dijous, 26 de novembre de 2009

Feliç Thanksgiving!

Un gran record que tinc dels Estats Units és Acció de Gràcies (Thanksgiving). Per Thanksgiving ningú pot estar sol, i tothom rep invitacions per passar el dia amb amics o coneguts. Recordo inclòs un email d’algú dels “Amics de Catalunya de NY” que convidava a casa seva als que no tinguessin amb qui celebrar-ho, o com NYU organitzava un dinar per als que estaven lluny de la família.

És com aquell episodi de Friends: molt menjar i partit de futbol americà a la tele. També és un dia de retrobament familiar (als Estats Units hi ha molta mobilitat, i molts pares i fills viuen lluny uns dels altres; de fet són els dies amb més viatges de tot l’any), de parades (desfilades), i de grans rebaixes (el nivell de vendes és un indicador de la salut econòmica dels Estats Units). No m’apassiona el Nadal (ara ha canviat amb els nens) però m’encanta Thanksgiving.

La Rosa i jo vam anar els dos anys a casa el Syam (us enrecordeu d’aquell noi americà molt morenet del casament?), en un poble a una hora d’Atlantic City (una ciutat bastant cutre). Agafàvem el bus fins Atlantic City, i el Syam ens venia a buscar. Amb el bus et donaven un ticket que podies bescanviar per dòlars si anaves a un casino (el Syam, a la tornada, aprofitava per pujar una mica al pòker). La família del Syam ens tractava molt bé. Els seus pares són americans nascuts a l’Índia, molt indis (costa entendre’ls quan parlen) i molt americans. El Syam (raça hindú, ianqui 100%, sempre amb gorra) em va avisar que no parlés de política amb els seus pares, ja que eren totalment pro-Bush, i també anti-Jon Corzine (ex-Goldman Sachs), senador Demòcrata de Nova Jersey (va arribar a ser Governador, i de fet fa unes setmanes va perdre la reelecció). També hi eren els seus germans, un amic que volia entrar a la CIA (poca conya!) i altres amics d’origen hindú (això sí, 100% americans, com ha de ser amb un país que t’acull, que potser no et regala res, però que et dóna totes les oportunitats del món).

Molt (molt) menjar hindú. Per Thanksgiving es menja gall d’indi, i n’hi havia, però sobretot hi havia menjar hindú. Jo prenia el menjar “spicy for kids”, és a dir, poc picant, “picant per nens”... i tot i així el trobava molt picant. Un any els vam portar un regal, i em va sorprendre que no el van obrir. Als Estats Units, curiós, quan es fa un regal moltes vegades no s’obre fins que has marxat. Per menjar és millor no acabar el plat, queda millor repetir i deixar-ne una mica, és una forma de dir que no pots més.

Un any vam anar a un centre comercial, i vam veure SPY GAMES (amb Robert Redford i Brad Pitt), genial. Em va sorprendre que entre les botigues de roba i joguets hi havia una armeria on venien escopetes que feien respecte (a Nova York està prohibida la tinència d’armes i per això no havíem vist botigues com aquella). Un any també vam aprofitar per anar a fer una copa a Filadèlfia i, poc que vaig veure (i a més era de nit), no em va emocionar. Curiós, dos anys a NY i dels Estats Units només conec Boston (quan vam anar a veure els bons amics Luís i Cèlia) i Filadèlfia (de nit). No teníem un duro (ni un dòlar, millor dit), i a més a NY s’hi està molt bé. De fet, en el proper viatge als Estats Units, vull anar a... NY.

M’agrada Thanksgiving. És un dia de trobada, de retrobada, de bon rotllo. És un dia per de donar les gràcies, originàriament pels aliments, avui dia per tot plegat. En un país amb tantes religions, i amb tants no religiosos, Thanksgiving és una festa de tots. No sóc especialment partidari d’importar tradicions ianquis, però sí que m’agrada celebrar algunes, perquè ja les considero meves. A NY celebràvem la castanyada, a Catalunya també celebrem Halloween.

Thanksgiving també és un dia de nostàlgia, dels anys a NY, de pensar quan hi tornarem. Avui celebro Thanksgiving amb la Rosa. Feliç Acció de Gràcies a tots.

2 comentaris:

David ha dit...

Si et serveix de consol, un amic meu que també va fer les Amèriques no coneixia Boston després de dos anys d'estar estudiant...a Harvard!!

Miquel ha dit...

Cada any he passat el sopar de Thanksgiving amb una família diferent, les bones tradicions no es perden i sempre hi ha algú disposat a compartir amb tu aquest sopar tan especial. De fet, el primer any em van convidar a Los Angeles i els altres tres cops ha sigut més "southern style". Happy Thanksgiving!