dimecres, 11 de març de 2009

Brussel·les i la confusió del referèndum

Vagi per endavant la meva admiració i reconeixement per la iniciativa que ha aconseguit aplegar milers de catalans a Brussel·les per defensar la independència del nostre país. Reconeixement pels que hi van anar i, sobretot, per tots aquells que durant mesos han treballat per fer-ho possible.

He llegit que a la cloenda de la manifestació es va proposar una recollida de signatures a favor d’una Iniciativa Legislativa Popular a favor d’un referèndum d’autodeterminació. La veritat és que si fos fa uns anys, ja sigui perquè fos la primera iniciativa en aquest sentit o perquè pensés que hi haguessin escletxes pel seu èxit, m’hi hagués engrescat. Ara però sóc una mica escèptic, per dues raons: per la seva utilitat com a full de ruta cap a la independència i com projecte prioritari dins dels reptes dels 10Mil.

Molts pensen que per a què Catalunya aconsegueixi la independència s’ha de convocar un referèndum, guanyar-lo, i després proclamar la independència. Malauradament, tot i ser el camí ideal, no pot funcionar així: l’estat espanyol ja ha dit (la darrera vegada amb el Pla Ibarretxe) que no es poden convocar referèndums per qüestions territorials, i menys per la independència. Espanya no és el Regne Unit o el Canadà, on els estats accepten l’exercici d’autodeterminació. Això es un dèficit democràtic insalvable, ja que no hi ha signes de que es pugui redreçar aquesta situació (si ni tan sols respecten el referèndum de l’Estatut(et)!). Per tant el camí és aconseguir una majoria parlamentària, proclamar la independència, i després, en tot cas, fer un referèndum. Dedicar esforços a convocar un referèndum que no es podrà realitzar (i si es realitza no tindrà garanties d’imparcialitat per part de l’estat) em sembla un esforç poc útil. Primer independència, després referèndum.

L’altra raó és una qüestió de prioritats: darrera dels 10Mil a Brussel·les (i de molts que no vam poder anar-hi però volem i treballem, des del nostre àmbit d’actuació, per un estat propi) hi ha un espai polític orfe que aposti de forma desacomplexada per l’exercici del dret a decidir i que situï en les eleccions del 2010 la independència com a eix de la seva actuació política. Els dos partits que donaven suport als 10Mil no ho fan ni ho faran: l’estratègia d’Esquerra passa per reeditar l’any 2010 el seu pacte de sang amb el PSC-PSOE per continuar l’estratègia del patriotisme social i seguir construint un estat propi des del Tripartit (!). Si tornen a sumar, pactaran, no hi ha cap dubte (i si algú té algun dubte que revisi l’hemeroteca de les darreres dos eleccions al Parlament amb el missatge de l’equididistància, o que es pregunti per què Esquerra hauria d’actuar diferent si pensa que amb el pacte actual amb el PSC-PSOE tot és genial i gràcies a Montilla estem més a prop de la independència). En el cas de CiU, el mateix, o a la inversa: si pot, no pactarà amb Esquerra, que és qui podria accelerar el procés, i si ho acaba fent, serà per necessitat però sense que signifiqui el punt de partida cap a l’exercici del dret a decidir (una proposta d'eixos bàsics d'un pacte el vaig plantejar fa uns mesos). Cert, López Tena, Cuminal i Tremosa poden apostar per la sobirania, però està clar que CiU no ens hi porta.

Quina hauria de ser la prioritat dels 10Mil (els que hi van anar i els que hi donem suport)? Doncs aconseguir que aquests i/o altres partits apostin per l’exercici del dret a decidir a partir de les eleccions del 2010. Cal una societat civil forta i mobilitzada, però sense partits que els segueixin no hi ha res a fer, més enllà de generar més frustració. Els 10Mil han d’estar representats al Parlament, i no només amb diputats que hi donin suport de forma individual. I la seva reivindicació ha de ser l’eix fonamental de l’acció política d’algun partit. Aquesta, en la meva modesta opinió, hauria de ser l’objectiu dels 10Mil.

Enhorabona, una altra vegada, a tots el que han fet possible els 10Mil a Brussel·les.

2 comentaris:

Salva ha dit...

Comentaris publicats a la web de Reagrupament:

T'IMAGINES
escrit per MARIA Nº MILITANT 23219, març 11, 2009

TOTES LES INICIATIVAS SON BONES SALVA,ENCARA QUE LA RESPOSTA SIGUI NO,NO S'HA DE RENUNCIA A RES,ARA RECONEC QUE TENS MOLTA RAO.ESTEM SOLS I ORFES DE PARTITS POLITICS.DONÇS MIRA TU,ANEM SOLS I POTSER UN DIA PER PESSATS ELS EXSPANYOLS ENS DONEN L'INDEPENDENCIA!!!
SALUT I REPUBLICA!
Malauradament, sóm els que som!!*!!
escrit per Vicenç Ramoneda i Ullar, març 11, 2009

Per a tenir éxit potser caldria que els independentistes de Convergència i els d'ERC en unissim en un partit on aquesta fos, de veritat, la prioritat i no la poltrona?
Es ben be aixo
escrit per Josep Ginebra, març 11, 2009

Salva, si jo hagues tingut temps hauria escrit un article molt semblant a aquest teu. Mentre al Parlament de Catalunya no disposem d'un partit independentista que lluiti desacomplexadament per obtenir la majoria absoluta, em temo que tot lo demes seran flors i violes.
De part d'un que és del consell des de el primer dia
escrit per Manel Bargalló, març 11, 2009

Salva,
deumil va néixer amb dos objectius:

1) La internacionalització de la nostra lluita per la independència.
2) Que els partits nacionals (és a dir ERC i CDC) posin en els seus programes electorals com a prioritat numero 1 la independència de Catalunya (o millor els Països Catalans) i que els pactes electorals que s'en derivin estiguin condicionats per aquest objectiu.

Més o menys el que tu dius Salva.

Però com tu ja pots imaginar, la ILP no és per fer un referèndum el 2010, està més clar que l'aigua que mai ens ho permetran, tal com tu be dius, però cony!, així obligarem d'una puta vegada que tant la direcció d'Esquerra com la de CDC és mullin!!.


Si sona la flauta i ERC i CDC hi voten a favor a les hores collonut, perquè podrem si el Parlament diu que s'ha de fer i els espanyols ho impedeixen, posarem en contradicció la democràcia espanyola i farem una altre gran manifestació a Brussel·les o a on sigui

Si en canvi la direcció d'Esquerra i segur que CDC, es caguen els calçotets, a les hores serà quan nosaltres tindrem l'oportunitat , ho entens!.

La qüestió és fer bullir l'olla, posar pressió per desemmascarar els impostos i els botiflers!

Si volem actuar d'altre manera, l'olla es refreda i no hi ha haurà res a fer.

Manel


Discrepo amb tu respecte a l'utilitat de la ILP
escrit per Joan, març 11, 2009

Tal com tu dius al final del teu article, l'objectiu dels 10mil es "Doncs aconseguir que aquests i/o altres partits apostin per l’exercici del dret a decidir a partir de les eleccions del 2010". Per aconseguir que els partits catalans posin en els seus programes electorals el dret d'autodeterminació i com tu dius la recerca de la majoria al parlament per proclamar la independencia unilateralment al parlament (abans del referendum) s'ha de demostrar a aquests partits que aquesta aposta és recolzada per una gran majoria.
La manifestació d'aquest cap de setmana ha estat una primera prova. Que siguesim 10 mil els que hem anat a Brussel·les (hem fet l'esforç) vol dir que darrera hi ha una majoria (que no arriben al "grau de compromis" com per anar a Brussel·les pero que volen un estat propi). La recollida de signatures es "més senzilla" que anar a Brussel·les (o a qualsevol altre lloc).
Esta clar que la ILP no te futur. No s'arribarà a convocar cap referendum com ha passat al Pais Basc, pero que passaria si es presenta al parlament una ILP amb 500.000 signatures?

Jo seria ambicios. Es van proposar 10.000 a Brussel·les i s'aconseguit. Ara jo proposaria "500.000 signatures per l'autodeterminació". A veure que passa?
Varis
escrit per Salvador, març 11, 2009

Manel, enhorabona una altra vegada i agraïment per la feina feta.

Estem d'acord: cal pressionar les direccions d'ERC i de CDC i, si l'objectiu de l'ILP és aquest, endavant (i si no ho és, tant se val, us dono suport igualment, faltaria més). L'únic és que aconseguir aquestes signatures és una feinada, i no estic segur que sigui un esforç profitós més enllà de pressionar els dos partits. Alguna cosa s'ha de fer, sens dubte. No tinc la resposta però.

Joan i Maria, en aquest sentit aconseguir les signatures és una feinada. Hi ha l'experiència de la PDD i Sobirania i Progrés en una iniciativa similar. Dit això, si s'aconsegueix, collonut, i tot el meu suport; i si serveix per pressionar (i s'aconsegueix l'objectiu), perfecte.

Vicenç, els independentistes de tots els partis ens hem de trobar. No sé ben bé com, però trobar (i quan abans, millor).

Josep, la resta no són "flors i violes", com tu dius. CAlen molts esforços des de moltes àrees, i tot suma. La clau és fer també el que s'ha de fer, òbviament, des dels partits (i iniciatives com aquestes els haurien de fer moure, espero).

Gràcies a tots pels comentaris
No partim de zero
escrit per joan, març 11, 2009

Salva,

Aconseguir 500.000 signatures és una feinada, però t'asseguro que hi ha 10.000 voluntaris disposats a fer l'esforç.

Estic segur. Poso la ma al foc per tots ells.

Els vaig conèixer dissabte passat a Brussel·les.

Joan
Endavant!
escrit per Salvador, març 12, 2009

Joan, endavant doncs. Però treballem també en l'altra direcció
Tu ja no creus en Catalunya?
escrit per Marc, març 13, 2009

Les teves paraules porten música de derrota, tu ets polític?
Prou! No enganyem a la gent, mai ningú ha presentat una proposta de llei al Parlament convocant un referèndum d’autodeterminació, ni CIU ni ERC ni ICV, – no interessa - la gent de 10mil i del CEL ( Catalunya Estat Lliure ) , ho estem fent. Que no ens deixaran????? Clar que no , però es que ens han deixat L’estatut , o el finançament ? o ens deixaran el concert econòmic o res que sigui mínimament important ...
Siguem Clars! Catalunya ha de saber que la seva signatura val perquè 4 persones només 4 persones ( una de CDC , una de UDC una ERC i un de ICV ) tinguin que acceptar per força el tràmit parlamentari de la ILP permetent als partits Catalans convocar al Poble a decidir lliurement. No ens deixaran ? Un cop al parlament quina força política podrà dir que no després d’haver aprovat dos resolucions a favor del dret a l’autodeterminació, CIU, ERC ICv ? Un cop convocat ens deixaran fer el referèndum ??? Clar que no , però aleshores ja hi haurà un referèndum convocat, serà il.legal per Espanya i just i democràtic pel Mon aprovat per un parlament legítim.
Salva, com pots disparar així als companys que compartim trinxera, SIGNA aquí www.catalunyaestatlliure.cat i continua la teva lluita que quan em necessitis en la teva guerra allà em tindràs i no per afusellar-te.

...
escrit per Salvador, març 14, 2009

Hola Marc, alguns comentaris/aclariments:

- Jo no sóc polític
- Valoro molt la feina dels 10mil, del CEL i de tothom que treballi per la independència de Catalunya
- Qüestiono que l'estratègia sigui el referèndum aposto per la declaració unilateral. Interessant al respecte una entrevista avui a la Patrícia Gabancho http://www.avui.cat/article/mo...encia.html
- Tal i com tu planteges l'estratègia, arribem a un cul de sac
- Tinc dubtes si els esforços han d'anar en la direcció de les sigantures enlloc d'assegurar que hi hagi una força política que defensi de veritat la proposta dels 10mil

Gràcies per les reflexions. No podem estar d'acord en tot, però està bé que ho poguem compartir.
Els deu mil ja hi estan representants al parlament
escrit per Francesc, març 15, 2009

Del meu poble vàren ser una colla, i vaig veure coneguts de Cardedeu, de Sant celoni, de Castelltersol, de Pineda, de Tordera, de l' Hospitalet, de Molins, d' Altafulla, de manresa, etc....
Tots ells del mateix partit, com la majoria de la gent que hi havia a les calderes, treballant per assegurar l'exit de la manifestació
Un exit que va sorprende a tots, el dia abans només es tenia seguretat de 18 autocars i un vol xarter; la resta va ser societat civil Si, però no desorganitzada
Es cert que hi havia gent de la CUP'S, de desenes de col.lectius, fins i tot la quota de CDC per justificar que No, però SI
La lliçó ? que quant s'està disposat a treballar, sense buscar la foto, i a més ho fem plegats, el País respon.
I mica a mica anem sumant voluntats cap a la independència
No fan falta més partits, ja tenim suficients per triar i remenar, i els moviments mai han d'esdevenir un altre cosa diferent del que són; si algun iluminat vol montar un altre partit, que ho faci, però el favor no li farà al nostre país, sinó al país veí.
I pel que fa referència a la dicotomia, si primer l' autodeterminació i desprès la indepencia o al reves, no és res més que palles mentals; que ja ens les feiem als anys 80, i veig que no hem avançat gaire,
Només hi ha un camí possible, no hi ha dreceres... sumar. sumar, fins ser majoritaris
Declaració vs Referèndum
escrit per David Vinyals, març 15, 2009

Salvador,

La ILP del referèndum d'autodeterminació està en realitat a mig camí entre la declaració del parlament i el referèndum "legal". El problema que tenim al nostre país és que una declaració d'independència al parlament és avui per avui impossible, amb uns partits que basen la seva política en càlculs electorals, i que no volen fer camí fins que no tinguin assegurada una majoria que els segueixi. El referèndum "legal" és òbviament, i no cal donar gaires explicacions, impossible, com tu dius, en un estat com l'espanyol.

Què proposem nosaltres? Doncs aquest terme mig, aquesta "declaració parlamentària de referèndum". Per una banda té l'avantatge que és més factible pels partits poder arribar a donar-hi suport. Per l'altra, com que Espanya no ho aprovarà (i tampoc busquem la seva aprovació), caldrà en el tram final, una decisió unilateral per fer-lo. Però entenem que una cosa és demanar als partits actuals una declaració d'independència, i l'altra és demanar que consultin al poble (que sembla més neutre i possible). Jo crec, com tu, que el que necessitem al final és una declaració parlamentaria, però el camí per arribar-hi no sembla fàcil, i amb la ILP hem intentat posar-hi la primera pedra.

Que és un cul de sac? No ho sé, però si no ho intentem no ho sabrem mai. Si hi donem tots suport, i som, per ser fantasiosos, 1 milió? serà un cul de sac? mig milió? 200.000 persones? És una qüestió de buscar adhesions en un tema que la gran majoria de catalans hi està d'acord i que pot arribar a plantejar un canvi en les estratègies dels partits catalans.

David.





...
escrit per Marc, març 15, 2009

Gràcies David!
Crec que no es pot explicar millor.
Salvador, jo no crec que sigui caixa o faixa, ara és mes aviat caixa i faixa. Som molts els treballem per tal de que els nostres partits practiquin l'independentisme de debò mentre anem fem independentisme apolitic, social o cívic transversal als 10mil al CEL, o allà on fem falta.


...
escrit per Salvador, març 15, 2009

Francesc, tinc dubtes que el que defensen els 10Mil sigui la política que realitza actualment Esquerra. I si ho és, millor, estem a prop de la independència.

David, gràcies per la teva aclaridora resposta. Assumeixo l'error de potser no haver analitzat prou la vostra proposta, igual vosaltres heu d'intentar fer-la arribar a més gent. En tot cas, em sembla que compartim és que cal assegurar un canvi de les estratègies dels partits catalans. SI aquesta iniciativa ho aconsegueix, perfecte.
Signaràs??????
escrit per Serrallonga, març 16, 2009

Salvador, aleshores signaràs? creus que hem de signar?
Sí, signaré...
escrit per Salvador, març 16, 2009

... i crec que hem de signar. Però treballem també l'altra via, please

Salva ha dit...

Comentaris publicats a la web del Directe.Cat:

12.03.2009 ! 21.29 h
#3 Salva
Jsa, parafrasseges (sense citar-lo) a Oriol Junqueras en la seva conferència de fa dues setmanes: "...és veritat que en el nostre país hi sobren “experts” en alliberament nacional, que, malauradament, encara no han alliberat cap país. I que, malgrat aquesta migradesa del seu currículum “alliberador”, s’omplen la boca de sobirania i independència (sense fer res per assolir-les)". Està bé citar les fonts.



El que plantejo és que intentar aconseguir signatures des de la societat civil no hauria de ser l'estratègia, i que els esforços haurien d'anar en una altra direcció. Estaria bé saber, apart de a qui desautoritzes amb arguments tan sòlids i contundents, què proposes.



Per cert, és una riquesa pel país tenir grans blocaires. En el meu cas, com a lector, no només puc llegir a aquells amb els quals coincideixo sinó sobretot amb els que no ho faig, per enriquir els meus coneixements i opinions.



Per acabar, vols dir que l'enemic nº 1 de Catalunya és aquesta gent tan dolenta que dius? No, per res.
12.03.2009 ! 12.23 h
#2 Jordi V. ! Barcelona
En j sa m'ha picat la curiositat. Per quin motiu consideres tan negatius els diaris digitals i els blocaires polititzats? Pots ampliar una mica quin aspecte trobes tan negatiu?
12.03.2009 ! 11.50 h
#1 j ! sa
Visca els salvadors de la pàtria! Crec que Catalunya és el pais amb més alliberadors nacionals que no han alliberat cap pais encara per m2.
Menys escriure més pensar i més llegir.
l'enemic n.1 de Catalunya es els diaris digitals i els bocaires polititzats i grimpadors grimpaires