dimecres, 29 d’abril de 2009

Si em dius adéu...

32 anys, 16 de militant entre les JERC i ERC: mitja vida, literalment.

No té sentit continuar. Molta sort, de veritat.

Per la meva part, ara toca patriotisme i dignitat.

7 comentaris:

Josep Cabana ha dit...

Jo no tinc tant historial com tu, però encara he de prendre una decisió.
Realment a de ser molt trit per tu.
Ànims.
Josep.

Anònim ha dit...

Entenc que després de tants anys i tantes il.lusions et deu haver estat dolorós prendre aquesta decisió. Perèo crec que ha estat encertada: ENDAVANT!

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Decisió complicada, però el projecte no és el partit, sinó el país. El partit és l'eina, i si l'eina no funciona i no hi ha forma de canviar-la...

carlesbassaganya ha dit...

Salva, em sap molt de greu, perquè crec que globalment no és el camí. Participo plenament de la teva afirmació que la prioritat és el país i no el partit, però ERC encara és una eina útil (no la única) pel país i pel foment de l'indepedentisme.

Anònim ha dit...

Vesten Anton que el queda ja es compon... És el que tots els enemics deistjaven fer debil l'Esquerra que amençava les seves poltrones. Jo no estic d'acord amb l'actual direcció, però “ No em descoratjo, no renuncio, no deserto, i poso la meva esperança en els dies que vindran”... marxar no és la soulció; s'hna d'acceptar els resultats del congres nacional i seguir trbellant.

VictorCerdanA ha dit...

La militància a Esquerra és difícil per moltes raons..., la teva raó és només una altra.
El difícil equilibri entre sectarisme/olla de grills (per posar-ho en termes extrems) no deixa espai a l'exagerat personalisme de segons quins militants (per brillants que puguin ser) en el marc d'un partit assembleari.
Lamento profundament que marxis perqué amb tu marxa un capital molt necessari, sobre tot tenint en compte les carències actuals.
L'equip dirigent actual encara té molt camí a fer dintre del partit (aprendre a gestionar les diferents sensibilitats, bàsicament) si vol ser alguna cosa a fora, però hem passat temps molt pitjors (Raholas, Coloms...) i és el que a mi em fa resistir (literalment).
En Carod ha dignificat l'independentisme i un partit amb molts tics 'freakies'. Ara, encara vull confiar que en 'Putxi' s'adoni dels seus errors i sigui capaç de LIDERAR i aprofitar el capital de molts militants que no pensen exactament com ell..., llàstima que en el camí marxi gent com tu. Tornarem a vèncer!
Una abraçada!

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Víctor, tant de bo Puigcercós ho redreci: si és així, tindrà el meu suport, sens dubte, però si no, no puc ajudar a que es repeteixi un Tripartit III amb la mateixa ambició nacional que l'actual.

Carles, em sap greu, avui ERC no és una eina útil.

Anònim, seguir treballant, per fer què?

Gràcies a tots pels comentaris.