres coses, la felicitat, els plaers, etc.
Acostumo a acomiadar els meus escrits amb un : Salut i Felicitat !!

Anònim ha dit...

Si que te sentit. Ens passa a la majoria. Pero si fossiu pares menys afortunats no us agradaria que els altres us tinguessin llàstima, i per tant dosifica-la be. Acostumen a mereixer-la més els fills abandonats.