dimecres, 28 d’octubre de 2009

Enyorança (i encara no hem marxat!)

Viatge genial a la vista: la Rosa i jo, sols, per primera vegada en tres anys. NY, grans amics, grans plans, acte de Reagrupament inclòs. I sí, tot i així, enyorat.

Sí, enyorat de l’Àlex i la Vinyet. Encara no he marxat i quan hi penso els trobo a faltar. Són només uns dies i tampoc és que últimament els vegi molt, però m’agrada esmorzar amb ells, trucar-los al migdia, donar-li’s el sopar, fer-los riure, i estirar-me cinc minuts al llit amb l’Àlex quan se’n va a dormir. La Rosa ens canta una cançó i em quedo una estona amb ell. Un dia li vaig dir que em cantés ell una cançó, i em canta “bon dia, bon dia, bon dia al de matí, la lluna s’amaga i el sol vol sortir; surt del llit, surt del llit...”, “i no sé més” em diu. Mentre canta gesticula. Algun dia que arribo tard a casa li dic que em canti la cançó per telèfon... i la Rosa m’explica que fa els gestos igualment, com si el pogués veure a través del telèfon.

Doncs això, que seran uns dies genials, vida de parella inclosa... però que els trobaré a faltar. Ja els trobo a faltar, i encara falta un dia per marxar.

Enyorança... i molta il·lusió! I love New York.