divendres, 24 d’abril de 2009

Rajoy i la hipocresia del PSC amb l'Estatut i el Tribunal Constitucional

Un dels drames de la política catalana actual és que s'ha associat el PP com el "gran dolent" de la pel·lícula i s’ha presentat com a contrapunt al PSOE com el bo, el gran aliat dels catalans. El PSC-PSOE són uns cracks amb això: la campanya "si tu no hi vas ells tornen" a les darreres eleccions espanyoles va aconseguir un rècord de vots de catalans, convencent que les actituds del PSOE i el PP vers Catalunya eren diferents. En això hi col·labora (inconscient o inconscientment, i no sé què és pitjor) l’actitud de la direcció d’Esquerra, que s’entesta a diferenciar el PSC del PSOE, quan tothom té clar que són el mateix (quan han votat alguna cosa diferent?).

Aquesta fal·làcia de mostrar el PP com a dolent i el PSOE com a bo l’hem tornat a veure aquest Sant Jordi. Rajoy ha vingut a passar el dia i, apart de donar-li un protagonisme exagerat per part de tots el polítics i mitjans, Manuela de Madre ha aprofitat per demanar que el PP hauria de retirar el recurs d'inconstitucionalitat contra l'Estatut català. Ja hi tornem a ser: el PSC-PSOE, gran garant de l'Estatut?
  • El PSOE presideix el govern espanyol i, per tant, és el partit que no està desplegant l'Estatut, en especial el finançament
  • El Defensor del Pueblo també ha recorregut l'Estatut. Nomenat per Aznar, el govern de ZP va renovar el seu càrrec... quan Montilla era ministre
  • Els arguments de l'advocat de l'estat per defensar la constitucionalitat de l'Estatut suposen una interpretació descafeïnada del mateix: és a dir, si el Tribunal Constitucional accepta els arguments de l’advocat de l’estat, l'Estatut tindrà molt poc recorregut
  • Els jutges del Tribunal Constitucional nomenats pel PSOE participen i participaran en la futura “destrossa” de l’Estatut

En fi: ni Rajoy ni PSOE (ni, per tant, qualsevol de les seves sucursals). En aquest sentit dues grans batalles polítiques són (i) enterrar la mentida que el PSOE és amic de Catalunya (ho és tant com el PP, potser millors formes però igual fons) i que (ii) el PSC i el PSOE no són el mateix (són el mateix perquè SEMPRE voten el mateix, i faci el que faci el PSOE, el PSC no trencarà).

Fem pedagogia: els enemics dels nostres enemics no són sempre els nostres amics. De fet, en aquest cas, els enemics dels nostres enemics també són els nostres enemics.

3 comentaris:

Miquel ha dit...

Només tenim enemics per totes bandes doncs, així que deixem-nos estar de col·laboracionismes i tirem endavant un front comú que tant necessita Catalunya.

Salva ha dit...

Sí Miquel, cal el front comú: ells ja el fan, i van junts

Salva ha dit...

Publicats al Directe.Cat:

24.04.2009 ! 18.43 h
#1 Santi Vidal ! BARCELONA
Tens tota la raó. El pacte PP-PSOE a Euskadi n'és una bona mostra.