dissabte, 2 de maig de 2009

Mesura anticrisi: ETTs integrats (o fent de) SOC

Ofertes de feina n’hi han poques i, malauradament, no absorbeixen el creixent atur. Dit això, podem fer el procés de buscar feina més eficient, de forma que hi guanyin els aturats i les empreses que busquen treballadors?

Una prèvia: els organismes públics no ajuden (prou) a trobar feina. Dades recents, el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) ofereix avui a tot Catalunya 800 feines (a Infojobs en pots trobar més de 8.000), i per exemple segons UGT només el 2% dels desocupats de Girona van trobar feina a través del SOC durant el 2008. Les empreses no utilitzen el SOC per buscar empleats ni els aturats per buscar feina. De fet, el SOC dedica la major part dels seus recursos a gestionar els registre dels aturats, no a intermediar entre empreses i treballadors. Proposta? Utilitzar des de l’administració pública a les ETTs per ajudar a trobar feina als aturats.

Es tractaria d’integrar a les ETT en el SOC, o d’externalitzar aquest servei del SOC en les ETT: les ETTs tindrien incentius per trobar feines donant servei a empreses i aturats (podrien cobrar només en casos d’èxit), s’aprofitaria la seva experiència en la intermediació entre empreses i treballadors, i alhora també baixarien els costos de cerca de feina per part dels aturats (donant el seu currículum una vegada immediatament totes les ETTs associades al SOC) i de les empreses (tindrien una borsa de candidats més gran). (Nota: no es tracta de derivar a l’administració pública la responsabilitat de trobar feina als aturats sinó de facilitar a aquests que en trobin i a l’administració pública que doni un millor servei als ciutadans).

Cándido Méndez ha criticat aquesta mesura amb l’argument que de què les ETTs volen augmentar el seu negoci aprofitant la crisi. Quin problema hi ha en voler guanyar diners? Quin problema hi ha en trobar un mecanisme en el que tothom hi surti guanyant? Els treballadors en atur tindran més informació i accés a feines; les empreses més persones en les que triar; l’administració pública pagaria només per resultats, podent així ser més eficient; i sí, les ETTs que fessin bé la seva feina, guanyarien més diners.

Aquest tema està lligat amb la discussió sobre si els serveis públics han de ser gestionats per proveïdors públics (payor-provider). En això jo ho tinc clar: alguns serveis han de ser públics, sens dubte, com l’ensenyament o la sanitat, però el proveïdor no ha de ser necessàriament públic, sinó el que ho pugui fer millor (en molts casos, per un tema d’incentius, l’empresa privada), protegint això sí els ciutadans a través d’Acords de Nivells de Servei (ANS) entre l’administració pública i les empreses privades per evitar abusos o mal servei. En aquest cas es tractaria de trobar una solució per un servei públic utilitzant mecanismes de mercat, de forma que la intermediació entre empreses i aturats fos més eficient, en benefici de tots.
Per sortir de la crisi no hem de fer una cosa, sinó moltes petites coses. Aquesta és una d’elles (pots trobar-ne més a “Mesures anticrisi” i a “Apunts sobre la crisi econòmica en 7 o 10 minuts”).

2 comentaris:

David ha dit...

Reformulo la teva tesi lleugerament: si al mercat ja hi ha un munt d'empreses que fan la intermediació laboral i aquesta sol funcionar (cas d'Infojobs), no té cap sentit que es mantingui una estructura pública i que a més és ineficient. Per tant el que l'administració ha de fer és, senzillament, deixar d'oferir el servei d'intermediació.

I afegeixo una nova premissa: la cessació del servei no ha d'implicar cap pagament/subvenció a les ETT/canals d'informació perquè facin una feina que abans ja duien a terme.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

David, sí, a mitges: l'administració pública té tota la informació dels aturats, i per tant hi pot haver certa sinèrgia en aquesta col·laboració. A més, l'atur costa diners públics, i per tant cal facilitar que la gent trobi feina (no és només un tema de responsabilitat individual).

Gràcies per la suggerència.