dilluns, 27 d’abril de 2009

Crisi econòmica i discurs sobiranista

La complicada i per moltes persones especialment dolorosa crisi econòmica actual ha de comportar un ajust en el discurs sobiranista per adaptar-lo a la nova realitat. No es tracta de dir coses diferents, sinó de posar més èmfasi en temes econòmics i, sobretot, en no oblidar que les aspiracions sobiranistes han de ser compatibles amb les urgències que famílies i empreses tenen en el curt termini. En síntesi, cada vegada que es parla de la necessitat d’avançar cap a la sobirania cal esmentar que això suposaria avançar cap a una solució de la crisi actual i que, per contra, Espanya i el seu espoli és una de les causes principals de la crisi o que, com a mínim, no la puguem combatre de forma efectiva.

Curiosament, en l’entorn actual percebo dos riscos paradoxalment oposats:
  • Per un costat, mantenir un discurs sobiranista basat en temes identitaris o simplement obviant (o no incidint prou) en temes econòmics. La pregunta legítima que podria tenir algú afectat per la crisi és com prioritzar aquest projecte ajudarà ara a la seva situació actual. Per això, com deia, qualsevol reivindicació sobiranista ha d’anar acompanyat del discurs econòmic
  • Per un altre costat, dir que això de la sobirania és molt important, però que a curt termini no és prioritari ja que la preocupació de la gent és la crisi econòmica, i per tant aquests temes de la sobirania els hem de deixar per més endavant. De forma paradoxal, aquesta afirmació l’ha feta Felip Puig i s’ha semblat intuir, com de forma interessant assenyala Vicent Partal, per Carod-Rovira

Sobirania i crisi econòmica: obvi, però cal recordar-ho, i incidir en que més sobirania és menys crisi, ja que l’estat espanyol espolia el 10% del PIB cada any (gairebé 3.000€ per català i any), recursos que podrien servir per ajudar a famílies i empreses. Aquest argument cal lligar-ho amb que la independència inevitablement tindria uns costos, però que aquests serien menors que els actuals i futurs costos de la dependència (el 10% del PIB cada any).

Quins altres arguments ens poden dir aquells que creuen que això de la sobirania “ara no toca”?

  • “Ara toca gestió”: no podem fer-nos trampes al solitari, sense estructures d’estat no es poden fer accions determinants que ens permetin afrontar la crisi econòmica. Les eines, competències i recursos actuals de la Generalitat no permeten lluitar contra la crisi econòmica des de Catalunya. I, no ho oblidem, les decisions que es prenen des d’Espanya no responen als interessos de Catalunya, per les diferències en el teixit econòmic i perquè, lligat amb l’espoli fiscal, es primen altres comunitats per sobre de Catalunya (com la recent anunciada inversió de 5.000€ milions en rodalies de Madrid)
  • “En el moment actual cal buscar un compromís, solucions intermitges, no trencadores”: contra això, un bany de realitat, ja que no hi ha solucions intermitges perquè Espanya no ho vol, com ho demostra l’incompliment continu de disposar un nou finançament d’acord a l’Estatut. Aquest 10% és permanent, sine die. I una qüestió pràctica: canviar Espanya depèn dels espanyols (i això dia rere dia es demostra impossible), mentre que aconseguir la independència depèn només dels catalans.

En fi, la complicada situació econòmica actual pot ser una oportunitat per fer créixer el sobiranisme. Però per fer-ho cal modular el discurs, i plantejar la sobirania no com un horitzó a llarg termini o un objectiu en si mateix, sinó com part de la solució dels problemes actuals. Per això, cada vegada que es parli de sobirania, cal parlar de crisi econòmica. I quan es parli de crisi, parlar de sobirania. I, sobretot sobretot, no permetre que ningú posi a la crisi com excusa per no avançar cap a la llibertat.

2 comentaris:

Miquel ha dit...

Jo crec que el sobiranisme ha d'estar per sobre l'economia i altres factors socials i polítics. Si bé és totalment cert que el moviment catalanista es podria beneficiar de la recessió econòmica, tard o d'hora aquest període d'estancament acabarà i tornarem a temps de bonança, però no per això hem de renunciar al sobiranisme.
El que vull dir és que ja tenim masses motius tan històrics, polítics, socials i econòmics com per no establir definitivament, i sense cap tipus de complexe, la independència com un objectiu a curt termini.

Salvador Garcia-Ruiz ha dit...

Miquel, potser ha d'estar per sobre, però la crisi és alhora un repte i una oportunitat, i convèncer que el projecte és part de la solució, sobretot de cara a les persones més afectades.