dimecres, 15 d’abril de 2009

La part positiva de tot això del Guardans

No veig malament que Guardans vagi al Ministeri de Cultura a portar això del cine i les subvencions. Com a mínim, un parell de raons:

  1. Clarifica quin tipus de representants públics té CiU: Guardans ha estat 8 anys diputat a Madrid i 5 a Brussel•les. Està molest per haver estat relegat, però sempre ha tingut la mateixa ambició nacional (catalana i espanyola). Algú creu que Guardans té una visió de tot plegat gaire diferent de Duran Lleida i d’altres representants de CiU? És bo aquesta acció de Guardans, més que res per clarificar les expectatives dels sobiranistes de CiU (Guardans se’n va a mitges però Duran i molts altres es queden)
  2. Com a bon liberal, Guardans treballarà des de dins del Ministeri de Cultura per eliminar les subvencions al cinema espanyol i potser també secretament per eliminar el Ministeri de Cultura (no per una qüestió nacional catalana, sinó per la mateixa visió liberal)
Ah, i trobo bé que militants d’un partit treballin en governs d’altres partits. Ho trobo intel•ligent per part del governant (com han fet Sarkozy o Obama) i correcte per l’interessat des d’una perspectiva de sentit d’estat (en aquest cas espanyol, és clar). En el cas de Guardans també em sembla un acte de coherència.


En fi, CiU i la Casa Gran és Tremosa i Gabancho passant per Duran Lleida i Ferran Mascarell, per així intentar construir una majoria electoral per guanyar les eleccions. Entenc que sobiranistes vegin la Casa Gran com un mal menor, però que no pensin que és la solució. Aposta CiU pel dret a decidir? No. CiU pot voler atreure votants moderats per ser un partit majoritari, però més enllà de qüestions tàctiques la qüestió és fins a on vol arribar CiU.

El drama de tot plegat és que CiU només avançarà cap a l’exercici del dret a decidir si aquesta és condició necessària per tornar a manar. I, problemes d’ambició nacional de CiU apart, aquest condicionament només es donaria si ERC pogués tornar a condicionar el Govern de la Generalitat. I, ai las, si ERC pot tornar a triar, triarà el PSC. Igual que CiU, per cert.

5 comentaris:

joliu ha dit...

Mira, just avui parlava també del Guardans recordant un comentari que vaig deixar, fa temps, en aquesta casa.

Discrepo una mica del que comentes. La invitació del PSOE no és per un pragmatisme d'agafar 'els millors', com diuen, imitant Sarkozy o Obama, si no més aviat va en la línia de presentar CiU com a partit radicalitzat.

Quan Guardans anava a les llistes per Madrid o de cap de llista per el Palament Europeu, a l'Iceta no se li va acudir mai dir que el Guardans era tant bo. Aleshores era un representant de la dreta nacionalista i retrògrada.

Que la Casa Gran és una estratègia per així intentar construir una majoria electoral per guanyar les eleccions? Sí, és clar. Que la feina dels partits polítics és guanyar eleccions no és cap descobriment. És per això que jo sempre dic que no hem de demanar la independència a cap partit. La indepedència és feina nostra, els partits aniran cap a on vagi el votant i ara en Mas, per el que vulguis, ens està seguint.

Aposta CiU pel dret a decidir? Dius no?, jo dic rotundament sí. Això t'ho puc jurar. Ara bé, CiU no et plantejarà horitzons quimèrics per acabar no fent res. Decidir per decidir, tenim moltes coses per decidir abans del destí final, i a can Mas volen començar pel principi: finançament, aeroports, ...

I sí, ERC triarà PSC. No fa massa vaig caçar al vol la conversa entre dos càrregs d'ERC, perdó Esquerra. L'un li deia a l'altre:
Amb la Convergència de Mas no hi podrem pactar mai. Fins que no posin un nacionalista de debò, res. M'han dit que parla en Castellà a les seves filles..
Mentre esperen un nacionalista de debò...Montilla, que segur que parla empordanès a la canalla i té un partit la mar de sobiranista.

Quan el nivell mental és aquest, poca cosa podem esperar.

David ha dit...

Penso que ha estat un error. Una persona amb carnet del partit X pot treballar perfectament per al partit Y, sempre que sigui un càrrec tècnic. Quan parlem de càrrecs polítics, la cosa canvia i jo veig una incompatibilitat.

Miquel ha dit...

No crec que CiU, com a formació, hagi de pagar els plats trencats perquè un dels seus membres se'n vagi a treballar, per decisió pròpia, amb els espanyols.

També n'he fet una reflexió, i crec que al final tot això acabarà essent bo per nosaltres: ens desempellaguem de Guardans, del qui ja hem vist la verdadera cara, i el deixem a Madrit, on aviat ningú parlarà d'ell; i enviem en Tremosa a Brusel·les que sembla un molt bon fitxatge.

Salva ha dit...

Joliu, gràcies per la teva reflexió. Estic d'acord amb el que planteges, però no estic d'acord en que una cosa són els partits i l'altre els ciutadans, que els partits ja ens seguiran: la política, al final, la fan els partits. La societat els ha d'empènyer, però la fan els partits.

David, si tens carnet d'un partit, però amb un altre pots implantar la teva ideologia, no veig malament colaborar-hi.

Miquel, Guardans marxa, però Duran Lleida es queda. Per tant, el pensament i visió de Guardans cotinua amb Convergència.

Salva ha dit...

Comentari publicat al Directe.Cat:

16.04.2009 ! 08.23 h
#1 manuel gil ! barcelona
a les hores, a quin partit votem els que volem la independencia?