diumenge, 5 d’abril de 2009

Mesura anticrisi: treballar menys?

Es parla molt de la crisi i poc de com ens en sortirem. I, quan es donen solucions, moltes vegades aquestes venen condicionades per posicionaments ideològics (legítim) amagant la realitat (no legítim).

Aquest prèvia és per comentar la proposta del sempre agut secretari general d’UGT Cándido Méndez. Méndez proposa, per sortir de la crisi, treballar menys: en concret, una jornada laboral de 4 dies a la setmana. Ara toca de veritat treballar menys? Com a contrapunt fa uns dies el President Montilla afirmava que per sortir de la crisi segurament haurem de treballar més i no necessàriament guanyar més. No sóc precisament un gran fan de Montilla, però comparteixo aquesta visió, i penso que és una actitud positiva davant la crisi: treballar més i, de pas, parlar menys de la crisi (o en tot cas parlar més sobre com ens en sortirem).

És un entorn complicat on mesures simplistes, com reduir la jornada laboral per decret, no ens porten enlloc (o pitjor, generen frustració en els que es creuen l’expectativa de treballar menys, o en els que no tenen feina i veuen aquesta mesura com a pensada en col•lectius amb la feina assegurada o quasi-assegurada). Sobre això de la jornada laboral de 35 hores pregunteu-li també què en pensen molts empresaris, directius, autònoms o comercials, que fan més hores que mai i guanyen (o guanyaran) menys diners. O què en pensen els mileuristes respecte a treballar un 20% menys i guanyar un 20% menys. A no, que guanyarien el mateix. I això com es fa? La multipliciació dels pans i dels peixos? Per cert, parlant de mileuristes, no hauríem d’acabar amb l’estructura actual dual perversa del mercat laboral, que dificulta a molts joves a aconseguir una feina fixa?

Diu Méndez en la mateixa entrevista que la jornada de les 35 hores va ser un èxit a França (?). No sap (segur que sí) que la pròpia Ségolène Royal, candidata del Partit Socialista a les darreres eleccions a la Presidència, va reconèixer el fracàs d’aquesta mesura? Curiosament (o no) la llei no va fer més feliços en general als treballadors afectats per la mesura i, això sí, va augmentar la proporció de gent que tenia dues feines. I va augmentar l’ocupació? No hi ha evidència de que així fos: els sindicats i alguns socialistes diuen que sí, però molts economistes afirmen que el que va crear ocupació va ser les reduccions en les cotitzacions socials que van acompanyar la mesura de les 35 hores. Si fos una llei tan bona, però, no se la voldrien carregar.

La mesura de les 35 hores sembla que té lògica: que la gent treballi menys (guanyant potser una mica menys), i així més gent treballa. Però el que acaba passant és que la mateixa gent treballa menys (i guanyen menys) i no més gent treballa, ja que moltes vegades, fent de la necessitat virtut, les empreses fan el mateix amb menys hores, és a dir, absorbeixen la baixada d’hores amb millores de productivitat (o directament en entorns com l’actual on moltes empreses tenen menor activitat i aquesta mesura serviria per ajustar els costos de personal). De fet, implantar aquest mesura a Espanya, si fos acompanyada de reduccions de sou, suposaria increments significatius de la productivitat, un dels principals problemes de l’economia espanyola. És aquesta la proposta?

És bo una progressiva reducció de la jornada laboral, millorar la conciliació de la vida familiar i professional, i buscar solucions imaginatives de reduccions de jornada en empreses en crisi, per així disminuir o evitar acomiadaments. Però imposar les 35 hores per decret, o a la francesa, és un error: si és jornada de 35 hores amb sou de 40 hores, les empreses tindran encara més problemes; i si el sou baixa proporcionalment, molts sous ja d’entrada baixos es reduiran més, provocant que moltes persones busquin una segona feina. I, en els dos casos, no està clar que es generi més ocupació.

Per cert, què tal lluitar per reduir l’absentisme?

7 comentaris:

Miquel ha dit...

Brillant, som en temps de crisi i que proposen els sindicats? Treballar menys!
I si, com bé dius, es plantgessin mesures per millorar la productivitat? O es canvièssin les clàusules dels contractes laborals i s'oferissin més incentius econòmics per un rendiment més elevat?

No cal tenir un doctorat en economia per saber que si més produim, més cobrarem, si cobrem més també gastarem més, i al gastar més la producció per satisfer els nostres gastos augmentarà. I el cercle es repeteix creant la base més elemental del creixement económic a llarg termini.

Treballar menys? Au home!

Adrià Izard ha dit...

Però com anem a treballar menys? A aquest home no li arriba la sang al cap o qué?

David ha dit...

Treballar? Sap el que significa això aquest home? :-) Si una cosa sobra en aquest país són aquests sindicats. Són com el "perro del hortelano": ni fan, ni deixen fer...

La trappola ha dit...

El vaig escoltar el dissabte a la SER, i la veritat és que aquest home és d'una demagògia que fa por. Però per la banda de la patronal em sembla que els arguments no són gaire millors, de fet de vegades penso que uns i altres juguen al mateix equip. I aquest equip és el d'aconseguir que a les empreses espanyoles es visqui com un funcionari més.

Jo ho reflexionaria també vist des de la part contrària:

- Flexibilitzar l'acomiadament és una bona mesura contra la crisi?

- La congelació salarial és una bona mesura contra crisi?

Em sembla si ho raones una mica podries desmuntar les teories de la patronal de la mateixa manera que ho has fet amb la del sindicalista.

Personalment a la meva empresa estic vivint acomiadaments i congelació salarial, i et puc ben assegurar que amb aquesta política l'empresa va de cap al desastre. Estan acomiadant gent que té un cost altíssim de formar, i per altra banda amb la congelació salarial estan desmotivant els bons treballadors, que de fet són els que aporten els beneficis a l'empresa. Tot això ho estem vivint amb un volum de feina més alt que el de l'any 2008, o sigui que la situació és totalment absurda.

Cal afegir a més que els acomiadaments i la congelació salarial, augmenten el nivell de morositat i disminueixen el consum, i això ara mateix no ens convé gens.

El que vull dir és que la proposta de la patronal, paradoxalment, també és treballar menys. Si acomiades un treballador, aquest deixa de treballar. Si li congeles el sou, aquest prendrà la determinació de prendre-s'ho amb calma, i treballar menys...

Felicitats pel bon bloc. Des de que el vaig descobrir, no me'l perdo cap dia.

Salva ha dit...

Miquel i Adrià, efectivament, ara no toca treballar menys, excepte en els casos en què és una forma d'evitar acomiadaments. Igual tampoc cal treballar més, sinó les mateixes hores, però més dur.

David, el rol dels sindicats, idealment, haurien de canviar, i pensar en tota la població activa, no només els que tenen feina (normalment fixa).

Trappola, demagògia a punta pala, d'ell i de molts. Comparteixo part de les crítiques cap a la patronal. Uns defensen a uns, altres a altres, cal buscar solucions bones per tots. En alguns casos, malauradament, la congelació salarial i els acomiadaments són una mesura traumàtica però necessària: més val que et tallin un dit que perdre un braç. A nivell agregat, com dius, més atur i congelació salarial és dolent pel consum.

Anònim ha dit...

Salva, d'acord que implantar indiscriminadament la reducció de jornada laboral amb la corresponent rebaixa de la remuneració total abocaria bona part dels treballadors a tenir més d'un lloc de treball, perquè és molt complicat una reducció del pressupost familiar. La reducció indiscriminada de la jornada laboral (a la "francesa" com tu dius) comportaria dos efectes perversos: un impuls de l'activitat de l'ECONOMIA SUBMERGIDA, i en segon lloc la jornada laboral efectiva es duplica , tot a l'invers de l'efecte desitjat. Es tornaria a la quotidiana figura del "pluriempleo" tan característica de la llarga i gris posguerra. Tinc entès que aquest fenomen de tenir més d'un lloc de treball és el que va provocar LA PECULIAR PAUSA DE DUES HORES EN LA JORNADA LABORAL "ESPANYOLA". Penso que aquesta crisi haura de servir per a remoure aquest hàbit nefast, que no existeix en els països avançats d'Europa. Crec que ara és un bon moment per a discutir la conveniència d'adoptar un esquema de jornada laboral europeu: jornada laboral normal de 8 hores amb una pausa de 1/2 hora. La majoria dels nostres veïns francesos pleguen a les 16:30, no hi ha aquesta "passió per escalfar la cadira" que és tan apreciada a les oficines ibêriques, i és impensable que ningú que comenci a treballar a les 9 del matí encara estigui en el mateix lloc de treball més tard de les 17:00.

Salva ha dit...

Anònim, estic d'acord amb tu amb la necessitat de racionalitzar els horaris (i les dues hores del migdia són una aberració) i que cal desterrar l'hàbit "d'escalfar la cadira". De fet, una primera mesura per augmentar la productivitat seria treballar totes les hores que toquen (és a dir, sense absentisme, i treballant toes les hores, sense perdre el temps)