dijous, 9 d’abril de 2009

La llibertat no passa per Convergència

Per fi confirmació oficial (per boca de Felip Puig) del que ja se sabia feia temps: Mas va pactar la rebaixa de l'Estatut a canvi de la Generalitat. Hi han hagut moments greus en els darrers anys, però em quedo especialment amb dos: l'endemà de l'aprovació de l'Estatut al Parlament de Catalunya, quan Montilla va anunciar que el PSC-PSOE presentaria esmenes al Congrés espanyol; i el dia que Mas va pactar la rebaixa de l'Estatut i el camí de tornada a la Generalitat.

Mai he acabat d'entendre el pacte ERC-PSC/PSOE, però tenia clar (i el llibre Democràcia a sang freda de David Madí m'ho va confirmar) per què ERC no va pactar amb CiU: temes personals i desig de càstig pel pacte Mas-ZP (oblidant però l'acte de Montilla i del PSC-PSOE). El PSC-PSOE no és la solució, ho veiem cada dia. CiU, tampoc. Quina és l'alternativa? Continguts reals i agosarats; i, si ningú juga, a l'oposició a seguir creixent. Sense por a trencar no hi pot haver posició de força.

No comptem amb CiU: la seva lògica és tornar a la Generalitat, per fer nació a la seva manera (?). La Casa Gran és això, un espai on tothom se senti còmode per aglutinar forces per sumar una majoria per tornar al govern. Res d'anar més enllà. Tampoc comptem amb PSC-PSOE, són la filial del PSOE a Catalunya, i sempre actuen i actuaran amb aquesta lògica. Si tenim sort (!) tindran la mateixa força que la filial del PSOE a Andalusia

La llibertat no passa per Convergència. Tampoc pel PSC-PSOE, però. I per ERC? Fets, no paraules.

P.D. Potser la llibertat passa per no mirar al passat (massa retrets en totes direccions) i mirar al futur. I pactar en base a l'exercici al dret a decidir, si algú hi vol anar. I si no, no pactar. Sóc un ferm defensor d'un pacte ERC-CiU, però en base a un contingut sobiranista de veritat.

P.D. Vistos alguns comentaris per la xarxa, si us plau, dediquem com a mínim el mteix temps a criticar a Mas que a criticar a Montilla: ni un ni l'altre.

10 comentaris:

Dessmond ha dit...

En Mas ha capitalitzat la imatge de la rebaixa. Però si repasses l'hemeroteca de les dues setmanes abans veuràs quin era el gran sostre autonòmic republicà.
Aquell procés va ser un complert desastre. I no solament per la qüestió de la foto.

David ha dit...

L'alternativa passa per un realineament polític, no pel sistema de partits actual. Les condicions ambientals perquè això passi hi són (creixent desafecció, electors ideològicament desubicats, classe política cada cop més mediocre...). Als Estats Units els realineaments passen cada 30-35 anys, o sigui que aquí estadísticament en tocarà un aviat.

Anònim ha dit...

Si la llibertat no passa per Convergència ja em diras per on i per qui passa, tal i com estan les coses darrerament. El que va fer en Mas és salvar els pocs mobles que ens quedaven

Salva ha dit...

Dessmond, en tot cas la teva afirmació confirma que la llibertat no passa per Convergència i, en tot cas, afegeix que no passa per cal altre actor polític actual.

David, reflexió molt interessant. Què va passar als Estats Units fa 30-35 anys?

Anònim, no sé per qui passa, però per Convergència no.

Miquel ha dit...

Segons el teu parer doncs, no tenim gaires alternatives polítiques. Jo segueixo pensant que el que necessitem és un front transversal i catalanista, per davant de tot, allunyat de l'eix dreta-esquerra. Però, és clar, això ja s'ha comentat tantes vegades...

Salva ha dit...

Miquel, està clar que el sobiranisme és transversal, i també que, amb les eines, recursos i marge de maniobra que tenim parlar d'esquerra-dreta no té molt sentit.

David B. ha dit...

Jo ho tinc clar. El futur passa per un acord CiU-ERC però amb cares noves. Molt noves. Tant noves que no puguin o sàpiguen mirar al passat. Només endavant. Només en Catalunya.

Salva ha dit...

David, 100% d'acord, pacte amb CiU i ERC amb cares noves. I això com es fa?

:(

Salva ha dit...

Comentaris publicats al Directe.Cat:

13.04.2009 ! 12.10 h
#4 ARA ERC
Mentre a Catalunya, les formacions polítiques mes votades siguin UNIONISTES amb Espanya ( CDC i PSC), mai obtindrem la INDEPENDÈNCIA.

Cal fer ras i curt, d'aquestes formacions i borrar.les del mapa polític català, per sempre mes.
10.04.2009 ! 14.19 h
#3 Salva
Josep: esquerres? dretes? Catalunya! Parlar d'esquerra i dreta a Catalunya, als segle XXI, i amb les competències que tenim, no porta enlloc. Des de la Generalitat, amb les competències i sorbetot recursos que tenim, no podem fer front a la crisi.



Santi, el pacte s'hauria d'haver fet per alguna cosa més, com avanaçar cap el dret a decidir, i amb condicions de principis, com que es vota a Madrid el mateix que a Catalunya.
10.04.2009 ! 07.54 h
#2 Santi Vidal ! BCN
El pacte ERC-PSC es va fer per impulsar el creixent sobiranisme de CIU que, ara per ara, només frena el Sr. Duran.
09.04.2009 ! 23.16 h
#1 JOSEP ! ALT EMPORDÀ
Salvador. Estic molt d'acord amb el teu article, però potser el problema és que no existeix una força política autènticament sobirana de centre-dreta per tal de poder fer possible l'anomenat pacte nacional. Salvador.Al meu entendre, a hores d'ara, el sobiranisme independentista ha de començar a articular-se en la societat civil( ja ho està fent en certa manera) per tal de presentar alternatives clares i, sobretot, intentar donar un misssatge positiu dintre del pessimisme de la crisi grobal.

Estic d'acord amb el teu article , però ca tenir molt en compte que en un país on la dreta i l'esquerra ideològica pacten un govern és per fer coses molt importants.En qualsevol país normal no és possible un pacte semblant.Bé, potser hi ha una excepció :L'Alemanya actual amb govern SPD/CDU-CSU.Tampoc sembla que la cosa va massa bé.

En síntesi, estic d'acord amb el que dius però cal concretar més. Actualment no és només la qüestió nacional, que és bàsica, la que exigeix la gent sinó també la qüestió social ( la descarnada crisi en majúscules ) .

Salva ha dit...

Comentaris publicats a la web de Reagrupament:

No tot es perdut!
escrit per Marc Aloy Simó, abril 11, 2009
A CiU hi ha molt dependentisme i al PSC hi ha molt espanyolisme! Ara, pretendre que ens creguem que CiU (en Mas) va a anar a Madrid a retallar l'estatut del 30-S a canvi de recuperar la Generalitat és pretendre massa. Les negociacions, aquell 21-01-2006, ja estaven molt avançades (fins i tot en Bargalló ja havia dit que potser havia arribat l'hora de donar el "sí crític") i molts ja sabíem que l'espanyolisme socialista havia retallat molts detalls de l'estatut. Això no ha de servir per justificar el que va fer en Mas, però, no ens equivoquem entre CiU i el PSC encara hi ha molta diferència en allò que respecta a l'eix nacional. A CiU hi ha molts sobiranistes, encara que estiguin en minoria, en canvi, al PSC els sobiranistes són escassos, per no dir insignificants, ja que la ideologia que prima és l'espanyolisme. Endavant Reagrupament independentista i endavant el sobiranisme!
Fets, no paraules
escrit per Sergi, abril 11, 2009
Benvolgut Marc, el dia que la cúpula dirigent de CiU sigui independentista, ja en parlarem...
I per ser independentista, entenc l'estar disposat (per escrit negre sobre blanc i en el programa de govern) a engegar un procés de sobirania, que desemboqui en una declaració d'independència per part d'una majoria de diputats del Parlament de Catalunya.
Mentre CiU no estigui disposada a això, els resultats són igual de decebedors tant amb CiU, com amb PSOE-c.
O sigui que els militants independentistes de CiU ja saben què han de fer: espavilar-se per endreçar casa seva i canviar la direcció, que la gent independentista de dintre ERC ja s'espavila per endreçar el seu propi partit: aquesta gent és Reagrupament.
...
escrit per Salvador, abril 11, 2009
Marc, sí, hi ha diferències entre CiU i el PSC, però no ens enganyem, a pesar de la casa gran: CiU no ens hi porta.

Sergi, estic d'acord, però potser amb un matís: penso que els resultats amb CiU serien menys decebedors que amb el PSC-PSOE. Decebedors, sí, però menys.
Sí, sí, s'ha ( i s'haurà) de mirar els fets...i no les proclames!
escrit per Marc Aloy i Simó, abril 12, 2009
Salvador i Sergi, és evident que les nostres diferències són de matís. Ara aviat caurà l'acord del finançament i la sentència del Tribunal Constitucional. Haurem d'estar amatents a com reaccionen(fets)els uns(CiU) i els altres (PSOE-c), sense oblidar la reacció de la "nostra estimada cúpula" d'Esquerra. La política, o la fas o te la fan. Ja veurem quines propostes-reaccions hi han i qui les proposa. Jo tinc clar quina proposta-reacció tindrà el Reagrupament, però espero que es faci sentir i "no deixi fer, deixi passar". Espero que sàpiga estar a l'alçada de les circumstàncies.
Prou de pasar el mort, ERC en té la responsabilitat
escrit per Tomas, abril 14, 2009
La guardiola no la trencará ningu. Posem que a ERC tots els votants són independentistes i a Ciu una part d'ells són sobiranístes. Esquerra té el pes que té. Si considerem que els sobiranístes de Ciu són uns pocs la resta de votants no ho són? Si aquest és el cas no podem exigir que Ciu faci el que no fan els dirigents d'Esquerra.
...
escrit per Jordi Fortià i Huguet, abril 14, 2009
Vaig ser militant d'Erc molt anys,però a les darreres autonòmiques vaig votar CiU, i tornaré a fer-ho! El que ha fet ERC donant el poder als mateixos(PSOE)que pacten amb el PP a Euskadi demostra que han lliurat la Generalitat als espanyolistes a canvi de quatre càrrecs. Que no veieu que si suméssin PSOE PP farien el mateix a Catalunya? Ells són de dreta o esquerra però primer espanyols, i aquests són els aliats que ERC ha triat.Jo vull un govern català que no tingui obediència espanyola, per això l'única opció catalana que em queda és CiU malgrat no sóc convergent, ja que sé que votar ERC es en definitiva votar PSOE.Recordeu que a Euskadi hi havia Euzkadiko Ezkerra d'en Mario Onaindia,va flirtejar amb el PSE i va acabant sent absorbida i fagocitada pel PSOE? Aquest és el camí triat per ERC, acabar sent una trista franquicia del socialisme 'nacional' espanyol.
No ho entenc
escrit per Jordiet, abril 14, 2009
Deixes de votar a ERC perque els sociates pacten amb el PP a Euskadi i passes a votar a CIU que va pactar directament amb l´aznar. No ho entenc.
Decisions clares
escrit per Sergi, abril 14, 2009
Amics, abans de tot disculpeu l'extensió del missatge. Penso que tots ens expressem de forma constructiva i que tenim part de raó, començant per l'articulista, en Salva Garcia, qui crec que l'encerta, continuant per en Marc, en Salvador...
Com a ciutadà a peu de carrer, penso que CiU "hauria de" ser independentista. Si no ho és pas, és la seva opció (responsabilitat o problema), però penso que això, en el futur, li pot resultar contraproduent. En canvi, si algun dia CiU triés transformar-se en independentista, guanyaria en vots i suport dins la societat.

A banda, vull confiar en el col·lectiu de Reagrupament, en que sí que fan els possibles per millorar/redreçar ERC cap a l'independentisme (amb un probable i vinent canvi de cúpula del partit), independentisme al qual l'actual direcció d'Esquerra hi renuncia d'uns anys ençà.

Per això aplaudeixo el capteniment present de RCat. D'altra banda, si arribat el dia, aquest canvi cap a un sobiranisme de fets, fos impossible al si d'Esquerra, confio que llavors la gent de RCat faria "un pensament" i passarien a volar lliures (amb la qual cosa, també els donaria suport, com tants milers de catalans ho farien).

En l'anterior post tal vegada no m'he expressat prou bé. Servidor em referia a que igualment decebedors serien els resultats d'un pacte d'Esquerra amb PSOE-c, igualment com amb una CiU comandada pels seus actuals dirigents autonomistes (o, en el seu defecte, sense haver establert per escrit, en un programa de govern, la posada en marxa d'un procés d'independència).

Comparteixo les vostres apreciacions que, a la Generalitat, un govern de CiU "en minoria" seria decebedor (però menys) que un govern dels socialistes "en minoria", -atenció al matís entre cometes-.
Tanmateix, des d'una òptica sobiranista, potser no es tracti d'apreciar, com a espectadors, què és més o menys "decebedor" per al país (al cap i a la fi, tard o d'hora, ambdós sòciovergents porten frustració a la població), sinó en enfocar-ho des d'una noció com: "Aquell partit que no treballa per la independència de Catalunya, gestiona al servei d'Espanya".

Arribats els moments, cal preguntar a tots els partits (i que es defineixin): o caixa, o faixa. O autonomisme, o independentisme.

CiU per una banda, i ERC per una altra, hauran de ser conseqüents en les respectives decisions.
Hi ha qui pensa que es pot fer el doble joc, o l'anar tirant, però no és cert, o defensem Catalunya amb determinació i lucidesa, o ja podem plegar com a nació.
Caldrà separar el blat de la palla, discernint diàfanament els polítics que defensen Catalunya, dels que defensen uns altres interessos lesius per al nostre país, subordinant-lo (directament o indirecta) a Espanya.
...
escrit per Guillem, abril 15, 2009
Tens raó en moltes de les coses que exposes, però no oblidem que la culpa de la desafecció i l'abstenció dels independentistes catalans és culpa d'ERC només, ja que CiU no s'havia definit mai com a independentista, i al país li convé una força nacionalista-autonomista per a evitar que aquests vots no vagin al PP o al PSOE, però és ERC qui havia d'aglutinar a TOT l'independentisme dintre seu, i això no es fa des de les esquerres ni les dretes. S'han (us heu) cavat la tomba tot sols...
P.D: Em podeu donar un bon motiu per militar a ERC encara avui? La direcció preguntarà mai a la militància quin pacte prefereixen? Hi haurà noves eleccions a la direcció? No valdria més que es formés un nou partit-coalició format per: Membres crítics d'ERC sector sobiranista de CDC (Alfons López Tena, Àngel Colom, la JNC, Plataforma per la sobirania...) CUP PRC...?
Salut i una abraçada