dimecres, 8 d’abril de 2009

Moments de qualitat: a la botiga i a la rentadora

L’Àlex, amb un any i mig: estem en una botiga de roba (no gaire estona perquè jo m’agobio molt). L’Àlex va jugant i, abans de marxar, va cap a un abric. “Àlex vine, marxem”, però ell va a l’abric, posa la mà a una butxaca de l’abric, i treu un mòbil, que ens havia agafat i amagat i/o guardat (no ho tinc clar).

La Vinyet, ara, amb un any i mig: a casa uns amics, va cap a la rentadora. “Vinyet, vine, no deixis res a la rentadora”. No deixa res, sinó que agafa una xocolata que havia amagat i/o guardat feia una estona.

Lliçó? No sé. Potser que si el teu fill d’un any i mig va a fer alguna cosa, potser val la pena que li deixis acabar, ves a saber què et trobaràs. I que si perds el mòbil potser està en la jaqueta d’una botiga, i que si la roba surt més bruta de la rentadora potser és perquè el teu fill hi ha posat xocolata.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Lo més angunios és quan els que s'amaguen a les botigues de roba o a dins de les rentadores son els mateixos nens. Llastima que la re-conversio/reciclatge d'algú com en Guardans no tingui una explicació tant innocent com aquestes. I perdona que espatlli moments de qualitat com aquests amb comentaris d'aquests, però no m'he pogut aguantar. JG.

Salva ha dit...

JG, quin anticlímax barrejar el Guardans amb un moment de qualitat!

En tot cas, respecte el Guardans, no crec que hi hagi hagut reciclatge.

Victoria ha dit...

Fantàstic Salvador..!
Una abraçada,
Victòria

Salva ha dit...

Victòria, com sempre, gràcies pel comentari