dissabte, 10 d’octubre de 2009

Obama, not yet

Ho reconec, sóc Obama-escèptic (jo era pro-Hillary!). No pel que diu, sinó pels dubtes sobre la seva capacitat de convertir discursos en realitat (tant de bo se’n surti). Dit això sóc un gran admirador dels ideals que transmet, de la campanya que va fer i de la seva capacitat de generar confiança i il•lusió. Alguns dels seus passos com a President, com la seva determinació en reformar la cobertura sanitària americana, són molts positius (altres són més que dubtosos, però deixem aquest post en positiu).

Dit això, penso que fins i tot els Obama-fans (gairebé tothom, pel que sembla) haurien d’estar com a mínim neguitosos pel premi Nobel de la Pau a Obama. Potser ha fet passos positiu però el millor està per demostrar. Donar el premi ara és constatar que el que importa són els objectius, no els resultats. Les dues coses són necessàries. Hi ha inclòs qui podria dir, vist el precedent de premi a Al Gore, que només és un reconeixement al progessisme benintencionat.

M’hagués agradat més que Obama rebés aquest premi d’aquí a quatre o vuit anys, quan deixi de ser President, perquè voldria dir que ha convertit discursos en realitat. I, sobretot, que rebés el premi perquè vivim en un món més just i segur, fet que, inevitablement, implicarà actuar militarment en alguna ocasió. No barroerament com s’ha fet fins ara, però sens dubte actuar. Iran, per exemple, no pot tenir una arma nuclear. Un just premi Nobel de la Pau no és aquell que no actua sobre Iran sinó aquell que evita que Iran tingui la bomba nuclear. Via diplomàcia si pot ser, però sinó via el que sigui: pau = a món més just i segur, no= a no fer res.

Obama premi Nobel de la Pau not-yet, no encara. Que s’ho guanyi, només acaba de començar.

P.D. Donaríeu el Premi Nobel de Medicina a un investigador que promet molt però que encara no ha descobert res? I el de Literatura a un escriptor que només acaba de començar la seva novel•la mestra (o pitjor, la seva primera novel•la)? Doncs això, not yet.