dimarts, 28 de juliol de 2009

Maria Badia no va votar Vidal Quadras

Feia difusió fa uns dies de la notícia que Badia havia votat Vidal Quadras. Arrel d'un comentari al blog he descobert que no és cert: la pròpia Maria Badia ho desmenteix al seu blog i José A. Donaire ho denuncia durament ("Jo acuso").

La confusió em sembla que ha vingut pel fet que els socialistes i els populars europeus van pactar la mesa del Parlament Europeu (incloent Vidal-Quadras), votant cadascú als seus candidats. És a dir, pacte, sí, sense la necessitat d'haver de votar als candidats dels altres.

És de justícia rectificar i demanar disculpes, i aquí ho faig. Tenim molts arguments (massa de fet) per criticar als socialistes, incloent la crítica de fons que per temes d'estat (espanyol, és clar) sempre (sempre) s'acaben posant d'acord el PSC-PSOE amb el PP, però hem de exactes amb les nostres afirmacions, i jo no ho vaig ser

En fi, rectificar és de savis o, si més no, de justícia.

P.D. No patim, els interessos catalans a Europa estan ben protegits: la crack Magdalena Álvarez (votar Badia sí que era votar Maleni) forma part de la Comissió de Transports i Turisme que, entre altres, ha de discutir l'enllaç ferroviari de l'estat espanyol amb França o l'eix mediterrani de mercaderies. Vistos els antecedents (gran inversió en la connexió de l'AVE València-Madrid, oblidant una altra vegada l'eix València-Barcelona), no patim, que segur que defensa el l'eix mediterrani (també en tema de mercaderies) i no altres opcions que s'estan plantejant.

En fi, siguem curosos en les crítiques: tenim molta munició, no la malbaratem amb informacions innexactes.

P.D. Els socialistes també rectifiquen?

http://www.youtube.com/watch?v=NrXBPmgP6Cg

6 comentaris:

don-aire ha dit...

És una rectificació que t'honora. Com dius, només els savis s'equivoquen. Des de la discrepància, enhorabona i bon estiu!

Jordi. ha dit...

No acabo d’entendre-ho. Maria Badia o la resta de diputats pels que ella demanava el vot (Lopez Aguilar, Maleni...) van votar contra n’Alejo? Si la resposta és no, aleshores van votar a favor.
Primer el transformen en l’autèntica amenaça contra Catalunya i en el argument electoral principal, desprès pacten el seu càrrec, i finalment, en el súmmum del cinisme s’indignen per no haver-lo votat directament.
Entenc les teves explicacions i t’honoren, però aquests de la pell tan fina ni tenen vergonya ni coneixen el significat de la paraula. L’únic mèrit que tenen (si és que es pot anomenar virtut) és una capacitat gens menyspreable de enredar als votants.

don-aire ha dit...

Hola Jordi

En primer lloc, la votació és secreta, de manera que és impossible saber què votar cadascú. Ens podem guiar per allò que diuen.

Per a la mesa, s'havien de votar quatre candidats. El que va fer la Maria Badia (guiant-nos per allò que diu ella) és votar quatre candidats socialistes. De fet, si mires els resultats veuràs que l'Alejo va obtenir menys vots que alguns socialistes.

No es pot votar "en contra de" a les votacions, sinó "a favor de".

Potser sí que tinc la pell fina. Però jo penso que més enllà de les idees, de les ideologies i de les postures de cadascú, compartim el desig d'un sistema millor. I jo crec que la xarxa permet crear una política alternativa, una política 2.0. Per això, crec que entre tots hauríem de fer un esforç per a convertir la xarxa en un espai de veracitat, de contrast de la informació, d'hipòtesis demostrables, on la falsedat no tingui espai.

Per això, crec que la rectificació d'aquest post és una contribució més per una forma alternativa de fer les coses. Només els savis rectifiquen.

Jordi. ha dit...

Hola Don-aire.
Hi ha tres maneres de votar a favor, una és la directa, l’altre és abstenir-se quan saps que ja n’hi ha prou vots, i la tercera, és distribuir els vots dintre d’un grup gran perquè al final els números quadrin. Per totes tres cal pactat la composició de la mesa del Parlament prèviament.
Coincideixo amb tu en la necessitat que la xarxa, la política 2.0 com tu l’anomenes, esdevingui un espai on la falsedat no tingui espai, però m’interessa més lluitar per que la política “real” esdevingui un espai on la demagògia i la fal•làcia crònica tinguin càstig democràtic.
Tinc la sensació que mentre alguns fan de l’engany i la manipulació bandera, altres dediquem gran part del temps a defensar obvietats.

Salut.

La trappola ha dit...

Com comenta en Jordi, el que és cert és que el grup popular i el socialista van pactar per repartir-se la mesa. El fet que Maria Badia no votés l'Alejo, no vol dir que hi haguessin vots socialistes per ell. I no hem d'oblidar que les llistes europees són tancades i a nivell estatal. És a dir, a nivell del votant, que algun company de llista votés l'Alejo és equivalent a què ho fes la Maria Badia, i més quan hi havia pacte al darrera. Jo en el seu moment també ho vaig rectificar, però això no treu que la Maria Badia amb el seu comentari hagi actuat de manera molt demagògica i poc aclaridora. Podria haver dit perfectament que no va votar l'Alejo, i al mateix temps explicar com va actuar el seu grup parlamentari. Perquè en cap moment he llegit cap comentari d'ella mostrant-se contrària als pactes per repartir-se la mesa del Parlament, és a dir, ella donava consentiment al pacte i a què l'Alejo entrés a la mesa.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

És cert que hi ha haver un pacte socialistes-populars, però també és cert que no ella no el va votar (fins on tinc entès, cada grup va votar als seus candidats).

En tot cas, tenim exemples prou significatius de pactes socialistes-populars, com les principals lleis espanyoles o a Euskadi.