dimecres, 29 de juliol de 2009

Som dèbils

Torno a casa després d’uns a l’hospital per una neumonia que es va detectar massa tard: vaig començar amb símptomes de grip i, al veure que la febre no baixava, vaig anar al CAP. Em van donar més medicació i em van avisar que si no baixava la febre tornés per fer-me les proves de la grip A. No va baixar, vaig anar a Urgències i em van fer la prova. Una setmana més tard de l’inici dels símpomes, encara amb febre, em diuen que tranquil, que no tenia la grip A (vaig haver d’anar uns dies a casa amb mascareta), però que tenia neumonia i m’havia de quedar a l’hospital. És a dir, em van estar medicant una setmana per una malaltia mentre tenia una altra. Suposo que les dues vegades que vaig anar al metge quan ja feia 3 i 4 dies que tenia força febre no hi havia forma de saber que tenia neumonia (benefici del dubte amb les dues doctores), però espero que aquesta tardor i hivern la psicosi de la grip A no faci que ens oblidem de malaties més freqüents pensant només en la grip A.

Doncs res, 4 dies a l’hospital, i ahir cap a casa. Un pèl dèbil, però a casa, que és l’important. Hauré d’estar (diuen) de 2 a 6 setmanes de baixa (no sé ben bé com es fa això).

Aquests dies he pensat que, efectivament, som dèbils. Jo he estat de sort, sóc jove i no tinc cap malatia, però aquest retard d’una setmana en detectar una neumonia podria tenir conseqüències molt pitjors en nens o persones grans. Quan parlava amb el metge (em costa entendre als metges) em deia possibles complicacions que podien sortir amb la neumonia. Vaja, que podem estar bé, agafar una neumonia o qualsevol altra cosa, complicar-se i patir una mica. O que tot vagi bé, i que passi alguna cosa. No sóc fatalista, però pot passar. Tinc la sort (i que duri) que a la meva família no tenim malalts greus o persones dependents, però la sort en qualsevol moment pot canviar. La felicitat no és l’objectiu, és el camí.

També he pensat amb el col·lapse que ve amb la grip A. El protocol que han seguit amb mi (proves i, mentre les espero, a casa amb mascareta) pot col·lapsar el país, ja que els símptomes d’aquesta grip s’assemblen molt als d’una grip normal, i hi pot haver molta gent a casa esperant els resultats, amb els problemes que això suposarà a la feina i en el funcionament normal (sobretot logístic) de les famílies. Per això saludo la vacunació massiva a grups de risc, nens, embarassades, metges i mestres, i espero que això vagi acompanyat de pedagogia que si algú agafa aquesta grip (i no és un grup de risc) no passa res. Una vegada vacunats els grups de risc potser també seria bo un cert relaxament dels protocols d’actuació, no ens trobem que tinguem a mig país a casa seva aquest Nadal mentre esperen els resultats de la grip A.

En fi, home sweet home, i no ho oblidem, som dèbils.

En uns dies recupero la feina pendent, com contestar molts emails i fer les Frases de la setmana.

4 comentaris:

Manel J. Camps ha dit...

Salva,

Em va estranyar no veure les frases de la setmana.

Me'n alegro molt que hagis superat aquest incident. Així no podràs dir que mai has estat de baixa.

Una forta abraçada,

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Manel, gràcies! És la segona vegada que agafo la baixa, la primera va ser l'any passat que em van operar d'un hèrnia. Aquest abstentisme... :)

Bones vacances

Miquel ha dit...

Doncs jo crec que se n'està fent un gra massa, com que la grip nova pot representar una amenaça pel món occidental ja prediquen tots el catastrofisme. Des que va començar la pandèmia, llegia l'altre dia, han mort 800 persones. Quants morts hi han hagut en el mateix període de malària, sida o del tabac mateix? No siguem hipòcrites.
Salut, i que milloris!

Josep Cabana ha dit...

m'alegra que ja estiguis recuperat.
Lo de la grip A serà una debacle laboral i un colapse social.
Però l'amic Miquel, té tota la raó.
Bé, ja us faré cinc cèntims quant la "pilli", perquè es segur que la pillaré. les agafo totes. Jo sí que soc dèbil.

Salutacions.