dimecres, 22 d’abril de 2009

Agredolç Q3

Sens dubte, gran notícia que VW fabriqui el nou model Audi Q3 a Martorell: pels propis treballadors de Seat, i pels proveïdors de Seat (i els seus treballadors). Dit això, m’ha tornat a quedar un gust agredolç, com em ve passant des de fa molts anys amb Seat. Dues raons.

Primer, per la sensació que VW ha “jugat” a posar en competència governs i treballadors, fixant (i potser trencant) algunes regles del joc. Els estats han competit per veure qui podia donar més ajuts i pressionar més a VW, i els treballadors dels diferents països han competit per veure qui podia ajustar més els seus sous. Com a mínim trenca el mite de l’absència de competència deslleial dins la Unió Europea i el de la solidaritat entre els treballadors de tot arreu. Legal i legítim, suposo, però agredolç.

I segon, per tots els ajuts públics que Seat rebrà. Seat sembla un pou sense fons que des de fa ja molts anys rep molts diners de les administracions públiques. Ara són 300€ milions, en forma de préstecs tous i subvencions en R&D. La història, però, ve de lluny: el deute que va perdonar l’INI el 1986 (2.400€ milions), 276€ milions de subvencions en R&D el 1993, 147€ milions durant el 2003-2005… Vistos tots els diners abocats (invertits?), pot ser que en cada moment la millor decisió (o la menys traumàtica o la més còmode) a curt termini sigui donar ajuts públics, però amb una visió a llarg termini potser seria millor dedicar aquests recursos a altres sectors i activitats: si una empresa o sector necessita de forma recorrent ajuts públics (és a dir, diners de tots) potser algú s’ho ha de replantejar (incloent qüestionar-se la pròpia viabilitat o la necessitat de fer una forta reconversió). Aquesta reflexió, per cert, s’està fent als Estats Units, on el govern Obama vol condicionar els ajuts públics a GM i Chrysler a canvi d’ajustos que les faci competitives de debò (el que inclou, entre altres, ajustar els sous dels treballadors d’aquestes empreses, molt més alts que els dels fabricants japonesos al EUA i que, a partir del moment que GM i Chrysler reben ajuts públics, són sous subvencionats que paguen entre tots els contribuents).

Els recursos, també els públics, són limitats. En el cas dels recursos públics, a més, són de tots, fet que paradoxalment comporta que de vegades s’actuï com si no fossin de ningú. Sens dubte la indústria de l’automòbil té una importància estratègica a Catalunya, com a font de treball i com a generació de riquesa i innovació, però ens hem de qüestionar a on volem destinar recursos públics, i de vegades això voldrà dir triar entre haver de subvencionar empreses amb permanents dificultats o invertir en indústries amb més futur i potencial. O que algú ens demostri (hi ha algun estudi al respecte?) el retorn d’aquests ajuts a tota la societat.

No és per posar aigua al vi. Estic content de veritat per les empreses i treballadors relacionats amb Seat, però solucionada la urgència a curt termini reflexionem quina estratègia necessitem a llarg termini.

7 comentaris:

David ha dit...

Justament ahir havia fet una reflexió semblant a algú que se n'alegrava de la notícia. Potser no hi havia més opció davant de la que està caient i la importància de l'empresa, però...

1) Algú s'ha plantejat que donant ajuts a l'automòbil potser estem perpetuant una tecnologia ineficient, barrant el pas a tecnologies més eficients?

2) Quines operacions es faran exactament a Martorell? Només assemblatge del producte? Hi haurà també una part del procés d'R+D?

badiu ha dit...

El que dius a l'article està molt bé, però hi ha un problema que és determinant: el nostre país, Catalunya, no és la mestressa dels seus destins, no tenim un estat propi, no tenim les facultats per poder decidir i prendre decisions.

oriol ha dit...

Estic completament d'acord amb tot l'article, la llastima és que aquests plantejaments no es facin en d'altres esferes per culpa del politicament incorrecte. Ajudar a la SEAT sempre dona molts redits immediats en forma de vots a curt termini, peró és el millor pel pais?, alguna vegada serem capaços de fer un analisi seriós i pensar a mitg i a llarg termini?,potser sí que en moments de crisi cal pensar en el curt termini peró passada la crisi no podem fer uns plantejaments més seriosos?. Em fa la sensació qué unicament pensem en la immediatesa i aixó és francament desmoralitzant, hi ha algú en el nostre pais capaç de pensar estratègicament?. Desconeixia totes aquestes xifres invertides a la SEAT, i amb franquesa les veig com un simple joc de xantatges on cada part hi obtindrà redits a curtissim temini...i al pais, que el bombin!. Per qué els mitjans de comunicació no es fan resó d'un debat com aquest?, hi ha tantes preguntes...

Miquel ha dit...

La meva opinió és una mica en la línia del que diu en David, i força condicionada pel que va comentar Sala i Martín a l'última entrevista que va fer a la CNN fa un parell de setmanes. Si certes empreses han esdevingut ineficients per culpa d'una mala gestió dels seus directius i el mercat les penalitza, el que no pot fer l'estat és intentar salvar-les destinant-hi quantitats desorbitades de diners, el que s'hauria de fer és donar facilitats a empreses emergents que intenten obrir-se pas al mercat. Deia XSiM que allà, als Estats Units, els lobbies de l'automoció tenen una gran influència i representen molts vots, aquí la situació no crec que sigui tan exagerada però resulta igualment injusta si ens ho mirem fredament.

Salva ha dit...

David, 100% d'acord: hem de fer una anàlisi crítica de l'acord.

Badiu, estic d'acord, el fet de no tenir estat canvia les regles del joc.

Oriol, suposo que els mitjans, en algun moment, hauran d'obrir un debat sobre com es gasten els diners públics sobretot en un entorn com l'actual on aquests són limitats.

Miquel, d'acord amb el que planteges. En alguns aspectes, curiosament, moltes reflexions que es fan als Estats Units també apliquen aquí, com el futur del sector de l'automòbil.

Salva ha dit...

Publicats al Directe.Cat:

24.04.2009 ! 20.26 h
#4 Gom
el q3 és una molt mala notícia, si no hagués vingut portser ens replantejaríem el model de país a mitjà i llarg plaç (dic potser pq la inutilitat dels polítics sembla no tenir límits). Però com en política domina el curtplacisme, així anem. Pq mantenim aquesta ind´stria tan ineficient i contemplem com altres indústries d'alt valor afegit com la farmacèutica es desllocalitzen cap a merdrit sense moure ni un dit. patètic.
24.04.2009 ! 15.15 h
#3 popota ! República de Gràcia
Molt d'acord en que calen estudis sobre el tema. La producció anual serà d'entre 80 i cent mil vehicles, i la cosa donarà feina a 5.500 treballadors (directes i, si es manté la proporció dels últims anys, 22.000 indirectes). La despesa és de 300 mil·lions, així que només caldria saber els anys de producció per fer-nos un mapa de la cosa. Ara bé, de la mateixa manera que són exigibles estudis per justificar aquestes ajudes, també ho són per demostrar que aquests calers s'haurien de dedicar a altres coses. Vull dir que si s'ha de destinar a educació -a educació pública, s'entén, res de txiringuitos- ens ho podem mirar, però si ha de servir perquè es baixin encara més els impostos a les rendes i patrimonis més alts amb tota classe de trampes fiscals, millor ens ho gastem en mantenir 27.000 persones al teixit productiu.
Salut
24.04.2009 ! 03.58 h
#2 Estelat ! Barcelona
Com ja vaig comentar ampliament en un anterior tema teu sobre la crisi económica, això no fa mes que confirmar el que deia. Es una maniobra més dels grans capitalistes per a tenir esclaus al governs i als treballadors. Amb l'excusa i l'amenaça de enviar gent a l'atur, tot s'hi val, fins i tot la extorxió.
La greu crisi económica no tindrà solució fins que no es prenguin mesures que incideixin en el veritable fons de les causes que ho han provocat, que la gent, les families, el ciutadans, estiguin en condicions de poguer tornar a consumir. Però per aixó cal que algun govern, algún partit, tingui els nassos de canviar el model social, apostar d'una manera decidida per la vivenda pública i de lloguer, entre d'altres mesures que facin posible la societat del beneestar.
On es aquest partit? on son les idees?... no n'hi han, no en saben més que abocar milers i milers de mil.lions d'euros dels contribuents a les butxaques dels que més tenen.
23.04.2009 ! 08.05 h
#1 Emili Masoliver-Puig ! Sabadell
Ostres Salvador estic d'acord amb tu això de la SEAT és un pou sense fons.

Josep Pinyol ha dit...

És molt alliçonador comparar la trajectòria de Seat i la d'Skoda. A aquesta l'Estat txec, després de sanejar-la es va quedar el 50% del capital, amb membres al Consell d'Administració i Volkswagen l'altre 50%. L'Estat Espanyol simplement va regalar els diners que esmentes. Des d'aleshores les vendes i el nombre de treballadors de la marca centroeuropea han augmentat, mentre que Seat ha disminuït producció i operaris. El problema no ha estat de producció, perquè Martorell té un alt nivell d'eficiència. El problema ha estat de marqueting, d'identitat de la marca, d'identificació emocional amb un segment determinat dels compradors, del poc suport que representa a nivell europeu la marca Espanya. Ara el nou model Exeo ha abandonat, pre primera vegada, els noms turístics espanyols.