dimecres, 7 d’octubre de 2009

Emoció grana

Hi ha moments especials, i dissabte va ser un d’ells. No sóc dels que s’emocionen fàcilment (excepte quan parlo de l’Àlex i la Vinyet), però dissabte ho vaig fer. L’Assemblea de Reagrupament va ser l’inici d’una nova etapa, però també la culminació de molta feina feta fins ara.

Van haver-hi moments memorables. La trobada i retrobament amb molts amics i companys de lluita. L’inici amb el cant de la Senyera, i la cloenda amb Els Segadors junt amb la resta del grup promotor. La intervenció de Joan Carretero, que va parlar de valors i actituds, i que va culminar amb tot el Palau de Congressos dret quan va dir que “mai ens agenollarem davant els nostres enemics”; la intervenció de Salvador Cardús, fent de “padrí” de Reagrupament, i recordant la necessitat de fer un independentisme en positiu; en Jordi Comas, fent de speaker, presentant a tots els convidats, i recordant que Reagrupament inclou gent amb moltes sensibilitats (de fet, a tothom que estigui per la independència, la regeneració democràtica i el respecte als drets humans), i que els independentistes que no són de Reagrupament també són sens dubte companys de lluita; o en Carles Móra, alcalde d’Arenys de Munt, apel•lant a una lògica elemental: si volem, podem, només depèn de nosaltres. L’acte, l’organització (excepte el retard en el recompte) i la posada amb escena van demostrar l’alt grau de compromís i professionalitat de Reagrupament.

El projecte és guanyador: independència i regeneració democràtica. Malauradament tenir el millor producte no és sempre garantia d’èxit, però és un gran punt de partida, únic, que cap altre projecte polític té. A mi m’agradaria poder discutir d’altres coses, com d’impostos, estat del benestar o llibertats individuals, però ara no toca prioritzar-ho dins l’agenda política, ja que des de Catalunya no tenim les eines per resoldre aquestes i altres qüestions clau, i si ens dividim per temes esquerra-dreta perdem l’enfoc dels dos grans temes principals. Com deia Joan Carretero, “independència i regeneració democràtica, a algú li sembla poc?”. Per això els diputats de Reagrupament, en alguns temes, tindran llibertat de vot. Independència i regeneració democràtica, els aires juguen a favor d’aquest missatge.

La nova Junta de Reagrupament convida també a l’esperança. Gent molt vàlida, motivada i compromesa, tot i que em sap greu algunes persones que es van quedar fora, com la gent del CEL (Vinyals, Viñoles, Granados i Pla), el Gabriel Borràs, el Jordi Carbonell i molts altres. No passa res, hi ha feina per tots, els que es van presentant i no van sortir elegits i els que no ho vam fer però tenim les moltes ganes i energia per treballar per Reagrupament. Entre els membres de la nova junta, com a vallesà, doble satisfacció: l’elecció de Xavier Palet, de Sant Cugat, el crack que va organitzar l’Assemblea; i la d’Àngel Font, que tot i ser del Maresme manté un estret vincle amb el Vallès a través de la Penya Gastronòmica Separatista del Vallès.

I com deia Joan Carretero, a extendre la marea grana. Per cert, ja ets soci de Reagrupament?

2 comentaris:

L'amo del bar ha dit...

Crec que és un sentiment compartit per molta gent, i això que encara s'està al començament del procés.
Endavant doncs!

PS: Excel·lent idea la de mostrar alguns dels perfils de gent que hi ha... no costa gaire imaginar que l'enveja és un dels factors que més ha influenciat la violenta resposta socialista. En fi.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Cert, molts vam sentir aquesta emoció. Ah, i gràcies pel comentari i la felicitació.