dilluns, 13 de juliol de 2009

Més arguments contra l'acord de finançament

Dades i més dades, arguments d'estratègia i de dignitat nacional, i altres raons per rebutjar un mal acord:
I molts més blogs i escrits.

Per cert, l'argument que no compro és el de de CiU: zero credibilitat, els mateixos que critiquen aquest acord defensaven el pacte Mas-ZP. Qüestió de coherència, els que demanen fermesa i demés estaria bé defensar que van defensar en aquell moment.

En fi, mirem endavant i treballem per l'única forma d'acabar amb l'espoli fiscal. I Reagrupem-nos.

5 comentaris:

joanoliu ha dit...

Per aquí sí que no hi passo. Criticar en Mas fins i tot quan defensa el mateix que tu és demencial, és paranoic, és partidista, és tancar-se a "la ratera" i ballar com una rata més.
Què cony passa amb el pacte Mas-ZP? no queda avui demostrat que en Mas va firmar un pacte immens? L'Estatut no és el que volem, està clar, però és més gran que del que Espanya pot assumir i del que el Metropagès pot fer complir. Entenc i comparteixo la indignació d'en Mas i com que avui s'ho mereix li faig costat.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Joan, accepto el comentari en el sentit de que les crítiques no cal centrar-les en el Mas, però trobo gratuïts els insults (tindré més o menys raó, però jo no he insultat mai a ningú).

Posats a parlar del mas, algunes consideracions:
- El Mas i jo no defensem el mateix: ell critica l’acord perquè no compleix amb l’Estatut, jo el critico no només per això: si complís l’Estatut (i per tant l’acord Mas-ZP), l’espoli fiscal seria inacceptable. És a dir, el pacte Mas-ZP era ja de per sí insuficient
- El pacte Mas-ZP va ser a més un mal pacte, ja que hauria d’haver comportat un nou sistema de finançament de forma immediata
- Apart d’un mal pacte, per mi és inacceptable que Mas pactés la rebaixa de l’Estatut
- Si va fer un mal pacte, i va pactar una rebaixa, no crec que ara ho hagués fet diferent. La clau és la capacitat de plantar-se i crear un conflicte amb l’estat, cosa que mai ha fet ni farà CiU

I per acabar, Mas i CiU han de reconèixer en algun moment que sent part d’Espanya mai podrem eliminar l’espoli fiscal.

joanoliu ha dit...

Ostres, m'has fet rellegir el comentari per que no era conscient de cap insult. Veig que he dit, "paranoic, demencial, partidista" i realment haig d'admetre que só tres paraules molt dures. Ho sento, només puc dir en el meu descàrrec que no ho deia pensant en tu, si no en l'actitud.
Deixem-ho en partidista, que no sona tant malament. (tot i que les actituds partidistes siguin sovint demencials i paranoiques)
Disculpa'm.
Malgrat tot, jo mai he cregut que Mas anés a pactar una rebaixa a Madrid, més aviat va aconseguir una disposició adicional 3era que avui aprofita el Putxi per fer els seus números. Mas va aconseguir un estatut que encara ens va gran, ... a qui ens governa vull dir. Els plànols eren esquifits si tu vols, però la xapussa que han construït fa vergonya.
Salvador, estic amb reagrupament per que ja toca xutar a barraca i que deixin de donar-nos pel cul aquests impresentables, els d'allà i els d'aquí, però el que no podem fer és confondre'ns d'enemic. Quan el Mas et decebi ataca'l, però quan defensa el mateix que jo prefereixo aplaudir-lo.

Com podem pretendre "acostar CiU cap a posicions sobiranistes" si li tirem merda tant si com no?
Una abraçada, i disculpa les friccions.

Anònim ha dit...

Bon dia,

Pel que fa a en Mas, si hi una cosa que no m'empasso és l'adjectiu que ha dedicat al finançament pactat: IL·LEGAL. Si és cert, que ho porti als tribunals! sinó, en serà còmplice o senzillament parla per parlar.

Entre la perplexitat i el cabreig: Salut i independència!

Jaume

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Joan, gràcies pel comentari. En tot cas penso que hem de deixar de parlar del pacte Mas-ZP ja que mai ens posarem d'acord. Hem de mirar al futur. Accepta, al menys, que tingui els meus dubtes sobre la capacitat de CiU de plantar cara i de la sinceritat de les seves crítiques. Dit això, apuntem a l'enemic de veritat.

Jaume, no sé si la paraula és il·legal, però el cert és que el finançament no compleix amb l'Estatut: se'n va fins el 2012, no té en compte variables com la immigració i el cost de la vida, i no respecte l'ordinalitat (tot i que l'ordinalitat surt malament a l'Estatut, ja que aquest parla de renda per càpita i no de renda disponible per càpita). En tot cas, anem més enllà de l'Estatut, tot i que el complís seria insuficient.