dimarts, 15 de setembre de 2009

Contra la pujada d'impostos

Ni insolidari ni similar, estic contra una pujada d'impostos per innecessària, inoportuna i per sentit comú: no es pugen els impostos en temps de crisi. Ara que tothom (?) es keynesià hauríem d’estar d’acord que la política fiscal no pot ser pro-cíclica, és a dir, baixar els impostos quan les coses van bé a canvi de pujar-los quan van malament. Pujar els impostos ara és amenaçar la més que dubtable propera recuperació econòmica. El govern ens demana un “sacrifici”: està en condicions de demanar-lo? Ha fet el govern abans la seva feina? Per què hem de pagar amb més impostos la incompetència del govern?

Diuen que hem de pagar més impostos per corregir l'actual dèficit públic, però està justificat aquest dèficit públic? Està gastant bé actualment el govern, o està malbaratant part dels recursos públics? Ha eliminat el govern tota la despesa pública innecessària? Ha baixat per exemple el número de funcionaris el govern central a mesura que augmenten les competències en les autonomies? Jo veig molts funcionaris, molta burocràcia, moltes empreses públiques, moltes obres públiques que no serveixen per res, ministeris sense sentit (com el de la Vivenda o el d'Igualtat)... Sacrifici jo? Ok, però tu què hi poses?

Hi ha qui diu, com argument, que a l’estat espanyol es paguen menys impostos que a altres estats europeus i per tant “hi ha marge per la pujada”, “encara podem pagar més impostos”. Per començar de moment ja paguem molts impostos, tot i que potser no en som conscients. Així, els ciutadans de l’estat espanyol, entre IVA, IRPF, impostos especials i altres, treballem per l’estat “gratis” fins el 9 de maig, és a dir, treballem més de tres mesos cada any només per pagar impostos. I és cert que de mitjana la taxa impositiva actual d'Espanya és (només) lleugerament inferior a l'europea, però la qualitat dels nostres serveis estan per sota. Pugem l’estàndard d’impostos sense pujar el de la qualitat de serveis públics?

I el frau fiscal? És que al final resulta que ens pugen els impostos als que ja paguem el que toca, als assalariats per compte aliena i a molts empresaris i autònoms que ja compleixen, però s'obliden "d'atacar" els que avui ja no paguen i que demà seguiran sense pagar. I no, això no va de redoblar les inspeccions a empreses i autònoms que avui ja compleixen, que ataquin l'economia submergida, el 22% del PIB.

No, abans de pujar impostos que eliminin les despeses inútils, que facin com tothom, que s’ajustin el cinturó, que no estirin més el braç que la màniga, que reconeguin que alguns serveis públics l’estat no els pot pagar, que vivim per sobre de les nostres possibilitats. I no, no estic a favor de no pujar els impostos a canvi de tenir un dèficit públic alarmant, aquest dèficit (deute públic) és el mateix que impostos futurs, que pagarem nosaltres i els nostres fills, és injust amb els que venen darrere nostre. Hem de viure d'acord a les nostres possibilitats, ni més ni menys: un dèficit públic controlat en èpoques de crisi a canvi de superàvits en èpoques de bonança, i que un i l’altre es compensin. I això sí, si pot ser amb impostos encara més baixos i amb un major control i transparència de la despesa pública.

No, que no pugin els impostos. O que abans de fer-ho demostrin que no malbaraten els impostos que ja paguem, que l’administració pública s’apreti abans el cinturó, i que de veritat ataquin el frau fiscal.

5 comentaris:

joan ha dit...

l'estat del benestar , o el benestar de l'estat, com anava aixó....

miquelet ha dit...

Mentre siguen impostos directes i s'apliquen a les rendes més altes, no em sembla malament. Aquestos sí que tenen un bon marge de maniobra.
Pel que fa a eliminar despeses innecessàries, estic d'acord, sempre i quan es demostre que són innecessàries per a tothom, que aquí no val dir que no són útils si no són útils per a un mateix.

Salut.

David ha dit...

Jo no em nego a què s'apugin els impostos sempre que vagi acompanyat d'un programa d'austeritat a l'hora de la despesa. Aquí durant molts anys hem malgastat els diners, no només amb funcionaris, sinó amb infraestructures de dubtosa utilitat o mal fetes, organismes duplicats, observatoris dels observatoris, etc, etc...

L'altra pregunta és, arribat el cas, quins impostos apujar. El sistema fiscal actual deixa molt que desitjar, ja que molta gent que arriba a final de mes sense massa luxes acaba pagant proporcionalment més impostos que un jugador galàctic o algun mestre del "pelotazo". Això també genera molts incentius a defraudar.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Joan, estat de benestar sí, però malbaratament de recursos propis no.

Miquelet, ens podríem posar d'acord en què vol dir despeses innecessàries, es tracta d'ajustar-se el cinturó.

David, estic d'acord, que pugin els impostos però amb la sensació de què el govern ha fet tot el que està a la seva mà. I malauradament tens raó, els impostos més justos per pujar (en la meva opinió, sucessions i rendes de capital) són els que podrien tenir un efecte negatiu a mig termini per "l'emigració" de grans fortunes cap a altres estats.

joan ha dit...

som uns administrats, i haurem de fer allò que per llei es decideixi (es un dels axiomes de les democràcies), l'estat per quadrar caixa sempre fa la mateixa divisió, divideix el que necessita entre el nombre de ciutadans que te controlats. (hisenda púbica) Necessari per tindre la maquina prou engrassada (administracions) sense acollonir el personal (vots).

No hi ha previsió, ni mirada al futur, tan sols valor quantificables. Mai valors qualitatius. La lògica de la butxaca serveix per un negoci, no pas per un estat.

fent una comparació....quan el PSOE parla d'economia es equivalent a quan el PP parla de democràcia i de llibertat.

salut companys i endavent!