dimarts, 19 de maig de 2009

Professor Mas-Colell, mestre i patriota

sUn privilegi que he tingut ha estat ser alumne d’Andreu Mas-Colell a la Universitat Pompeu Fabra. L’UPF té això, tens l’oportunitat de tenir grans mestres, com els professors Mas-Collel, López Casasnovas, Sala-i-Martín, Montalvo o Freixas, per esmentar-ne només uns quants.

Ahir el Professor Mas-Colell va donar una altra lliçó magistral al Cercle d’Economia, on estava com a ponent en unes jornades sobre el futur de Barcelona. Lliçó de Barcelona i economia, però també de llengua, patriotisme i sentit comú. Tot va passar quan una persona del públic va dir que el tema de la llengua (catalana, és clar) és un problema per Barcelona, que els empresaris estrangers es queixen, que la Universitat de Chicago havia marxat de Barcelona pel català, i que els catalans havíem de triar si volíem ser la primera ciutat de Catalunya o la segona d’Espanya (!). El Professor Mas-Colell va respondre que Praga no es planteja que el txec és un problema i que potser tots haurien de parlar alemany al carrer; que la Universitat de Chicago va marxar a Londres perquè Barcelona no tenia (ni té) un aeroport intercontinental ni centres de decisió importants; i que no hem d’aspirar a ser la segona ciutat d’Espanya sinó de les primeres d’Europa. Clar i català.

Es podria afegir que Barcelona és la ciutat de l’estat espanyol amb més estudiants Erasmus, o que informes independents dels darrers anys com el Healey & Baker's European Cities Monitor o l’Ernst & Young's European Investment Monitor han situat sistemàticament Barcelona i Catalunya entre les top 5 ciutats i regions d’Europa més atractives on invertir. El tema de la llengua podria arribar a ser una complicació per inversors estrangers, però sobretot si els “autòctons” no expliquem que el català (i la seva convivència amb el castellà) no és un problema ni per viure ni per fer negocis a Catalunya.

Jordi William Carnes (tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona) també va respondre i, apart de relativitzar el problema i dir que la preocupació hauria de venir més pel baix nivell d’anglès i francès que pel tema del català, va dir que amb el tema del català, tal i com ho tenim plantejat, “no suma al compte de resultats” de Catalunya. Accepto la visió empresarial: el català potser no suma (o suma poc), però el que resta i molt és la dependència d’Espanya i l’espoli fiscal a Catalunya, sistemàtic, permanent i indefinit (fins que no marxem d’Espanya, és clar). Això sí que perjudica a la inversió estrangera: apliquem el compte de resultats a tot plegat, no només a la llengua. I enfoquem els esforços a denunciar i acabar amb l’espoli.

Un luxe haver tingut al Professor Mas-Colell com a professor, i un luxe poder-lo escoltar de tant en tant.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Totalment d'acord amb el teu escrit. L'Andreu Mas-Colell és una de les ments més clares que tenim a Catalunya. El gran problema de Catalunya des del punt de vista lingüístic és que la gent no sap anglès. Vegeu com les societats més avançades d'Europa tenen llengües minoritàries, fins i tot rares, com el finès i són al cap de munt.