dimarts, 5 de maig de 2009

Un món cada dia menys lliure

Només un 17% de la població mundial viu en estats amb llibertat de premsa, i la tendència mundial és, per setè any consecutiu, de disminució d’aquest percentatge, segons acaba de publicar Freedom House. La pressió dels governs i la crisi econòmica mundial són, en aquest sentit, les principals amenaces que té la premsa lliure i, per tant, amenaces de la qualitat democràtica o de la pròpia democràcia.

D’entre els 195 estats analitzats, 70 es valoren com a Lliures, 61 com a parcialment Lliures, i 64 No-Lliures. Espanya se situa en la posició 49 en el ranking mundial (es considera que la premsa és Lliure, però en la banda baixa), i en la posició 22 (entre un total de 25) entre els estats de l’Europa occidental: hi ha espai de millora, per dir-ho suaument. A la cua, cap sorpresa, Cuba (posició 190): maleeixo els còmplices de la dictadura cubana, en especial els pijo-progres que defensen la revolució (sic) cubana i van en cotxe oficial donant lliçons d’ètica i democràcia. I curiós, a l’Orient Mitjà l’estat amb major llibertat de premsa (tot i que amb potencial de millora) és Israel: estaria bé que tots aquells crítics amb Israel (jo ho sóc) dediquessin la mateixa energia a criticar tots els règims totalitaris i contraris als drets humans que l’envolten.

Sense una veritable premsa lliure no hi ha llibertat: per això (entre altres) em preocupa la crisi econòmica actual i les implicacions de la migració dels mitjans actuals cap a internet, ja que això porta a menors ingressos dels mitjans per vendes i publicitat i, per tant, menors recursos econòmics: això acabarà repercutint en menors recursos dels seus mitjans i en menor independència davant el govern i poders fàctics (premsa lliure implica, entre altres, no-dependència de subvencions públiques i amb capacitat financera per poder aguantar qualsevol pressió). L’augment d’internet i els blogs, amb alts nivells de rapidesa, llibertat i especialització, només podran compensar parcialment la pèrdua de qualitat i de recursos disponibles dels mitjans tradicionals.

No ho oblidem, sense premsa lliure no hi ha llibertat.

2 comentaris:

Miquel ha dit...

I els nostres veïns on són al rànking? La polèmica amb tot allò del Jueves encara és força recent, tot un exemple de llibertat d'expressió...

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Posició 49, no és per tirar coets...